15.11.05

I SI FOSSIM MUNICIPIS LLIURES DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE?

El proper dia 25 de novembre és el dia internacional contra la violència de gènere. És un dia de celebració, com molts d’altres, amb la gran voluntat que es pugui parlar d’aquest tema, i que com a mínim agafi la transcendència que es mereix. Però sobretot per treballar per lluitar contra aquest fenomen, malauradament tan estès.

La violència que s’exerceix contra les dones, i contra tots els membres d’una família, suposa una greu violació dels drets humans i un problema social d’una gran magnitud. Per a començar a lluitar contra aquesta “lacra social” és de crucial necessitat una implicació de tots els agents socials, entitats, associacions i administracions dels diferents nivell. Fa anys que ens omplim de literatura, filosofia i ganes, però es necessiten recursos per a treballar i capacitació per afrontar tots els reptes que aquesta problemàtica suposa. .

Tots els esforços que es puguin fer des de les administracions locals són molt importants per avançar en la millora dels recursos que es poden oferir a les persones que són víctimes de la violència familiar. Però de la mateixa manera les administracions superiors han de fer una aposta important per tal d’oferir aquells recursos especialitzats que el món local no pot fer front.

No és suficient legislar, és també necessari avançar en una cultura educativa basada en el respecte i la igualtat, en accions preventives, en la creació de les condicions econòmiques, socials i econòmiques per a que les persones que han estat víctimes dels maltractaments puguin abandonar aquest cicle de violència i també, cicatritzar les ferides ocasionades

Per tot això és necessària una major implicació econòmica per tal d’ajudar a les entitats locals, per dotar als recursos existents d’un millor finançament i crear-ne de nous on no arriben els actuals recursos.

Mentre tot això no es desenvolupi, la lluita contra la violència de gènere restarà en un plànol superficial on es creen falses expectatives a les víctimes, i quan la realitat és molt distinta.

NO ENS LLEVEM UN ALTRE DIA AMB LA INDIFERÈNCIA, I RESTAR IMPASSIBLES QUAN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ DIUEN QUE UNA NIT COM LA D’AVUI TRES DONES HAN DEIXAT DE VIURE AL MORIR A MANS DE LES SEVES PARELLES.
JA N’HI HA PROU¡
Les dades que es proporcionen són de l'any 2003 i van fer-se públiques a principis de l'any 2005, en nota de premsa del CCM.

1 comentari:

Pedro ha dit...

Interessant article:
Les dues dimensions de l’Estatut

Pràcticament tot a la política catalana cal que sigui avaluat des de dos punts de vista: des de la dimensió de l’autogovern i des de la dimensió del model politicoeconòmic. Aquesta duplicitat és font d’algunes de les complexitats de la nostra política. Explica, per exemple, que tinguem cinc partits en el Parlament.

El Projecte d’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya és part de la política catalana, per tant, és avaluable des d’aquestes dues dimensions. Tots ho hem de fer i, pel que fa a mi, em permeto fer-ho en aquest article.

En la dimensió de l’autogovern la proposta és excel·lent. És molt notable, molt satisfactori i molt reconfortant que 120 diputats del Parlament de Catalunya sobre 135 s’hagin posat d’acord per reivindicar un nivell alt d’autogovern.

Pel que fa a la dimensió politicoeconòmica, permeteu-me manifestar-me amb una certa rotunditat: el Títol I de drets, deures i principis rectors em deixa a mi, i penso que a molta altra gent que no és sospitosa de tebiesa en el tema de l’autogovern, en una posició molt incòmoda. Aquest títol és, principalment, l’obra d’un partit minoritari que no ha pogut deixar passar l’oportunitat de “col·locar” molts elements del seu programa dintre del marc de convivència de tots plegats, sabent prou bé que per a molts –jo mateix– els aspectes favorables en l’àmbit de l’autogovern ens farien defensar aferrissadament el paquet sencer.

En aquest Títol, d’un detallisme impropi (m’ha tranquil·litzat saber, per exemple, que a Catalunya estem a favor de la disminució dels accidents de trànsit), es recullen multitud de drets, però, si no m’he equivocat comptant, només tres deures. La paraula “cohesió” apareix sis vegades, la paraula “llibertat” només una. Les organitzacions socials són a tot arreu, l’empresa no surt pràcticament mai i quan apareix és amb reticències. Quan a l’article 45.5 es diu que “la Generalitat protegirà especialment l’economia productiva”, un es pregunta: qui decidirà què és productiu i què no ho és?

La societat que es dibuixa en aquest títol es una societat corporativitzada. Per exemple, l’article 28.2 afirma que “els consumidors i usuaris tenen dret a participar, directament o per mitjà dels seus representants, a les administracions públiques de Catalunya”. És que establirem organitzacions oficials de consumidors?

Ara correspon lluitar per l’Estatut. Fem-ho sense reserves. No serà fàcil. Una vegada tinguem l’Estatut aprovat i vigent, el que vingui després dependrà, en gran mesura, de la multitud de lleis futures habilitades per aquest Títol I. Convé a Catalunya que aquestes lleis siguin assenyades. Em temo que el resultat final serà molt diferent si el Govern que desenvolupa l’Estatut inclou els inspiradors d’aquest Títol o és, en canvi, un Govern d’esperit més moderat. És evident que l’Estatut mateix fa molt desitjable, com a factor de compensació i d’equilibri, que prevalgui la segona opció.

Andreu Mas Colell, catedràtic d'economia a la UPF
revista EL TEMPS núm 1115
www.eltemps.net