LA PREVENCIÓN DE LA MUTILACIÓN GENITAL FEMENINA

El pasado vienes se reunieron en Mataró cerca de un centenar de profesionales de servicios sociales de atención primaria, de salud, de mediación comunitaria y algunos de educación y el derecho, además de un número considerable de mujeres catalanas nacidas en países centroafricanos.

El motivo era participar en una jornada que organizaba el Consell Comarcal del Maresme, para poder trabajar sobre la prevención de mutilaciones genitales femeninas.

Aunque inicialmente este fenómeno se tienda a infravalorar y a ser considerado como un fenómeno típico de países extracomunitarios y alejados de nuestra realidad más inmediata, la verdad es que también se suceden en nuestras sociedades.

Muchos son los argumentos que utilizan las comunidades que realizan esta práctica centradas mayoritariamente en 40 países como Eritrea, Etiopía, Somalia, Senegal... y también, aunque parezca sorprendente, por el secretismo o la negación, también en Irán, Irak y Turquía. Entre estos argumentos destacan el honor para el hombre y la familia, las garantías para el matrimonio, valores de socialización para las niñas, aceptación de la mujer en la comunidad, porque es seguir la tradición..... todos ellos argumentos poco claros que intentan justificar desde el punto de vista de las comunidades el sufrimiento y el atentado contra las niñas.

Según algunos datos que se mostraron en la jordana fruto de un estudio realizado en Cataluña, Italia y Suecia, dentro de un programa DAPHNE cerca de 137 millones de mujeres en el mundo han padecido algún tipo de mutilación genital. Datos fiables de Europa muestran que se han dado 27.000 casos en Suecia y 30.000 en Italia. En Cataluña no hay mucho datos fiables pero según una encuesta del mismo estudio sobre 445 profesionales de atención sanitaria, un 11% había conocido directamente algún caso por asistencia o por partos.

A nivel jurídico en Europa está prohibida la práctica de la mutilación genital y además está penalizada, habiéndose dado algunos casos de penalización. En el Estado Español la Ley Orgánica 03/2005 persigue la práctica de la mutilación ya sea realizada en el territorio nacional o fuera de él, ya que con anterioridad muchas comunidades aprovechaban viajes a los países de origen para realizarlas y quedar impunes ante la ley.

Durante la jornada se conocieron prácticas muy interesantes para avanzar en términos de prevención como las que se están iniciando por parte de los mossos d’esquadra, la fiscalia de Girona, los servicios de mediación intercultural y los agentes de salud de diversos ayuntamientos como los de Mataró y Pineda de Mar, y desde las asociaciones de mujeres contra la mutilación.

Pero también se dejó un poco en evidencia que queda mucho por recorrer pero con la suma y la interrelación de profesionales y comunidades se podrá avanzar en LA RUPTURA DEL SILENCIO, y contra el sufrimiento de las mujeres.

Las prácticas de mutilación genital contra la mujer no se tienen que permitir; salvemos la diversidad pero no el sufrimiento.

Per a les nostres filles: elles són el futur, el nostre futur... i el volem intacte¡

Save de integrity of lasses¡ stop female genital mutilation¡

violència conta les dones: fem el suficient?

L’administració pública prioritza les polítiques d’atenció a les persones víctimes de maltractaments?

Fa molt de temps que s’està parlant i debatent tot el tema del maltractaments i un acord gairebé massiu de la societat civil i de les organitzacions polítiques per abordar aquesta lacra social des de l’àmbit assistencial i des de l’àmbit preventiu.

Fins i tot des del Govern Central es va impulsar l’any passat una llei integral conta la violència de gènere, que per a uns era un gran avenç i per d’altres era una llei de mínims. Per d’altri ,que ens toca gestionar la des de l’àmbit local i assumir una competència desconcentrada, esperàvem que vindria acompanyada de recursos aquest desplegament, amb la voluntat d’avançar al màxim en els sistemes d’urgència, emergència i sobretot en ordenar les polítiques assistencials, i com no les preventives.

En aquesta línia avui Secretaria de Família, na Montserrat Tur no està a l’alçada al no assumir una competència de la Generalitat de Catalunya o no ser capaç de fer jugar al Govern Central, o si l’Ajuntament de Barcelona va més enllà del que “li pertoca competencialment”. El tema és que es posa en evidència la falta de recursos i la manca de serveis especialitzats en l’atenció a les dones.

Un altre tema , també similar, és si parlem dels serveis bàsics de primària, del suport jurídic o el suport psicològic... dos de lo mismo, en un fenomen que es pot estendre a tot el territori bàsicament.

Un altre cop es deixa en evidència la poca coherència entre el discurs “aparentment correcte”, l’ordenament jurídic, els recursos que es destinen; i com no, el divorci amb la realitat. Això vol dir que cal tractar descaradament el tema i això vol dir abocar-hi recursos, i no deixar en mans dels ens locals, fundacions privades o de les associacions de dones, que tenen determinats recursos, l’abordatge d’aquest tema amb una tutela tímida de la Generalitat de Catalunya o del Govern Central.

És cert, que la Generalitat de Catalunya va obrir una partida pressupostària per ordenar “tímidament” les polítiques d’atenció local a l’abril; però que encara no ha resol. També és cert que l’Estat va prometre un increment “percentual”. Un increment que no deu ser molt no prioritari al llegir el propassat dia 18 que la diputada d’ICV al Congrés, na Carme García, deia que el seu grup polític condicionaria el seu suport als pressupostos generals de l’estat a que s’augmentés la dotació per a la prevenció de la violència de gènere, sobretot en la vessant social i educativa, per a poder parlar d’una autèntica política social.

Hi ha ens locals que han abordat el tema més enllà del que poden. Un cas es el del Consell Comarcal del Maresme que va posar en marxa l’any 2004 un servei d’atenció a les persones víctimes de maltractaments, abocant majoritàriament els pocs recursos propis que disposa des dels serveis de Benestar Social, i amb l’ajut puntual de l’Institut Català de la Dona.

La línia de treball va ser ordenar els circuits d’emergència i urgència, i potenciar que tots els municipis del Maresme disposessin d’un protocol d’atenció social coordinat amb els diferents serveis i recursos territorials.Per altra banda es va avançar en conveniar amb la Fundació Hospital el suport psicològic a les dones, el suport jurídic a través d’entitats jurístes i poder disposar d’un centre d’emergència social per a dones amb la Fundació AGI. Malgrat que sembli un gran avenç, el que està clar que tot just es comença a treballar des de l’administració aquest tema. Encara cal molt de camí per recórrer per donar una bona i acurada atenció a les persones que són víctimes de maltractament, i això que parlem de dones essent també un altre tema a tractar la violència a la gent gran; però el que està clar és que encara queda molt per recórrer per erradicar la violència de gènere; i tots i totes hem de jugar, perquè volem jugar!

EL MENJADOR ESCOLAR CON UNA NECESSITAT EDUCATIVA I SOCIAL.

Polítiques d'esquerres aplicades als serveis de menjador escolar.-

El Servei de menjador escolar constitueix a una organització de la vida familiar quan el pare i/o la mare treballen, alhora que també potencia la integració dels col·lectius més desfavorits, i com no, permeten una oferta diversa d’activitats socioeducatives.



Bàsicament, les delegacions de competències per conveni als Consells Comarcals en matèria d’educació per part de la Generalitat de Catalunya des de l’any 1987 i des de el desplegament de la Llei Orgànica General d’Educació Secundària de 1996, són la gestió del transport escolar –obligatori i no -, dels menjadors escolars dels centres públics, i de les beques i ajuts socioecòmiques. Amb els anys aquests serveis s’han anat adaptant però és en els serveis de menjadors escolar on potser els canvis són més destacables: s’ha anat configurant darrerament com un espai molt més enllà en el qual es realitza una activitat alimentària i nutricional.

Les noves necessitats de les famílies i els infants, els nous valors pedagògics que es demanden per part de la comunitat educativa, porten el debat cap a un increment del la qualitat i l’educació als infants i adolescents a través de serveis complementaris a l’educació basats en una oferta de serveis específics de qualitat a la franja horària de migdia i més enllà de l’horari lectiu. En aquesta línia el servei de menjador s’ha d’entendre com un servei educatiu i social que complimenta l’educació del centre docent creant hàbits i comportaments saludables en l’alumnat, apostant per una dieta sana i equilibrada.Com a objectius s’ha d’apostar a grans trets per:

1. Una formació més integral de l’alumnat en l’àmbit pedagògic, treballant els bons hàbits els valors de comportament, treballat conjuntament amb el Projecte Educatiu de cada centre.
2. Cercar altres espais de convivència i oci. Foment de valors com el companyerisme, respecte i tolerància a la diversitat
3. Creació de comissions de menjador amb la implicació activa dels pares i les mares en aquest àmbit i en l’educació dels infants.

Pel que fa als professionals monitors/res cada cop més s’ha anat treballant per requerir els aspectes laborals, legals i afrontar els millors coneixements i formació específica. Enguany aquest curs planteja un increment de costos dels serveis de menjador atès el tant esperat conveni col·lectiu de treballadors i treballadors del lleure i socioeducatiu de Catalunya, però que tant l’administració com les famílies estan disposats a suportar per les millores que s’anuncien.

Per a pal·liar grans diferències socials existents, li toca a l’administració, a través de les beques i ajuts, garantir l’accés a la població amb més dificultats, la solidaritat en l’exercici del dret a l’educació i la igualtat de condicions d’oportunitats en el servei públic. Els consells comarcals, juntament amb el Departament d’Educació, ha triplicat els recursos destinats a aquest concepte. A més en les dos darrers cursos s’ha tingut en compte els diferents professionals, municipis, i centres de recursos per adaptar aquests ajuts i beques a aquells col·lectius amb més dificultats socioecònomiques. A partir del passat curs escolar cap alumne de risc social o amb necessitats va quedar descobert, fruit de l’increment esmenat i a un treball coordinat entre els diferents serveis municipals i comarcals que van treballar la desigualtat en origen ( no a tots els Consells).

Els consells comarcals treballen des de fa temps amb aquest valors i per a oferir un servei a mida a les necessitats de cada centre docent treballant amb la comissió de menjadors que composen els pares i mares. Per descomptat també hi ha altres fórmules de menjadors que no passen pels consells comarcals, però també apunten majoritàriament cap aquesta direcció.