28.10.05

A una part de l'esquerra li fa por parlar de pobresa? I si parlem de pobresa Zero?


Utilitzant les mateixes mesures que a Europa per quantificar la pobresa, es pot afirmar que prop de 319.000 llars o famílies catalanes són pobres. O sigui que una de cada set famílies, o el que és el mateix 750.000 catalans i catalanes és pobra al estar per sota de la renda total mitjana equivalent a Catalunya.

Tanmateix hi ha 226.000 persones que viuen condicions de severa pobresa, o el que és el mateix per sota de 240,40 € al mes per persona. Aquesta pobresa es concentra de manera territorial a la regió metropolitana de Barcelona, que és on també hi ha les ciutats més gran de Catalunya i el major nombre de població.
Estudis de la Fundació Bofill i de la Fundació Caixa de Catalunya mostaen que la pobresa és un fenomen estructural, que és independent al creixement o la davallada econòmica, d’aquesta manera hi ha moltes variables que incideixen en aquesta fenomen ( pensions, persones sense ingressos propis, precarització mercat de treball, protecció social insuficient, fracàs escolar, escala de valors, condicions accés a l’habitatge, vellesa, dimensió relacional, fractures ciutadanes...). Aquests estudis apunten que la tendència és la de la feminització de la pobresa, concentrada en dones grans i en dones amb infants al seu càrrec.

Més enllà del que molts volen fer veure encara avui, les desigualtats socials i la pobresa a Catalunya no s’han reduït. Queda evidentment clar que l’increment econòmic de Catalunya no s’ha traslladat a un desenvolupament humà i social, i s’ha detectat una manca d’una política social efectiva, un augment de la precarietat laboral i el manteniment de bosses estructurals de pobresa.

Cal que ens adonem que la protecció de la família on carrega totes les dependències a la dona no és una bona política social, així com la ridícula inversió per a lluitar contra l’exclusió que es destina a Catalunya (no arriba al 0,1% del PIB quan la mitjana d’Europa és del 0,5%), com la ineficàcia per part de les administracions per fer front als nous fenòmens d’exclusió social i als canvis socials que s’han produït, i com no de les quantitats de totes les pensions no contributives. (RMI, viduïtat, orfandat, PNC, SOVI....)

El més greu de tot és que la pobresa ha estat absent del debat polític i social en els darrers anys a Catalunya, fins i tot d’aquells que s’han etiquetat de partits d’esquerres o socialistes. Els fa por parlar de pobresa en una societat avançada com la nostra? Es tendeix a silenciar o a criminalitzar aquest fenomen. (cas d’algunes propostes de llei ciutadana de l’alcalde Clos o del menjador social de Navas a la mateixa Barcelona). I és una qüestió molt greu, perquè aquest fenomen afecta a centenars de milers de ciutadans i ciutadanes.

Si estem davant aquesta situació és perquè alguna cosa falla. És aquí on apareix el Programa de Pobresa Zero impulsat des de l’esquerra transformadora amb la voluntat de lluitar a favor de la inclusió social, en la creació d’un sistema català de protecció social, basats en la relació entre les polítiques sanitàries, d’ensenyament, de l’habitatge, de les polítiques actives d’ocupació... i l’impuls dels que s’ha anomenat Renda Mínima Garantida, per a les persones en edat laboral, i de la priorització de la Pensió Bàsica Universal per a la gent gran per evitar les pensions de pobresa que hi ha actualment basades en polítiques d’Almoina.
A la foto en Ricard Gomà, Regidor de Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona, parlant en un acte el passat dimecres a Mataró sobre probresa Zero amb la participació d'en Jaume Graupera i na Rakel de Haro.


Cal un compromís i una solidaritat que es tradueixi en coses palpables i tangibles i que s’arribi a persones amb cara i ulls que pateixen severament aquesta situació. Recordem que era un del compromisos del Pacte del Tinell, del govern d’esquerres i catalanista, que cap persona estigués per sota del 80% de l’IPREM (540€). No és per tirar coets, però aconseguim aquesta fita per continuar avançant. ( si ens deixen)

Una part del Col·lectiu d'ètnia gitana pateix amb severitat els efectes de la pobresa. A la foto una barraca a les afores de Mataró.

9 comentaris:

Ramon B. ha dit...

Jordi,

No ens fa por, cap por. Justament en aquell mateix lloc on fèieu l'acte estàvem discutint la ponència de la IV Conferència Nacional del PSC, dedicada a les polítiques socials. Si vols, t'envio el document.

Òbviament, no n'hi ha prou en redactar propostes. En primer lloc, aquestes han de ser possibles, raonables, factibles, finançables... I, en segon lloc, han d'aconseguir amplis suports polítics i electorals. Crec que, ab tota modèstia, potser el PSC aporta més d'aquestes dues coses que d'altres...

Però vaja, no se m'acudirà mai, a mi, excloure ningú en aquesta lluita. I molt menys fer això que a alguns els agrada tant (tu quoque, Jordi?), que és buscar l'adversari de l'esquerra dins de l'esquerra.

Anònim ha dit...

Si poses foto d'una barraca de Rocafonda pot-ser que expliquis vàreis coses:
1.- en aquestes barraques no hi viu ningú
2.- només es fan servir durant el dia com aixopluc pels qui treballen en la xatarra en aquest solar.
3.- totes aquestes famílies, que estaven en el campament de la Riera d'Argentona, foren reallotjades per l'Ajuntament i el Consell comarcal en pisos de Mataró.

JORDI MERINO NOÉ ha dit...

Ramon, quan parlava de socialistes, per descomptat em referia a certa gent del PSC de la mateixa ciutat de Barcelona, que els costa d'entendre la rica Barcelona parlant d'aquests conceptes. Per descomptat hi ha llocs on el PSC, i cal reconeixer-ho està intentant dintre de les seves possibilitats. I això també s'ha de dir. El comentari anava en aquest sentit. Tanmateix em referia a aquells que s'etiqueten de socials/istes i més, i t'ho dic jo que de polítiques socials enten una miqueta, i realment les seves tesitures són molt dubtoses.
Per al comentariste anònim, oi tant que aquesta barraca està buïda. Mai he dit que hi visqués ningú, i per descomptat conec molt bé la gent ocupa aquest espai. Era una imatge per a que es veiés l'existència d'aquests espai de treball, que també es exclusió en els termes que em referia.
Jo vaig participar al 1998 ja en aquest programa i vaig poder fer l'avaluació. Va ser una molt bona actuació realitzada conjuntament entre diferents administracions i amb una gran implicació també de la mateixa comunitat. Malgrat això, els patrons comencen a reproduirse i encara queden molts serrells a treballar. Si tens ganes posem-nos-hi. Gracias per l'apunt. Podria haver posat altre barraques on hi viu gent però per respecte a aquestes no ho he fet.

Ramon B. ha dit...

- Jordi:

A Mataró? Viu algú en barraques, a Mataró?

Això dels meu companys de Barcelona, ho dius per algú en concret? No governeu en coalició, allà? Hem de parlar de les excepcions de cada partit (Si és així, ningú no és lliure de pecat) o hem de parlar de les polítiques que es fan?

Insisteixo, per més dolents que siguin aquests companys que tu coneixes, em sembla que us equivoqueu d'adversari. A no ser que això de la pobresa hagi modificat les causes...

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Ramon B. ha dit...

Jordi

Ergo... (a mi també algú m'ha dit que diuen que... i no em dedico a treure aquestes conclusions) vol dir que el PSC sí deu estar interessat en l'eradicació de la pobresa, no?

I que ningú viu en cap barraca, a Mataró.

Bé, podries haver començat per aquí.

Anònim ha dit...

the World Wide Web is home to a great number of marketing opportunities that you could avail of,