UN ALTRE 11 DE SEPTEMBRE, EN AQUEST CAS EL DE L'ESTATUT.

L’11 de setembre a més de tots els temes històrics i nacionals, que tots i totes sabem, i qui més o qui menys sent com a seus aquests valors i la seva herència, el que vull destacar és que els actes que se celebren en aquesta diada són capaços de congregar a tota la diversitat d’entitats i partits polítics d’una ciutat. Pocs actes i pocs dies, a més del que potser una festa local, té aquest poder de conovatòria. Una altre cosa és com cadascú la viu o la vol fer veure que ho viu a d’altri.

En el cas de Mataró, acte al qual vaig anar-hi amb l’amic Jaume Roig representant en aquest cas a la la Unió Intercomarcal de CC.OO., vaig veure que és com cada any. Tots commemorem la Diada. Una sèrie d’entitats que elaboren un manifest conjunt des del respecte, la tolerància i un discurs més o menys consensuat, altres entitats a títol individual fan la seva ofrena sense fer cap discurs i d’altres, fins i tots partits polítics, aprofiten llargs 10 i 12 minuts de glòria per a fer el seu discurs o fer-se veure en un acte com aquest. De fet cadascú té el seu discurs i això per a mi és totalment respectable perquè cadascú té la seva forma de pensar, però aquest mateix respecte també se’l mereix una gent com el PP, que tot i que en gens o res em sento identificat amb la ideologia que representa aquesta organització política ni amb la seva herència històrica -és més tot el contrari -, però crec que pel fet d’anar-hi també es mereixen el mateix respecte dels que abans han llegit el seu particular manifest i tothom hem escoltat, o hem fet la nostra ofrena.

Des d’aquí felicitar a la gent de l’associació al-Ouadha (crec que s’escriu així) que també van voler participar en nom dels nous i noves catalanes.

Pel tema dels discursos i de com s’allarga, els de protocol i les entitats hauríem de pactar un temps prudencial de cara a l’any vinent per a que fos més còmode per a tots i totes. Un altre model totalment diferent és el de Granollers. Van llegir un únic text de ciutat consensuat com a text institucional i de ciutat llegit per un funcionari públic i no pas per cap regidor ni ningú de cap entitat. ( m’imagino que cada entitats tindria el seu petit acte o la seva activitat i el seu manifest)

Un altre tema molt diferent és el tema de l’ofrena floral de Barcelona. Això cada cop més es converteix en una competició de la delegació més nombrosa, qui es fa més seu el dia de la diada en les declaracions i sobretot qui és el menys xiulat, ja que cap agrupació política, cap, es va lliurar d’un xiulada. Tot just fa que es perdi el sentit de la diada i es converteixi en un petit teatret de carrer.

L’interessant de tots els manifestos han estat al voltant de l’Estatut. Tothom veu clar la importància de l’Estatut malgrat que cada entitat han fet interpretacions que, generalment, poc o gens han diferit.

Tornant a Mataró, a part de l’exposat, va estar bé, el dia acompanyava i gairebé les mateixes cares de sempre per fer-la petar després de l’ofrena.

I demà comença el cole, espero i desitjo que tot funcioni com s’ha planificat i que tothom pugui gaudir del dret a l’escolarització, però sobretot de gaudir d’una molt bona entrada al “cole”.

Demà si tinc temps, com el tema va de coles us penjaré un pensament sobre polítiques d'esquerres aplicades als serveis de menjadors escolars.

QUE VISCA CATALUNYA¡ QUÉ TINGUEM L’ESTATUT QUE ENS MEREIXEM TOTS I TOTES LES CATALANES¡¡¡