El discurs dominant interpreta la crisi actual com una crisi conjuntural o cíclica amb un principi i un final que suposaria l'inici d'un nou cicle econòmic. Un cop més s'està ocultant que les crisis tenen un caràcter estructural, ja que són inherents al funcionament del sistema capitalista, i que es tracta d'una altra reestructuració del capitalisme en el seu continuat procés de centralització del capital en cada cop menys mans: el lliure mercat és un mite que amaga un sistema oligopolista cada vegada més accentuat. El peix gros es menja el petit, de manera que la crisi beneficia els grans capitals i perjudica amplis sectors de la classe treballadora i de les classes mitjanes (petits empresaris i treballadors autònoms) dels països rics i capes molt àmplies de la població dels països pobres. S'incrementen la desigualtat social i les situacions de marginació i exclusió, a escala mundial i estatal, als països rics i als pobres. És indignant que, amb els diners de tots els contribuents (tres bilions de dòlars a escala mundial), s'estiguin salvant les entitats financeres, principals responsables d'aquesta crisi, mentre augmenta el perjudici a les seves víctimes amb l'increment de l'atur, la precarietat laboral, la disminució de sous en termes reals i la reducció de les prestacions de l'estat de benestar (vegeu l'intent d'endarrerir l'edat de jubilació), sense oblidar l'augment de les restriccions a la mobilitat de la força de treball (que contrasta amb la llibertat de moviment del capital) amb legislacions cada cop més restrictives per a la immigració.
Però la crisi que vivim és molt més que una crisi econòmica amb conseqüències socials. És una crisi de civilització que també inclou dimensions ètiques, polítiques, culturals i ambientals, ja que va acompanyada per crisi dels valors morals, crisi de les institucions internacionals, problemes de governabilitat nacional i internacional, hegemonia de les grans corporacions transnacionals (manifestada en les dificultats per controlar el capital financer ni tan sols per «refundar» el capitalisme), crisi de legitimitat de les democràcies partitocràtiques i corrupció política, deteriorament de les llibertats i drets civils i polítics, problemes de convivència multicultural i greu crisi ambiental. Aquestes són les conseqüències de l'imperi del mercat.
L'actual model econòmic, polític i social és insostenible. La urgència d'un canvi de paradigma econòmic comporta la necessitat de deixar d'identificar desenvolupament amb acumulació capitalista i amb creixement econòmic. Si volem transformar les nostres societats en societats equitatives, és necessària una transformació profunda del model vigent. Si volem sobreviure com a espècie al planeta Terra i desenvolupar-nos com a éssers humans, no només un altre món és possible sinó que és necessari. I la seva realització passa per la negació dels valors consumistes del mercat i la reivindicació del dret a decidir com volem organitzar les nostres vides en una genuïna democràcia deliberativa i participativa, alternativa a la deslegitimada democràcia partitocràtica.
