Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris societat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris societat. Mostrar tots els missatges

18.4.10

Crisi?, quina crisi? Beneficiats i perjudicats

En aquesta ocasió reprodueixo un article publicat el 11/04/2010 al Diari El Punt del Dr. Jordi de Cambra.


El discurs dominant interpreta la crisi actual com una crisi conjuntural o cíclica amb un principi i un final que suposaria l'inici d'un nou cicle econòmic. Un cop més s'està ocultant que les crisis tenen un caràcter estructural, ja que són inherents al funcionament del sistema capitalista, i que es tracta d'una altra reestructuració del capitalisme en el seu continuat procés de centralització del capital en cada cop menys mans: el lliure mercat és un mite que amaga un sistema oligopolista cada vegada més accentuat. El peix gros es menja el petit, de manera que la crisi beneficia els grans capitals i perjudica amplis sectors de la classe treballadora i de les classes mitjanes (petits empresaris i treballadors autònoms) dels països rics i capes molt àmplies de la població dels països pobres. S'incrementen la desigualtat social i les situacions de marginació i exclusió, a escala mundial i estatal, als països rics i als pobres. És indignant que, amb els diners de tots els contribuents (tres bilions de dòlars a escala mundial), s'estiguin salvant les entitats financeres, principals responsables d'aquesta crisi, mentre augmenta el perjudici a les seves víctimes amb l'increment de l'atur, la precarietat laboral, la disminució de sous en termes reals i la reducció de les prestacions de l'estat de benestar (vegeu l'intent d'endarrerir l'edat de jubilació), sense oblidar l'augment de les restriccions a la mobilitat de la força de treball (que contrasta amb la llibertat de moviment del capital) amb legislacions cada cop més restrictives per a la immigració.

Però la crisi que vivim és molt més que una crisi econòmica amb conseqüències socials. És una crisi de civilització que també inclou dimensions ètiques, polítiques, culturals i ambientals, ja que va acompanyada per crisi dels valors morals, crisi de les institucions internacionals, problemes de governabilitat nacional i internacional, hegemonia de les grans corporacions transnacionals (manifestada en les dificultats per controlar el capital financer ni tan sols per «refundar» el capitalisme), crisi de legitimitat de les democràcies partitocràtiques i corrupció política, deteriorament de les llibertats i drets civils i polítics, problemes de convivència multicultural i greu crisi ambiental. Aquestes són les conseqüències de l'imperi del mercat.

L'actual model econòmic, polític i social és insostenible. La urgència d'un canvi de paradigma econòmic comporta la necessitat de deixar d'identificar desenvolupament amb acumulació capitalista i amb creixement econòmic. Si volem transformar les nostres societats en societats equitatives, és necessària una transformació profunda del model vigent. Si volem sobreviure com a espècie al planeta Terra i desenvolupar-nos com a éssers humans, no només un altre món és possible sinó que és necessari. I la seva realització passa per la negació dels valors consumistes del mercat i la reivindicació del dret a decidir com volem organitzar les nostres vides en una genuïna democràcia deliberativa i participativa, alternativa a la deslegitimada democràcia partitocràtica.

28.7.09

IMATGES DE SANTES 2009

AL VELL MIG DE LES SANTES


Imatge: En Robafaves i la Geganta baixant la Riera, al fons la casa del poble, l'Ajuntament.Imatge: Castell de Focs a la platja.
Imatge: Castell de Focs a la platja.
Imatge: Palmeres entre palmeres.
Imatge: El drag a l'anada a ofici. Imatge: Les Santes Esportives, volei 4x 4 a la platja. Imatge: El Dragalió i la Mamerote esperant a l'Ofici.

Imatge: La Geganta i en Robafaves anant a Ofici.
Imatge: La Mamerota Imatge: La Mameroteta.
Imatge: Les diablesses i els tabalers anant a Ofici.
Imatge: calor a sota els gegants a la Riera.

Imatge: Els nans fent de les seves.
Imatge: la Gegantada.
Imatge: la Gegantada.
Imatge: la Gegantada.
Imatge: La Gegantada, al fons l'Ajuntament.

22.6.09

EL TREBALL QUE NO EXISTEIX, ALTRACOP L'ECONOMIA SUBMERGIDA

Torna a parlar-se de l’economia submergida, –també anomenada economia informal- un tipus de treball que no existeix simplement perquè no està declarat i que no està detectat. I ha tornat a sortit a l’escenari públic atès situacions determinades que s’han publicitat en els mitjans de comunicació com a fets puntuals, localitzats i esporàdics. Un d’ells ha estat la dantesca història i accident laboral de l’immigrant bolivià en una panificadora al municipi de Gandia o la situació d’explotació de la població manufacturera xinesa vinculada al món tèxtil a la ciutat de Mataró sortides a la palestra per la intervenció policial.

Diversos són els estudis a Espanya sobre aquesta temàtica. Aquests s’han caracteritzat gairebé en la seva totalitat perquè s’han abordat des d’una òptica empresarial (com a forma d’organització), o des d’una vessant estatalista (per calcular els ingressos no recaptats per aquestes activitats per part de les diferents administracions), o des d’una vessant economicista, i que han apuntat que per exemple el 23% de la despesa de 2007 era d’aquest sector a Espanya, només superada per Itàlia o Grècia; o que Catalunya concentra el 19% del total d’economia submergida. Cal mencionar però, que aquestes aproximacions s’han de fer amb molta cura ja que el fet de ser activitats sota el llindar de la regularitat, qualsevol aproximació pot caure en dubtosa fiabilitat. Aquests estudis també s’han caracteritzat per passar massa de puntetes sobre els col·lectius que treballen en aquesta situació i les seves conseqüències.

Cercant una explicació, de manera inicial hom pot caure en l’error que aquest tipus d’activitat només emergeix en situacions de crisi econòmica com l’actual on també es poden afegir altres dimensions com la d’eludir normes a nivell ambiental, administratiu, contractual... A més, també des d’aquesta aproximació inicial, es podria fer l’exercici d’associar-la a alguns estaments de sistemes de producció industrial o a països en vies de desenvolupament.

Però si mirem a l’etapa anterior, marcada per un dels majors creixements econòmics del model de capitalisme democràtic avançant, aquest tipus d’activitat no ha minvat. S’ha incrementat i diversificat a Espanya.

En l’actual debat sobre una reforma de l’activitat productiva per adaptar l’economia espanyola (no pas el mercat de treball) a la nova situació- que fora bo abordar en un altre article-, aquesta dimensió submergida ni s’ha mencionat encara. No existeix.

En aquesta mateixa etapa, s’ha observat que hi ha diferents tipus de segons les activitats i els territoris; per exemple en el cas d’Espanya sempre hi ha hagut una gran presència d’aquest tipus d’economia i d’aquest tipus de treball ja sigui de forma permanent o intercalant-se situacions de precarietat contractual en el sector tèxtil confeccionista – com va ser el cas de Mataró - , al sector del cuir i la pell a la Comunitat València, al sector agrícola al camp de Múrcia, Huelva o Almeria, o a la pesca al litoral Gallec. I com no, de forma similar també al sector turístic, de la hosteleria, del comerç i també de forma gradual al de la construcció.

Però també existeix un tipus de treball que ha sigut probablement el que més ha crescut, també en aquesta etapa, atès la incorporació de la dona al mercat de treball i al poc desenvolupament de les polítiques familiars a Espanya carregant a les famílies la prestació d’alguns serveis que en altres règims de Benestar ofereixen els estats, donant-se situacions de mercantilització d’unes tasques que en etapes no massa llunyanes realitzaven de manera exclusiva les dones, i produint-se traspàs de desigualtats entre dones: Són les tasques que estan mediatizades per la divisió sexual del treball i que són les d’atenció, de manteniment i de cura de les persones de la unitat familiar i les relaciones amb els serveis domèstics.

En relació a aquest mercat de treball informal, dades del CES el GESTHA del ‘Ministerio de Hacienda’ apunten que prop d’un 80% del total de persones ocupades en aquesta economia son dones, i que un de cada tres immigrants que ha arribat a Espanya en la darrer dècada ha anat a treballar també en aquesta. Es constata doncs, una correlació amb els eixos de desigualtats socials com són el gènere, el grup ètnic, a més de l’edat, i una associació amb les noves situacions de pobresa, precarietat, explotació i exclusió social.

I es fa aquesta darrera afirmació perquè malgrat que sembli massa elemental; treballar en aquests tipus d’economia submergia suposa una desprotecció de les garanties i drets laboral i socials, així com sovint un major nombre d’hores de treball i una retribució, que en termes de còmput, estan per sota pel salari mínim espanyol. I com no, altres situacions com la incapacitat de poder-se formar per al lloc de treball, la no representació sindical, no promoció professional...

Publicat a: capgros.com

10.9.08

BUSCANT UNA VIDA MÉS DECENT: La immigració avui


La societat actual és denominada de moltes maneres diferents: postindustrial, de capitalisme avançat, postmoderna, reflexiva, postfordista, de la societat de la informació, de la societat del risc... totes aquestes denominacions evidencien que està immensa a una sèrie de grans i constants canvis.

Un dels fenòmens més importants d’aquesta societat actual és el procés de la globalització que s’ha caracteritzat bàsicament pel seu component econòmic, on hi ha grans moviments de capitals, de béns i mercaderies, d’empreses i d’informació.

Un model de desenvolupament econòmic a escala mundial que ha accentuat les grans diferències entre unes regions “riques” del planeta – i en crisis des de mitjans dels anys setanta- i d’altres “necessàries” i/o “menys desenvolupades”. Però també ha accentuat les desigualtats en l’estructura social interna tant en unes societats com en d’altres.

Destacar que aquest procés de globalització econòmica genera també uns moviments i trasllats de població entre diferents llocs del planeta. És cert que en el passat hi ha hagut també grans onades migratòries – i que han respost a causes forçades, com ha estat l’esclavatge, els èxodes i dispersions de pobles, els moviments de refugiats per conflictes bèl•lics o desastres naturals, l’asil polític... - però les actuals no tenen precedent en la història, ni pel volum, la seva complexitat, ni per la rapidesa en el temps en què s’han produït.

Aquest moviment massiu de població respon fonamentalment a la recerca d’unes millors condicions de vida i existència; un millor benestar que en el seu país d’origen on hi ha una gran presencia de misèria, malestar, de privació. També, perquè hi ha uns contextos econòmics, social i polítics determinats, que es barregen amb els altres elements i se cerca trobar unes millors oportunitats. En aquest sentit, la immigració actual també pot ser considerada de migració forçosa; és l’anomenada immigració econòmica.

Se sumen també com a causes, les polítiques i les estratègies dels països d’acollida, i la demanda de mà d’obra de les societats “benestants” per a ocupar aquells llocs que el capital, ni el mercat de treball no pot exportar o deslocalitzar. Els serveis i l’atenció a les persones, el treball domèstic, la construcció, l’agricultura i l’hosteleria en són un bon exemple. Per descomptat, són llocs que el mercat de treball requereix de mà d’obra abundant, barata, disponible, que treballi per sota de la seva qualificació i segregada també per gènere. Uns treballadors i treballadores que donat el cas, han d’acceptar treballar de forma submergida, i suportar l’estigma i el rebuig d’aquells que els demanden, culpabilitzant-los del problemes de l’economia, de la destrucció de llocs de treball, i de les desacceleracions dels mercats nacionals i locals.

Aquests moviments de població provoquen canvis en l’estructura social de la població des d’on es marxa, ja que és majoritàriament és població jove, i en alguns casos amb un nivell de formació considerable; però el canvi en profunditat en l’estructura es produeix en els països de destí. Es produeixen transformacions socials a les ciutats on en poc temps s’incrementa el nombre de població d’una diversitat cultural de diferents orígens, i planteja tot una mena de reptes per a l’acollida, la integració, el manteniment i transformació de drets adquirits, i com no, la mateixa convivència. Juga de manera interessada en el plantejament i l’explicació dels reptes l’antialteritat i els seus discursos.

En el cas de Catalunya i Espanya, a diferència d’altres zones, el fenomen migratori es més recent i molt concentrat en un espai molt breu de temps. Es pot apuntar que entre les principals causes destaquen elements de la integració als mercats a escala mundial, la incorporació a la UE, l’arribada i assentament de poblacions en les etapes de creixement dels 80’s i 90’s, la relativa estabilitat d’un estat social poc desenvolupat, el factor colonial espanyol, la gestió del fet migratori diferenciat d’Europa, les xarxes consolidades de la població immigrada...

Però es dóna un caràcter dual de la població immigrada a casa nostra. Hi una important presència de població de països desenvolupats com són alemanys, francesos i britànics que escullen zones del territori per al seu procés de jubilació, clima, estudis o ocupar llocs de treball d’alta qualificació, que no respon al procés que s’ha mencionat amb anterioritat. I la immigració que prové majoritàriament de països del Sud, i més recentment de l’Est d’Europa. Aquest s’han concentrat en les zones econòmicament més actives. Entre uns i d’altres la societat d’acollida en fa una gran diferenciació; hi ha una construcció social de l’immigrant. Com sempre, l’immigrant és sempre el pobre.

Article publicat a :Valors, número 51, juny de 2008. (valors.org) Les imatges són de Moebius, diari de Girona i pròpies.