Imatge: En Robafaves i la Geganta baixant la Riera, al fons la casa del poble, l'Ajuntament.
Transformar la societat en un món més just, més solidari i més benestant per conviure amb tothom, pot ser un dels objectius principals a la vida. Per això és important implicar-se i participar de la vida activa de les ciutats, ser compromés...A través d’aquest blog s'expressen algunes formes pensament, respectant-ne d'altres, així com notícies interessants de ser conegudes i debatudes d’actualitat. I com parlar de les coses de la vida, de preocupacions, de la societat, de compartir imatges...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris coses de la vida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris coses de la vida. Mostrar tots els missatges
28.7.09
IMATGES DE SANTES 2009
Imatge: En Robafaves i la Geganta baixant la Riera, al fons la casa del poble, l'Ajuntament.
21.7.09
CARTELL DE SANTES 2009
Bé, per a mi, pel simbolisme que té, i per qui l'ha fet, sense cap mena de dubte el millor Cartell de Santes 2009!!!
Segueix Les Santes aquí.
19.6.09
LA REVOLUCIÓN SILENCIOSA. EL COOPERANTE

RAFAEL Vilasanjuan
Es inevitable: en el imaginario las revoluciones son calles llenas de gente y protestas que conducen a cambios profundos. Hemos conocido liberadoras y opresoras, sangrientas, de claveles y terciopelo, pero ¿puede haber una revolución silenciosa? Ahora que se acaba de producir la muerte de Vicente Ferrer, conviene recordar que su trabajo en silencio a favor de los intocables en una región remota de la India es una revolución que ha devuelto la dignidad a millones de personas. Y, sin embargo, no es el número lo que hoy adquiere relieve. Desde el inicio, hace más de 40 años, Vicente entendió que declarar la guerra a la pobreza y al sufrimiento requería un campo de batalla donde la colectividad ganara al individuo. Su idea no consistía en hacer rico a cada pobre, sino en organizar comunidades para hacerlas fuertes. Su propuesta de desarrollo integral se ha expandido pueblo a pueblo, haciendo de cada uno de ellos una minúscula nación con sus recursos y su pequeño gobierno de ciudadanos. Un modelo de desarrollo revolucionario que ha ido contagiando el sur de la India como una epidemia. Hace ya tiempo que los colaboradores que trabajan para defender ese legado, a través de la fundación en la India y aquí en Barcelona, han entendido que las personas mueren pero sus obras no, y que la revolución que él empezó tiene proyección global. Ahora que las redes sociales inundan con el nombre de Vicente Ferrer la petición de que su obra reciba el Nobel de la Paz, basta escuchar el testimonio de quienes vivían en el peor de los silencios para entender que solo una revolución podía entregarles la voz y la palabra. Vicente ya no recibirá ese premio, pero en el momento en que su vida se ha apagado es cuando más brilla una obra que, sin duda, lo merece como pocas.
Es inevitable: en el imaginario las revoluciones son calles llenas de gente y protestas que conducen a cambios profundos. Hemos conocido liberadoras y opresoras, sangrientas, de claveles y terciopelo, pero ¿puede haber una revolución silenciosa? Ahora que se acaba de producir la muerte de Vicente Ferrer, conviene recordar que su trabajo en silencio a favor de los intocables en una región remota de la India es una revolución que ha devuelto la dignidad a millones de personas. Y, sin embargo, no es el número lo que hoy adquiere relieve. Desde el inicio, hace más de 40 años, Vicente entendió que declarar la guerra a la pobreza y al sufrimiento requería un campo de batalla donde la colectividad ganara al individuo. Su idea no consistía en hacer rico a cada pobre, sino en organizar comunidades para hacerlas fuertes. Su propuesta de desarrollo integral se ha expandido pueblo a pueblo, haciendo de cada uno de ellos una minúscula nación con sus recursos y su pequeño gobierno de ciudadanos. Un modelo de desarrollo revolucionario que ha ido contagiando el sur de la India como una epidemia. Hace ya tiempo que los colaboradores que trabajan para defender ese legado, a través de la fundación en la India y aquí en Barcelona, han entendido que las personas mueren pero sus obras no, y que la revolución que él empezó tiene proyección global. Ahora que las redes sociales inundan con el nombre de Vicente Ferrer la petición de que su obra reciba el Nobel de la Paz, basta escuchar el testimonio de quienes vivían en el peor de los silencios para entender que solo una revolución podía entregarles la voz y la palabra. Vicente ya no recibirá ese premio, pero en el momento en que su vida se ha apagado es cuando más brilla una obra que, sin duda, lo merece como pocas.
15.6.09
CARRIL BICI I L'INCIVISME I PERILLOSITAT EN ESTAT PUR
Foto: Ronda Pintor Estrany de Mataró, a l'alçada del número 43. (14/06/2009) Al fons el vehicle circulant i que va circular pel carril bici gairebé fins al final de tram de semàfors. Ahir diumenge es posava en marxa a la platja el servei de lloguer de bicis a la platja de Mataró, a més d'haver-hi durant el cap de diverses pedalejades tant a Barcelona com al Maresme per a reivindicar l'ús urbà de la bici.
D'altra banda és cada cop més habitual com el cotxe guanya i ocupa els pocs espais existents per a l'ús de la bici; però el que és totalment inadminissible, intolerable i incívic, a més de perillós, és utilitzar el carril bici per a circular amb el vehicle a motor (cotxe) per a saltar-se els semàfors i posar en perill tant a ciclistes com a vianants.
23.4.09
DIADA DE SANT JORDI A MATARÓ
6.4.09
EL COLOR DE LA SETMANA SANTA
19.3.09
L'EDUCACIÓ PÚBLICA ESTÀ TOCADA?
Alguns entenen que la inversió pública és la correcta amb l'escenari pressupostari actual, i al darrera hi ha una intenció laten d'estalvi en despesa social educativa.Per tant aquests volen fer veure que:
Però en realitat, d'altres denuncien qeu la situació de l'escola pública, i la situació professional de molts docents, ja siguin de la pública o l'escola concertada és aquesta altra:
Però en realitat, d'altres denuncien qeu la situació de l'escola pública, i la situació professional de molts docents, ja siguin de la pública o l'escola concertada és aquesta altra:
1.3.09
13.2.09
INCIVISME, INSOLIDARITAT, MALEDUCAT/DA
Podria ser qualsevol aparcament públic de qualsevol ciutat; i no passa res.
Aquí teniu la imatge d'un cotxe d'un espai reservat exclussivament per a cotxes que transporten alguna persona amb mobilitat reduïda, i a la banda esquerra un pas peatonal pintat al terra per a que les persones pugin caminar, així com la persona de l'aparcament reduït al tenir més espai per la part del darrera.
Però ver esser utiltizada amb aquesta finalitat un vehicle tot terreny, sense cap símbol de transportar una persona amb mobilitat reduïda, aparca en aquesta plaça i no passa res. És més, una motocicleta aparca en el vell mig del pas indicat per a peatons, i tampoc passa res.
Algú dirà, si no està ocupat tal com està el tema de l'aparcament... doncs no, en aquest cas era un aparcament públic soterrat d'un equipament, i si, també vigilat i amb un gran nombre de places no ocupades.
Resta molt maca la pintura del terra i la senyalítica que indica que és una placa d'aparcament reservat( que no es veu a la imatge). Igual és que prevaleixen els cotxes de gama alta sobre el vehicles per a disminuïts... m'hauré de tornar a repassar el codi vial, igual aquesta pregunta test no la deuria encertar perquè només em van dir aprovat, però no què havia errat.
Aquí teniu la imatge d'un cotxe d'un espai reservat exclussivament per a cotxes que transporten alguna persona amb mobilitat reduïda, i a la banda esquerra un pas peatonal pintat al terra per a que les persones pugin caminar, així com la persona de l'aparcament reduït al tenir més espai per la part del darrera.
Però ver esser utiltizada amb aquesta finalitat un vehicle tot terreny, sense cap símbol de transportar una persona amb mobilitat reduïda, aparca en aquesta plaça i no passa res. És més, una motocicleta aparca en el vell mig del pas indicat per a peatons, i tampoc passa res.
Algú dirà, si no està ocupat tal com està el tema de l'aparcament... doncs no, en aquest cas era un aparcament públic soterrat d'un equipament, i si, també vigilat i amb un gran nombre de places no ocupades.
Resta molt maca la pintura del terra i la senyalítica que indica que és una placa d'aparcament reservat( que no es veu a la imatge). Igual és que prevaleixen els cotxes de gama alta sobre el vehicles per a disminuïts... m'hauré de tornar a repassar el codi vial, igual aquesta pregunta test no la deuria encertar perquè només em van dir aprovat, però no què havia errat.
1.2.09
ELS AMAZIGH S'OBREN A LA CIUTAT.
26.1.09
IMATGES DEL VENT A MATARÓ
Ací teniu algunes imatges de l'efecte del vent a la ciutat de Mataró el proppassat divendres a la nit, que com és sabut va causar diversos desastes materials arreu de Catalunya, i també li va costar la vida a 7 persones derivats de les fortes ventades.
Foto: Arbres caiguts i branques trencades a l'Hospital de Mataró.
Foto: Arbre tombat a l'Hospital de Mataró.
Foto: Senyal tombada a l'Avda. Corregiment barri de Cirera.
Foto: Arbre esquerdat pel vent al Parc Central.
Foto: Intervenció dels bombers en una façana que havia cagut una part al barri de Rocafonda.
Foto: Contenidor desplaçat pel vent al barri dels Molins. 
Foto: Toldos trencats, plantes i armaris de balcons desplaçats al barri dels Molins.
Foto: Arbre tombat a l'Hospital de Mataró.
Foto: Senyal tombada a l'Avda. Corregiment barri de Cirera.
3.10.08
CALAMARSADA AL MARESME.-
Bé, aquí tenim unes imatges d'avui a les 19:15 entre Premià de Mar, on ha caigut una forta pedregada i més de 50 litres per metre quadrat en una estoneta, i Mataró. La forta pluja ha provocat fins i tot que diversos vehicles topessin a la sortida de l'Autopista en la sortida de Cabrera. A la foto un dels molts cotxes que han quedat girats, la pedra que ha caigut, i com es veu l'avenç ràpid dels núvols baixos. 

24.8.08
M'HA PICAT EL MOSQUIT TIGRE
Aquí teniu una foto on podeu apreciar el tamany del mosquit. ( ja mort)
Doncs, si, és una picada prou dolorosa com diuen, almenys a la cama. Però tranquils la picada no va ser a Mataró, ni a la comarca del Maresme. Va ser en un municipi on hi ha constància confirmada de la seva existència.
A Europa, els que hi ententen, diuen que no hi cap perill, a les zones d'on és originari és un transmissor d'algunes enfermetats com el dengue.
Doncs, si, és una picada prou dolorosa com diuen, almenys a la cama. Però tranquils la picada no va ser a Mataró, ni a la comarca del Maresme. Va ser en un municipi on hi ha constància confirmada de la seva existència.
A Europa, els que hi ententen, diuen que no hi cap perill, a les zones d'on és originari és un transmissor d'algunes enfermetats com el dengue.
El seu nom científic és Aedes albopictus i es va començar a instal·lar l'any 2004 a Sant Cugat des d'on ha colonitzat altres ninxols ecològics de Catalunya, sent present a 55 municipis.
S'ha adaptat molt bé a zones urbanes i properes, criant en espais on hi ha aigua natural o bases estancades.Erradicar-lo és molt difícil, per això totes les administracions aposten per fer més difícil la seva instal·lació i la seva adaptació, procurant gestionant les aigües estancades i les zones húmides als nuclis urbans i als nuclis propers, així com altres accions per garantir el benestar de la ciutadania, la seguretat en la salut, i com no, el respecte al medi ambient.
Aquí podeu trobar molta més informació, i articles sobre globalització biològica.
19.8.08
MEDUSES A MATARÓ.- MEDUSA
A l'estiu picades de meduses. Bé, doncs avui a la platja de l'Espigó de Mataró n'estava ben ple. N'hi havia de tan grosses que les onades les portaven fins a la mateixa sorra. N'hi havia d'altes més petites, a les que alguns banyistes i la canalla s'entretenien a treure-les. Picades? Sí algunes. Aquí en teniu algunes fotos d'aquesta tarda..jpg)
Μέδουσα Médousa, en la mitologia grega era una nimfa marina. Explica aquesta mitologia que era tan bella que el deu del mar Poseidó la va seduir i es va unir amb ella en un temple dedicat a la deessa Atenea. Aquesta es va enfadar i la va convertir en una bèstia ctònica, amb serps per cabells. Explica la llegenda que tot aquell que la mirava quedava convertit en pedra. Va ser Perseus qui la va degollar. Diuen que de la sang de Medusa va néixer el cavall alat Pegasus.
Medusa va ser utilitzat a la literatura com una dona que porta els homes a la perdició, o una dona que amaga molt a l'interior. Molts escuts grecs, i amb posterioritat els romans la van posar als seus escuts per intimidar als seus adversaris.
Medusa va ser utilitzat a la literatura com una dona que porta els homes a la perdició, o una dona que amaga molt a l'interior. Molts escuts grecs, i amb posterioritat els romans la van posar als seus escuts per intimidar als seus adversaris.

Subscriure's a:
Missatges (Atom)


.jpg)
