Un grup d'adherits i adherides d'ICV de les comarques del Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental i La Selva ens hem constituït en corrent d'opinió al sí del partit per tal de tractar diversos aspectes del projecte d'ICV que ens preocupen i que les volem aportar als debats de l'Assemblea Nacional que celebra el partit el proper novembre. 
Constatem una paradoxa important en la recepció que té ICV a la societat i en el seu interior, tot i coincidint amb el període posterior a les darreres eleccions al parlament que donaren un excel·lent resultat a la nostra coalició. D'aleshores ençà, amb la participació en el segon govern tripartit, pensem que ICV ha entrat en una deriva institucional i en una subalternitat en relació al soci principal (psc) que comporta una limitació del nostre projecte i de l'assoliment d'objectius de referència. Aquesta situació coincideix amb una desafecció notable de la militància i del nostre entorn social envers les expectatives generades.
Constatem una pèrdua d'incidència i de referencial social que aboca el partit a una incapacitat per generar adhesions i suports. Les aliances estrictament governamentals marquen la pèrdua d'altres tipus de connexions que històricament, i no tan lluny, haviem assolit amb els moviment socials de base i els sectors d'opinió critics amb l'statu quo.
Toca reflexionar i assumir que el paper d'un partit d'esquerra que es vol transformadora o és inconformista i s'implica amb el seu entorn o, al contrari, es centra en el domini del que anomenem política clàssica. ICV ha de fer una elecció i una aposta clara per una via de compromís amb el seu entorn sociopolític, ha de reconsiderar certes etiquetes pròpies de la mercadotècnia electoral i recorrer el tram que uneix l'obra de govern, els programes i la representació amb les idees constitutives del que anomenem ecosocialisme.
Necessitem un partit que restituexi el sentit militant a partir de canvis substancials de discurs, de dirigents, d'organització i de formes de relació amb la societat.
Rellançar ICV és posicionar el partit davant del capitalisme, mobilitzar-se al costat de que es mou, lluitar a la contra davant de les exigències de l'establishment i saber estar amb personalitat pròpia a les institucions amb voluntat d'impulsar projectes amplis que compartim amb EUIA i les EPM i, sobretot, ho hem de fer definint el terreny, el domini i la geografia del nostre combat.
Rellançar ICV, també, subvertint la retòrica estètica dels colors, i fent del verd i del roig uns referents de model social i cultural. No acceptem mutacions "de disseny" que porten del socialisme a l'ecologisme. Cal impulsar sumes de tradicions, obrir més l'espai i acceptar que els agents de canvi social i els subjectes que l'han de protagonitzar marxen sovint per una pista del tot diferent de la que marca el territori de la política.
Més enllà de la mixtificació de la política, proposem un partit que treballi en allò realment "polític". ICV ha de superar aquestes derives. Des de la base ens preocupen aquestes coses i així ho volem dónar a coneixer.
Constatem una paradoxa important en la recepció que té ICV a la societat i en el seu interior, tot i coincidint amb el període posterior a les darreres eleccions al parlament que donaren un excel·lent resultat a la nostra coalició. D'aleshores ençà, amb la participació en el segon govern tripartit, pensem que ICV ha entrat en una deriva institucional i en una subalternitat en relació al soci principal (psc) que comporta una limitació del nostre projecte i de l'assoliment d'objectius de referència. Aquesta situació coincideix amb una desafecció notable de la militància i del nostre entorn social envers les expectatives generades. Constatem una pèrdua d'incidència i de referencial social que aboca el partit a una incapacitat per generar adhesions i suports. Les aliances estrictament governamentals marquen la pèrdua d'altres tipus de connexions que històricament, i no tan lluny, haviem assolit amb els moviment socials de base i els sectors d'opinió critics amb l'statu quo.
Toca reflexionar i assumir que el paper d'un partit d'esquerra que es vol transformadora o és inconformista i s'implica amb el seu entorn o, al contrari, es centra en el domini del que anomenem política clàssica. ICV ha de fer una elecció i una aposta clara per una via de compromís amb el seu entorn sociopolític, ha de reconsiderar certes etiquetes pròpies de la mercadotècnia electoral i recorrer el tram que uneix l'obra de govern, els programes i la representació amb les idees constitutives del que anomenem ecosocialisme.
Necessitem un partit que restituexi el sentit militant a partir de canvis substancials de discurs, de dirigents, d'organització i de formes de relació amb la societat.
Rellançar ICV és posicionar el partit davant del capitalisme, mobilitzar-se al costat de que es mou, lluitar a la contra davant de les exigències de l'establishment i saber estar amb personalitat pròpia a les institucions amb voluntat d'impulsar projectes amplis que compartim amb EUIA i les EPM i, sobretot, ho hem de fer definint el terreny, el domini i la geografia del nostre combat.
Rellançar ICV, també, subvertint la retòrica estètica dels colors, i fent del verd i del roig uns referents de model social i cultural. No acceptem mutacions "de disseny" que porten del socialisme a l'ecologisme. Cal impulsar sumes de tradicions, obrir més l'espai i acceptar que els agents de canvi social i els subjectes que l'han de protagonitzar marxen sovint per una pista del tot diferent de la que marca el territori de la política.
Més enllà de la mixtificació de la política, proposem un partit que treballi en allò realment "polític". ICV ha de superar aquestes derives. Des de la base ens preocupen aquestes coses i així ho volem dónar a coneixer.
1 comentari:
merino for president? jeje, ens la veiem nino!
Publica un comentari a l'entrada