A una part de l'esquerra li fa por parlar de pobresa? I si parlem de pobresa Zero?

Utilitzant les mateixes mesures que a Europa per quantificar la pobresa, es pot afirmar que prop de 319.000 llars o famílies catalanes són pobres. O sigui que una de cada set famílies, o el que és el mateix 750.000 catalans i catalanes és pobra al estar per sota de la renda total mitjana equivalent a Catalunya.

Tanmateix hi ha 226.000 persones que viuen condicions de severa pobresa, o el que és el mateix per sota de 240,40 € al mes per persona. Aquesta pobresa es concentra de manera territorial a la regió metropolitana de Barcelona, que és on també hi ha les ciutats més gran de Catalunya i el major nombre de població.
Estudis de la Fundació Bofill i de la Fundació Caixa de Catalunya mostaen que la pobresa és un fenomen estructural, que és independent al creixement o la davallada econòmica, d’aquesta manera hi ha moltes variables que incideixen en aquesta fenomen ( pensions, persones sense ingressos propis, precarització mercat de treball, protecció social insuficient, fracàs escolar, escala de valors, condicions accés a l’habitatge, vellesa, dimensió relacional, fractures ciutadanes...). Aquests estudis apunten que la tendència és la de la feminització de la pobresa, concentrada en dones grans i en dones amb infants al seu càrrec.

Més enllà del que molts volen fer veure encara avui, les desigualtats socials i la pobresa a Catalunya no s’han reduït. Queda evidentment clar que l’increment econòmic de Catalunya no s’ha traslladat a un desenvolupament humà i social, i s’ha detectat una manca d’una política social efectiva, un augment de la precarietat laboral i el manteniment de bosses estructurals de pobresa.

Cal que ens adonem que la protecció de la família on carrega totes les dependències a la dona no és una bona política social, així com la ridícula inversió per a lluitar contra l’exclusió que es destina a Catalunya (no arriba al 0,1% del PIB quan la mitjana d’Europa és del 0,5%), com la ineficàcia per part de les administracions per fer front als nous fenòmens d’exclusió social i als canvis socials que s’han produït, i com no de les quantitats de totes les pensions no contributives. (RMI, viduïtat, orfandat, PNC, SOVI....)

El més greu de tot és que la pobresa ha estat absent del debat polític i social en els darrers anys a Catalunya, fins i tot d’aquells que s’han etiquetat de partits d’esquerres o socialistes. Els fa por parlar de pobresa en una societat avançada com la nostra? Es tendeix a silenciar o a criminalitzar aquest fenomen. (cas d’algunes propostes de llei ciutadana de l’alcalde Clos o del menjador social de Navas a la mateixa Barcelona). I és una qüestió molt greu, perquè aquest fenomen afecta a centenars de milers de ciutadans i ciutadanes.

Si estem davant aquesta situació és perquè alguna cosa falla. És aquí on apareix el Programa de Pobresa Zero impulsat des de l’esquerra transformadora amb la voluntat de lluitar a favor de la inclusió social, en la creació d’un sistema català de protecció social, basats en la relació entre les polítiques sanitàries, d’ensenyament, de l’habitatge, de les polítiques actives d’ocupació... i l’impuls dels que s’ha anomenat Renda Mínima Garantida, per a les persones en edat laboral, i de la priorització de la Pensió Bàsica Universal per a la gent gran per evitar les pensions de pobresa que hi ha actualment basades en polítiques d’Almoina.

A la foto en Ricard Gomà, Regidor de Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona, parlant en un acte el passat dimecres a Mataró sobre probresa Zero amb la participació d'en Jaume Graupera i na Rakel de Haro.

Cal un compromís i una solidaritat que es tradueixi en coses palpables i tangibles i que s’arribi a persones amb cara i ulls que pateixen severament aquesta situació. Recordem que era un del compromisos del Pacte del Tinell, del govern d’esquerres i catalanista, que cap persona estigués per sota del 80% de l’IPREM (540€). No és per tirar coets, però aconseguim aquesta fita per continuar avançant. ( si ens deixen)

Una part del Col·lectiu d'ètnia gitana pateix amb severitat els efectes de la pobresa. A la foto una barraca a les afores de Mataró.