13.9.05

EL MENJADOR ESCOLAR CON UNA NECESSITAT EDUCATIVA I SOCIAL.

Polítiques d'esquerres aplicades als serveis de menjador escolar.-

El Servei de menjador escolar constitueix a una organització de la vida familiar quan el pare i/o la mare treballen, alhora que també potencia la integració dels col·lectius més desfavorits, i com no, permeten una oferta diversa d’activitats socioeducatives.



Bàsicament, les delegacions de competències per conveni als Consells Comarcals en matèria d’educació per part de la Generalitat de Catalunya des de l’any 1987 i des de el desplegament de la Llei Orgànica General d’Educació Secundària de 1996, són la gestió del transport escolar –obligatori i no -, dels menjadors escolars dels centres públics, i de les beques i ajuts socioecòmiques. Amb els anys aquests serveis s’han anat adaptant però és en els serveis de menjadors escolar on potser els canvis són més destacables: s’ha anat configurant darrerament com un espai molt més enllà en el qual es realitza una activitat alimentària i nutricional.

Les noves necessitats de les famílies i els infants, els nous valors pedagògics que es demand
en per part de la comunitat educativa, porten el debat cap a un increment del la qualitat i l’educació als infants i adolescents a través de serveis complementaris a l’educació basats en una oferta de serveis específics de qualitat a la franja horària de migdia i més enllà de l’horari lectiu. En aquesta línia el servei de menjador s’ha d’entendre com un servei educatiu i social que complimenta l’educació del centre docent creant hàbits i comportaments saludables en l’alumnat, apostant per una dieta sana i equilibrada.Com a objectius s’ha d’apostar a grans trets per:
  1. Una formació més integral de l’alumnat en l’àmbit pedagògic, treballant els bons hàbits els valors de comportament, treballat conjuntament amb el Projecte Educatiu de cada centre.
  2. Cercar altres espais de convivència i oci. Foment de valors com el companyerisme, respecte i tolerància a la diversitat
  3. Creació de comissions de menjador amb la implicació activa dels pares i les mares en aquest àmbit i en l’educació dels infants.

Pel que fa als professionals monitors/res cada cop més s’ha anat treballant per requerir els aspectes laborals, legals i afrontar els millors coneixements i formació específica. Enguany aquest curs planteja un increment de costos dels serveis de menjador atès el tant esperat conveni col·lectiu de treballadors i treballadors del lleure i socioeducatiu de Catalunya, però que tant l’administració com les famílies estan disposats a suportar per les millores que s’anuncien.

Per a pal·liar grans diferències socials existents, li toca a l’administració, a través de les beques i ajuts, garantir l’accés a la població amb més dificultats, la solidaritat en l’exercici del dret a l’educació i la igualtat de condicions d’oportunitats en el servei públic. Els consells comarcals, juntament amb el Departament d’Educació, ha triplicat els recursos destinats a aquest concepte. A més en les dos darrers cursos s’ha tingut en compte els diferents professionals, municipis, i centres de recursos per adaptar aquests ajuts i beques a aquells col·lectius amb més dificultats socioecònomiques. A partir del passat curs escolar cap alumne de risc social o amb necessitats va quedar descobert, fruit de l’increment esmenat i a un treball coordinat entre els diferents serveis municipals i comarcals que van treballar la desigualtat en origen ( no a tots els Consells).

Els consells comarcals treballen des de fa temps amb aquest valors i per a oferir un servei a mida a les necessitats de cada centre docent treballant amb la comissió de menjadors que composen els pares i mares. Per descomptat també hi ha altres fórmules de menjadors que no passen pels consells comarcals, però també apunten majoritàriament cap aquesta direcció.