LLUÍS COMPANYS I JERUSALEM OF GOLD.

Amb el rerafons del final de camí, pel que fa al consens polític, per a l'aprovació de la Llei de recuperació de la Memòria Històrica a Espanya, s'ha celebrat arreu de Catalunya l'aniversari de l'afussellament del President de la Generalitat LLuís Companys l'any 1940.

Una Llei que alguns no veuen amb bons ulls perquè diuen s'obren ferides ja cicatritzades i sanes, i per d'altres perquè no s'anul·len tots els processos que va ofrir el Règim Franquista.

Malgrat això, tot apunta que abans de l'acabament d'any s'aprovarà una llei que condemna el franquisme i dels seus excessos repressius durant la postguerra, la declaració de falta de legitimitat dels processos, tribunals i sentències franquistes, i de la retirada de la via pública dels símbols d'exaltació de la Guerra Civil.

Lluís companys va ser una víctima de la barbària, el terror i l'odi que es va engendrar durant la Guerra Civil Espanyola i es va fer palés durant molt anys després també. Moltes varen ser les víctimes d'aquest odi i el sectarisme de molt bàndols, tot i que una vàren ser víctimes, a més, de l'oblit.

Avui a l'acte de commemoració a Mataró, davant el monument a LLuís Companys, la Coral de l'IES Alexandre Satorres ha meravallat als present amb el cant en català del blowin' in the wind the Bob Dylan, i la, al meu parer, molt encertada cançó de Jerushalem of Gold en hebrew.

Aquesta cançó, tot mirant les petjades al monument de Companys, que va voler trepitjar per últim cop la seva terra, m'ha portat a altra gent que avui dia també es maten per la terra.

Ambdues cançons amb un rerafons de reflexivitat i crítica de l'acció humana que no pren consciència, que no pren memòria i per això la pau, anhelada, li queda llunyana encara.

Es

27 HOMES I DONES

27 homes i dones escollits democràticament segons el sistema electoral vigent. 27 de diferents opcions polítiques, amb models de ciutat en alguns casos complementaris i en d'altres obertament alternatius i diferenciats. Homes i dones amb voluntat de servei, almenys així ens ho han expressat. Regidors i regidores que tenen un objectiu comú, uns des del govern i d'altres de l'oposició, treballar per la nostra ciutat. Persones que tenen clar que ells 27 carreguen amb la responsabilitat, però que no ho poden fer tots sols.

Enhorabona i benvinguts a tots i totes!

I permeteu-me una especial benvinguda als companys de la família política d'ICV, en Toni i Contxita, regidors del grup municipal d'ICV-EUiA.

MANS A L'OBRA

Avui s'ha signat l'acord progressita, d'esquerres i catalanista de la ciutat de Mataró. Un acord que neix de la voluntat d'avançar en termes de cohesió i benestar social, responsabilitat mediambiental, amb solidaritat, plantejar el servei a les persones, amb vocació de servei, i de fer un salt qualitatiu en alguns aspectes temàtics a la ciutat.

Molts reptes es plantegen en aquest mandat: el mateix acord i el que se'n desplega en sí ja en dibuixa molts. (tot i que resta algun no tractat i molts altres que esdevindran)

El que si és important és que des d'aquest mateix dilluns els regidors i regidores ocupin els seus llocs de treball, despleguin les polítiques públiques a la nostra ciutat i ho facin amb la col·laboració i professional dels treballadors i treballadores de la funció pública de l'Ajuntament, amb la participació de la ciutadania i de les altres forces polítiques de la ciutat.

Entre tots i totes tenim una missió: Treballar per la nostra ciutat i amb la ciutadania.

Demà es realitzarà el Ple de Constitució, però després d'aquest temps de reflexions, debats, campanyes toca posar-se mans a l'obra.

Ara toca Mans a l'Obra.

CESSIÓ DE VOT

Ahir 1 de cada dues persones citades a votar, lliurement van decidir no fer-ho. Malgrat aquesta opció personal i que respon a determinats fenomens, en el cas particular de la ciutat de MAtaró, un nombre considerable de persones que viuen a la ciutat, hi treballen, contribueixen a les taxes i tributs municipals, participen de la vida activa i associativa... no van poder exercir aquest dret.

En particular, al barri de Rocafonda un de cada quatre persones majors d'edat no va poder votar, malgrat portar un sèrie d'anys vivent a la ciutat. Si, em referixo a la població nouvinguda o a la població que ja no és tan nouvinguda però que no té la nacionalitat espanyola, no és comunitària...

Aquest estiu passat, com ja explicàvem en aquest blog, i en d'altres posteriors, es van fer uns passos interessant per avançar en termes de democràcia representativa reconeixent el dret a vot de la gent immigrada en els comicis locals. Però al final no va avançar.

Per tot plegat, lliurement vaig decidir adherir-me a la iniciativa d'una persona un vot, impulsada per SOS RACISME i AMMNISTIA, i vaig cedir el meu vot a una persona immigrada que farà ja gairebé 10 anys que viu a Mataró.

LLISTES OBERTES, VOT DIRECTE...

Fa alguns dies en Miguel Guillén plantejava el dilema del vot directe de l'Alcalde d'una ciutat. Posava com a exemple el de l'actual alcalde i cap de llista per la llista PSC-PM on les valoracions per a depositar el vot a favor d'aquest eren unes, però la composició de la llista feia que declinés aquesta opció.

Ens plantejava la necessitat d'un canvi de sistema, però jo vull anar un pel més enllà.

Hi ha altres sistemes de comicis on es planteja la possibilitat de les llistes obertes. És un sistema similar al quan hom escolleix als senadors/res. Es presenten persones en un grup i l'elector pot escollir la persona. De fet a nivell del Senat és complicat perquè moltes vegades es vota un grup o tendències ideològiques, bàsicament per gran desconeixement dels candidats/tes.

Però aquest sistema en els comicis locals és molt diferent.

Vaig tenir la sort de poder participar com a observador en un país on les eleccions locals es feien amb llistes obertes.

De fet el més complex de tot és el recompte, però fet amb un sistema rígid, mecànic i molt controlat.

Aquest sistema proporciona al ciutadà poder escollir segons dues variables, essent una molt important la persona. I pot escollir tantes persones com regidors s'escolleixen en funció del seu criteri, o pot agafar tota la llista complerta d'un grup de persones o de partit. Ell escolleix.

Si aquest sistema estigués implantat a casa nostra, segurament, dilemes com el de l'amic Miguel, no es plantejarien, ja podria escollir directament l'alcalde i passar de la resta d'acompanyants en la llista, o a la inversa; votar a membres d'una llista passant del cap de llista.

A més, amb les llistes actuals, hom podria configurar-se a títol individual, el seu consistori.

Per descomptat és un model d'elecció directa i un pel més avançat en democràcia representativa que el que tenim instaurat.

Sobre la seva implantació a casa nostra? Difícil, sobretot perquè pocs són els que es qüestionen el model de llista i perquè aquest sistema obert fa perdre un paper de control de les llistes i fins i tot d'aparició de molt independents, a les organitzacions polítiques actuals.

Sobre el tema del vot directe de l'Alcalde, seugrament no trigarem molt a sentir-ne a parlar, d'altre cosa és que es canviï.

Què algú s'anima a dir quina seria la seva llista ideal per al consistori de Mataró sobre les llistes presentades?

ON SON LES DONES?

LLarg és el debat que es va gestar no fa molt sobre la presència de les dones en l'àmbit de la política, així com en d'altres sectors de la societat, i que va culminar amb la llei de la igualtat, elogiada molt per uns i criticada molt per altres per ser una llei d'intencions només.

D'altra banda, també es va obrir un debat paral·lel iniciat a través de la pregunta perquè les dones no es poden dedicar a la política activa i, que comporta a una dona aquest fet. Efectivament aquest darrer debat va sorgir des de les associacions de dones i aquelles dones que van fer el salt a la política en un moment determinat de la seva vida.

Ahir aquesta foto publicada al diari digital capgos.com, a la qual falten alguns candidats, mostrava clàrament l'exemple que, en el cas de Mataró, com a candidats només hi ha homes.

És cert però, que en algunes de les llistes que es presenten en el número dos apareix una dona, però la pregunta és fàcil: estan destinades les dones a ser sempre "segundones"? No ho crec pas, però la realitat d'enguany mostra altrecop que els alcaldables són tots homes.

Fa dues legislatures vàrem poder veure una dona, una noia joveneta encapçalant una llista electoral a la ciutat; però quan de temps haurà de tornar a passar per a tornar a tenir la possibilitat de votar a una alcaldable, sigui quina sigui la seva opció política?

MATARÓ JA TÉ UN CENTRE DE LA DONA.

EL CENTRE DE LA DONA DE MATARÓ ÉS JA UNA REALITAT.

Avui s'ha inagurat, de manera provisional, el nou recurs públic per a avançar en polítiques d'igualtat, equiparar drets i potenciar el paper actiu de les dones a la nostra societat.

És motiu d'alegria per diverses qüestions: primer perquè aquest projecte que ve de llarg ha agafat forma i un camí sense tornada. També perquè segurament el futur recurs del Carrer Gibraltar serà un Centre de la Dona potent, molt potent, i d'altra banda perquè s'ha obert un debat interessant perquè les dones siguin progressivament les protagonistes.

"Omplim de vida la ciutat, omplim de vida la societat i la vida del barris", per aquest motiu està a Rocafonda ha apuntat en Joan Antoni Baron, a qui hagi de felicitar des d'aquest blog.

Avui he sentit un bon discurs, un discurs d'Alcalde que expressa que vol una ciutat "teixida", i que és capaç de felicitar l'esforç dels professionals municipals, assumir la reflexivitat i el debat de les associacions i que l'important és que hi hagi un Centre on es pugui donar resposta a les diverses demandes per a falicitar la comunicació, la informació i l'aprenentatge de la vida personal, laboral i social de totes les dones. Un centre Integral per a omplir, per a participar, per atendre i per millorar. Felicitats a totes i tots!

Més informació:

Cliqueu aquí per saber més sobre el Centre de la Dona.

Vocalia de Dones Laia L'Arquera.

Vocalia de dones AV Rocafonda

Mussu Kafo

Taghrast-Espai Amazig

Grup de suport al Colectivo de Mujeres de Matagalpa

Institut Català de les Dones.

Dones en Xarxa.