10.9.08

BUSCANT UNA VIDA MÉS DECENT: La immigració avui


La societat actual és denominada de moltes maneres diferents: postindustrial, de capitalisme avançat, postmoderna, reflexiva, postfordista, de la societat de la informació, de la societat del risc... totes aquestes denominacions evidencien que està immensa a una sèrie de grans i constants canvis.

Un dels fenòmens més importants d’aquesta societat actual és el procés de la globalització que s’ha caracteritzat bàsicament pel seu component econòmic, on hi ha grans moviments de capitals, de béns i mercaderies, d’empreses i d’informació.

Un model de desenvolupament econòmic a escala mundial que ha accentuat les grans diferències entre unes regions “riques” del planeta – i en crisis des de mitjans dels anys setanta- i d’altres “necessàries” i/o “menys desenvolupades”. Però també ha accentuat les desigualtats en l’estructura social interna tant en unes societats com en d’altres.

Destacar que aquest procés de globalització econòmica genera també uns moviments i trasllats de població entre diferents llocs del planeta. És cert que en el passat hi ha hagut també grans onades migratòries – i que han respost a causes forçades, com ha estat l’esclavatge, els èxodes i dispersions de pobles, els moviments de refugiats per conflictes bèl•lics o desastres naturals, l’asil polític... - però les actuals no tenen precedent en la història, ni pel volum, la seva complexitat, ni per la rapidesa en el temps en què s’han produït.

Aquest moviment massiu de població respon fonamentalment a la recerca d’unes millors condicions de vida i existència; un millor benestar que en el seu país d’origen on hi ha una gran presencia de misèria, malestar, de privació. També, perquè hi ha uns contextos econòmics, social i polítics determinats, que es barregen amb els altres elements i se cerca trobar unes millors oportunitats. En aquest sentit, la immigració actual també pot ser considerada de migració forçosa; és l’anomenada immigració econòmica.

Se sumen també com a causes, les polítiques i les estratègies dels països d’acollida, i la demanda de mà d’obra de les societats “benestants” per a ocupar aquells llocs que el capital, ni el mercat de treball no pot exportar o deslocalitzar. Els serveis i l’atenció a les persones, el treball domèstic, la construcció, l’agricultura i l’hosteleria en són un bon exemple. Per descomptat, són llocs que el mercat de treball requereix de mà d’obra abundant, barata, disponible, que treballi per sota de la seva qualificació i segregada també per gènere. Uns treballadors i treballadores que donat el cas, han d’acceptar treballar de forma submergida, i suportar l’estigma i el rebuig d’aquells que els demanden, culpabilitzant-los del problemes de l’economia, de la destrucció de llocs de treball, i de les desacceleracions dels mercats nacionals i locals.

Aquests moviments de població provoquen canvis en l’estructura social de la població des d’on es marxa, ja que és majoritàriament és població jove, i en alguns casos amb un nivell de formació considerable; però el canvi en profunditat en l’estructura es produeix en els països de destí. Es produeixen transformacions socials a les ciutats on en poc temps s’incrementa el nombre de població d’una diversitat cultural de diferents orígens, i planteja tot una mena de reptes per a l’acollida, la integració, el manteniment i transformació de drets adquirits, i com no, la mateixa convivència. Juga de manera interessada en el plantejament i l’explicació dels reptes l’antialteritat i els seus discursos.

En el cas de Catalunya i Espanya, a diferència d’altres zones, el fenomen migratori es més recent i molt concentrat en un espai molt breu de temps. Es pot apuntar que entre les principals causes destaquen elements de la integració als mercats a escala mundial, la incorporació a la UE, l’arribada i assentament de poblacions en les etapes de creixement dels 80’s i 90’s, la relativa estabilitat d’un estat social poc desenvolupat, el factor colonial espanyol, la gestió del fet migratori diferenciat d’Europa, les xarxes consolidades de la població immigrada...

Però es dóna un caràcter dual de la població immigrada a casa nostra. Hi una important presència de població de països desenvolupats com són alemanys, francesos i britànics que escullen zones del territori per al seu procés de jubilació, clima, estudis o ocupar llocs de treball d’alta qualificació, que no respon al procés que s’ha mencionat amb anterioritat. I la immigració que prové majoritàriament de països del Sud, i més recentment de l’Est d’Europa. Aquest s’han concentrat en les zones econòmicament més actives. Entre uns i d’altres la societat d’acollida en fa una gran diferenciació; hi ha una construcció social de l’immigrant. Com sempre, l’immigrant és sempre el pobre.

Article publicat a :Valors, número 51, juny de 2008. (valors.org) Les imatges són de Moebius, diari de Girona i pròpies.

1 comentari:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

un article que va de cara al gra i que hauria de llegir el senyor Corbacho, aquell home de dretes que governa en un govern de centreesquerra i que, a banda de dir el que diu, ja va definir la immigració com "un problema".