violència conta les dones: fem el suficient?

L’administració pública prioritza les polítiques d’atenció a les persones víctimes de maltractaments?

Fa molt de temps que s’està parlant i debatent tot el tema del maltractaments i un acord gairebé massiu de la societat civil i de les organitzacions polítiques per abordar aquesta lacra social des de l’àmbit assistencial i des de l’àmbit preventiu.

Fins i tot des del Govern Central es va impulsar l’any passat una llei integral conta la violència de gènere, que per a uns era un gran avenç i per d’altres era una llei de mínims. Per d’altri ,que ens toca gestionar la des de l’àmbit local i assumir una competència desconcentrada, esperàvem que vindria acompanyada de recursos aquest desplegament, amb la voluntat d’avançar al màxim en els sistemes d’urgència, emergència i sobretot en ordenar les polítiques assistencials, i com no les preventives.

En aquesta línia avui Secretaria de Família, na Montserrat Tur no està a l’alçada al no assumir una competència de la Generalitat de Catalunya o no ser capaç de fer jugar al Govern Central, o si l’Ajuntament de Barcelona va més enllà del que “li pertoca competencialment”. El tema és que es posa en evidència la falta de recursos i la manca de serveis especialitzats en l’atenció a les dones.

Un altre tema , també similar, és si parlem dels serveis bàsics de primària, del suport jurídic o el suport psicològic... dos de lo mismo, en un fenomen que es pot estendre a tot el territori bàsicament.

Un altre cop es deixa en evidència la poca coherència entre el discurs “aparentment correcte”, l’ordenament jurídic, els recursos que es destinen; i com no, el divorci amb la realitat. Això vol dir que cal tractar descaradament el tema i això vol dir abocar-hi recursos, i no deixar en mans dels ens locals, fundacions privades o de les associacions de dones, que tenen determinats recursos, l’abordatge d’aquest tema amb una tutela tímida de la Generalitat de Catalunya o del Govern Central.

És cert, que la Generalitat de Catalunya va obrir una partida pressupostària per ordenar “tímidament” les polítiques d’atenció local a l’abril; però que encara no ha resol. També és cert que l’Estat va prometre un increment “percentual”. Un increment que no deu ser molt no prioritari al llegir el propassat dia 18 que la diputada d’ICV al Congrés, na Carme García, deia que el seu grup polític condicionaria el seu suport als pressupostos generals de l’estat a que s’augmentés la dotació per a la prevenció de la violència de gènere, sobretot en la vessant social i educativa, per a poder parlar d’una autèntica política social.

Hi ha ens locals que han abordat el tema més enllà del que poden. Un cas es el del Consell Comarcal del Maresme que va posar en marxa l’any 2004 un servei d’atenció a les persones víctimes de maltractaments, abocant majoritàriament els pocs recursos propis que disposa des dels serveis de Benestar Social, i amb l’ajut puntual de l’Institut Català de la Dona.

La línia de treball va ser ordenar els circuits d’emergència i urgència, i potenciar que tots els municipis del Maresme disposessin d’un protocol d’atenció social coordinat amb els diferents serveis i recursos territorials.Per altra banda es va avançar en conveniar amb la Fundació Hospital el suport psicològic a les dones, el suport jurídic a través d’entitats jurístes i poder disposar d’un centre d’emergència social per a dones amb la Fundació AGI. Malgrat que sembli un gran avenç, el que està clar que tot just es comença a treballar des de l’administració aquest tema. Encara cal molt de camí per recórrer per donar una bona i acurada atenció a les persones que són víctimes de maltractament, i això que parlem de dones essent també un altre tema a tractar la violència a la gent gran; però el que està clar és que encara queda molt per recórrer per erradicar la violència de gènere; i tots i totes hem de jugar, perquè volem jugar!