Al gener de 2003 vaig conèixer Miguel Nuñez. Em va seduir la seva vida d'entrega, de dedicació, d'un interès i exigència en el treball per la llibertat, contra l'opressió i en pro de la igualtat de drets.
Molts anys de privació de llibertat, de tortures, de patiment del "verdugo con sotana negra" de la presó d'Ocaña.
Però ell, tal com explicava i com explicaven continuava treballant, implicant-se. Actiu i fructífer no es va voler jubilar mai. Lluitador incansable.
Ara li ha arribat la jubilació al passar a descansar, i mor amb ell un símbol de la lluita antifranquista i un referent de l'esquerra, i de tots aquells que encara cruen en el desitg de transformació, i amants de la llibertat.
Avui l'esquerra torna a quedar-se orfe. I la resposta a Goytisolo, si que mereció la pena.
Fins sempre i moltes gràcies.
Molts anys de privació de llibertat, de tortures, de patiment del "verdugo con sotana negra" de la presó d'Ocaña.
Però ell, tal com explicava i com explicaven continuava treballant, implicant-se. Actiu i fructífer no es va voler jubilar mai. Lluitador incansable.
Ara li ha arribat la jubilació al passar a descansar, i mor amb ell un símbol de la lluita antifranquista i un referent de l'esquerra, i de tots aquells que encara cruen en el desitg de transformació, i amants de la llibertat.
Avui l'esquerra torna a quedar-se orfe. I la resposta a Goytisolo, si que mereció la pena.
Fins sempre i moltes gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada