LES POLÍTIQUES COMPROMESES D'ESQUERRES FAN POLÈMICA.

L'AVANTPROJECTE DEL DRET A L'HABITATGE: IMPLICACIÓ DE DEBÒ DE L'ESQUERRA.

Una cosa és evident: l’habitatge preocupa a la gran majoria de ciutadans i ciutadanes, sobretot a aquells col·lectius que tenen grans dificultats per accedir-hi o mantenir-lo.
L’habitatge cada vegada és més car i és més difícil accedir-hi. També és evident que cada cop més l’habitatge és una altre cosa però no un producte de mercat i tampoc un producte de bens i serveis, i molt menys un dret garantit. (alguns ja parlen de l’habitatge com un valor bursàtil i de sectors que ens sorprendrien)
Molts tenen clar que cal començar a treballar per donar respostes a aquesta problemàtica i dir les coses tal com són. Llavors, perquè s’ha aixecat tanta polèmica quan el Govern de la Generalitat, des de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, que lidera l’amic Milà, s’ha presentat l’avantprojecte de llei per al Dret a l’Habitatge?

A més ha estat el que hom esperava: els promotors, constructors i immobiliaris, i alguns particulars amb el front arrugat i la gran majoria de ciutadania aplaudint i demanant anar més enllà.

El que està clar és que aquest avantprojecte proposa un avenç mediàtic ja que tothom espera que s’abordés la problemàtica de l’habitatge i es retorni la dignitat de l’ús a l’habitatge.
Aquesta dignitat és la que diu no als pisos ruïna, a la infrautilització i subocupació, a la sobreexplotació, al mobbing immobiliariai i no a les diferents situacions anòmales de l’habitatge, que sovint ja comencen a rutinitar-se. I aquest retorn a la dignitat és el que ha de garantir unes regles de joc per a tothom. És per això que aquesta proposta de lli de 135 articles és un gran avenç en matèria d’ajuts, de rehabilitació, de foment, intermediació...de moure el mercat de l’habitatge i retornar molts pisos al seu ús social.
Una altre cosa és la lectura inicial que han fet molts del dret a l’expropiació forçosa, que igual que l’Estatut, només és queden en els missatges o el que diu la premsa i no són capaços de llegir-se els diversos articles que parlen d’aquest tema. En aquest cas en concret el que diu és que en aquells àmbits on hi hagi una gran demanda social i no es pugui llogar ni posar pisos a disposició, i es detecti una subocupació el que es farà serà intensificar un foment per a posar-ho al mercat, amb les eines de la intermediació i lloguer, i amb totes les ajuts a rehabilitació existents. Es quan totes aquestes estratègies fracassen i el propietari no dona cap motiu per tenir aturat el pis (creieu-me hi ha diversitat de motius, tipus per un fill quan es casi.... i no toca segona residència) es quan l’administració al no veure cap funció social pot provocar una expropiació forçosa. A més, això no és cap novetat perquè ja ho diu aquesta Constitució que alguns s’afermen en no tocar ni un accent quan parla del dret a la propietat i dels temes subjectes a l’interès general.

Esperem que aquest avantprojecte pugui tirar endavant, i el govern de la Generalitat, juntament amb les administracions locals, els promotors, constructors, entitats i agents socials comencem a millorar les condicions de l’habitatge, que a Catalunya actualment estan en un estat que es pot titllar de deplorable per a la gran majoria de la ciutadania.

Des d’aquí molts ànims al Conseller Milà perquè com en d’altres situacions, té un gran repte a liderar i impulsar, i les expectatives són moltes.

LLEGIU L'AVANTPROJECTE AQUÍ.

LLEGIU EL DISCURS DEL CONSELLER SALVADOR MILÀ AQUÍ.