El passat dia dels Sant Innocents en aquest blog es va dedicar un post a l'augment de l'Euribor i a les conseqüències econòmiques immediates cap a les famílies que havien contractat una hipoteca. No era cap llufa.
Durant aquest dies els mitjans de comunicació s'han fet ressó de la "caiguda" en la venda de pisos tant a Espanya com a Catalunya i s'ha exposat que aquesta era propera al 9% i al 15% respectivament. S'ha escrit molt sobre les causes, que si l'excés d'oferta d'obra nova del "boom immobiliari", que si el pis de segona mà aguanta millor, que si els preus ja han tocat sostre.....
Aquestes dades els han ofert les societats de registradors; però s'ha escrit poc sobre l'esforç econòmic que suposa el nou escenari per a aquelles famílies que han contractat una hipoteca des del 2002 fins al moment.
Lluny han quedat les recomanacions que feien alguns govern sobre que el percentat per a fer front al pagament d'un habitatge havia d'estar al voltant del 30% de la renda familiar disponible.
Amb aquest nou escenari, i segons amb les dades de les societats de registradors, la mitjana de les hipoteques al segon semestre de 2006 està en 802,70€ i amb un període d'amortització de 28 anys i dos mesos. Amb aquesta dada i la renda mitjana per família a Espanya les famílies han de deducar el 50,2% del seu salari per fer front al seu pagament. ( de tots els seus ingressos bruts)
A Catalunya la situació és encara pitjor. La mitjana d'aquestes hipoteques se situa als 980,40€ i el període per a pagar-la en 29 anys i 3 mesos. El percentatge d'ingressos a destinar és de 57,04%. Aquest és percentatgerealment molt preocupant, ja que s'ha calculat sobre el cost salarial mitjà a Catalunya, que se situa en el mateix període en 1.704,41€. (Tinguem en compte que una part important dels treballadors i treballadores a Catalunya no superen els 1000€, i que el salari mínim professional està molt lluny d'aquesta xifra. Per tant fan falta més d'un salari per a fer front a les despeses d'una contractació d'una hipoteca).
La situació és que augmenta la pressió cap a les famílies, amb un índex variable del tipus en augment, acompanyada d'una davallada del poder adquisitiu per aquestes, en un moment en la que la nova Ministra de Vivienda, posa sobre la taula una sèrie de mesures que per al Govern són socialmente avançades, però per a d'altres és una política de pedaços, poc efectiva, que no te en compte les desigualtats territorials i mostra poc coneixement de la realitat, i com no, qui demana un canvi en la LLei Hipotecària.
En un futur post desglossarament la proposta de desgravació i ajut al jover per a joves menors de 30 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada