ES PRESENTA ICV DE SANT POL DE MAR

Avui gent de l'esquerra plural de Sant Pol de Mar, i que es van presentar a les eleccions municipals sota les sigles de la coalició d'esquerres d'ICV-EUiA-EPM, han decidit donar un salt organitzatiu i constituir-se com agrupació local d'ICV. I s'han donat a conèixer en un petit acte a l'antiga escola bressol de la població, Santa Clara. Joventut, ganes de treballar, pluralitat, il·lusió, ecologisme, responsabilitat social, equip, participació i debat són alguns dels valors que representen aquest grup. Des d'aquest blog moltes felicitats i toca desitjar-vos un molt bon camí per a transformar aquest món en alguna cosa més justa, solidària, social i respectuosa amb l'entorn des de la quotidianietat i des del municipi de Sant Pol.

ES PRESENTA ICV DE SANT POL DE MAR

LA CARA I LA CREU

Mentre uns celebren el seixentè aniversari de la creació de l'Estat d'Israel, al 1948, i la seva maduresa, d'altres, en aquest cas nens, celebren el nakba o dia del desaste palestí.

OLOR I PREÀMBUL DE SANTES

Ja fa olor a Santes!

Bé com cada any, se sent l'olor de Santes amb la polèmica del cartell. S'ha convertit amb el temps en un preàmbul, en tot una tradició. Qui la fet? quan ha costat? Perquè aquest i no un altre? Què simbolitza? Aquesta idea és massa "progre", massa "retro"... i a tots ens surt l'enfadament o l'envalentonada. Tohom és capaç de fer un cartell alternatiu... a tots. I és perquè ens agraden les nostres festes, ens agraden les Santes!!! I pel que fa la samarreta, al final l'acabarem comprant, i alguns l'acabarem cremant a la Nit boja. I com no, l'acabarem suant. El suor, també l'olor per Santes. Tot una tradicio vaja!!!! Bones Santes 2008!! Bones Santes.

PRIMER DE MAIG

Molts són els manifests, moltes les declaracions, manifestacions i posicionaments de les organitzacions sindicals, de treballadores, partits polítics d'esquerres, i d'associacions i entitats en aquest primer de maig, dia internacional del treball. S'espera que tot això que s'evidencia, es reclama i s'apunta com a grans línies operatives no quedi només com a dia de la "festa del treball", sinó que el reconeixement dels drets cívics, polítics i socials, l'aposta pels valors de la solidaritat, del treball en pro de la igualtat entre homes i dones i la dignitat en el treball a nivell internacional siguin un modus operandi durant tots els dies de l'any. Si no és així, el camí està clar: un món cada cop més insolidari, una divisó internacional del treball basat en altres fonaments però no en el de la justícia social, en unes zones geogràfiques amb innexistència de drets laborals i que aprofiten el sistemes econòmics del capitalisme avançat, el d'una Europa d'Estats Socials que s'estan aprimant/transformants, o de serveis a les persones ( que no es poden exportar) basats en l'alta precarització... i com no de la socialització de les pèrdues empresarials. ( perquè els guanys no es socialitzen) En el passat aquestes organitzacions han demostrat ( segons el moment concret i el país) un impuls important en l'assoliment de drets i en la prosperitat de determinades demandes. Ara toca continuar treballant. Per tot plegat l'1 de Maig ha de ser un valor en alça per aquestes organitzacions i com no, per tota la societat en general arreu del món.

L'IZAN JA HA VINGUT A LA VIDA!

SANT JORDI TÉ MOLT PER DONAR!

Tradició, Cultura, lectura, roses, amor, reivindicació, catalanitat, germanor, convivència, activitats de carrer, passejar, fer un regal, actes commemoratius, senyera.... quantes coses més poden simbolitzar Sant Jordi?

Tot plegat, sigui quina sigui la part que en volgueu gaudir, que tingueu una molt

BONA DIADA DE SANT JORDI.

AMB L'AIGUA A MULLAR-SE. QUI M'OBRE LA PORTA?

Després d’uns dies força agitats sobre l’afer de la sequera a Catalunya, l'explicació que realment l'aigua és necessària, la seva gestió i el paper que ha fet ICV en tant que la seva acció de Govern, i la seva acció política, es posen de relleu algunes qüestions que cal constesta-se:

• Hi ha un problema de comunicació bidireccional entre la direcció nacional d’ICV i les agrupacions locals? Els canals actuals són obsolets, no funcionen i no són pràctics?
• Que aquesta manca de comunicació ha generat - en el cas determinat de la gestió de l’afer de la sequera - en algunes provocacions i despropòsits és evident. Si aquesta hagués funcionat amb normalitat i amb els corresponents debats interns per a fixar posicions consensuades s’hagués produït de mateixa manera?
• La marca d’ICV de ser un altre tipus d’organització política que apostava per la radicalitat democràtica i altres formes de fer política, han passat a un altre nivell? ICV s’està convertint a marxes forçades en un partit de tipus convencional?I si és així, aquest camí el fa tota la organització, o només la seva direcció?
• Els valors de la reflexitat, pel debat constant, de la llibertat d’expressió i de l’autocrítica... han deixat de tenir la centralitat que tenien en un passat no tant llunyà? Si és així, aquesta pèrdua de valors pot acompanyar la pèrdua d’altres valors i fortaleses tan inherents com era la gran implicació, la responsabilitat, la coherència i el gran treball per lo local, lo del dia a dia dels militants de base d’ICV?

Bé, sigui quina siguin les respostes, i que hauran de ser tractades en el sinus de l’organització, - perquè han de ser tractades! – el que està clar és que a ICV no sobra ningú, que el que sobra en tot cas són els despropòsits, els demèrits, les provocacions, i la política de fer-se sentir incòmode, no és una bona idea la de desautoritzar a ningú. La gestió és complexe, però també el seu abordatge i praxis.

És evident que més enllà d’aquest debat necessari, que és molt necessari, cal una política de gestos. De vegades els gestos faciliten les proximitats i les posicions en els debats.

I aquests gestos demostren que els valors encara són presents, i que aquests són part de la fortalesa d’un espai polític com el que ha representat ICV. Això sense cap dubte, ha d’ajudar a recuperar la il·lusió de l’esquerra; aquella il·lusió de molts i moltes que treballen i de valent, des de la quotidianitat i des de les grans complicacions de la política local.