LLUÍS COMPANYS I JERUSALEM OF GOLD.

Amb el rerafons del final de camí, pel que fa al consens polític, per a l'aprovació de la Llei de recuperació de la Memòria Històrica a Espanya, s'ha celebrat arreu de Catalunya l'aniversari de l'afussellament del President de la Generalitat LLuís Companys l'any 1940.

Una Llei que alguns no veuen amb bons ulls perquè diuen s'obren ferides ja cicatritzades i sanes, i per d'altres perquè no s'anul·len tots els processos que va ofrir el Règim Franquista.

Malgrat això, tot apunta que abans de l'acabament d'any s'aprovarà una llei que condemna el franquisme i dels seus excessos repressius durant la postguerra, la declaració de falta de legitimitat dels processos, tribunals i sentències franquistes, i de la retirada de la via pública dels símbols d'exaltació de la Guerra Civil.

Lluís companys va ser una víctima de la barbària, el terror i l'odi que es va engendrar durant la Guerra Civil Espanyola i es va fer palés durant molt anys després també. Moltes varen ser les víctimes d'aquest odi i el sectarisme de molt bàndols, tot i que una vàren ser víctimes, a més, de l'oblit.

Avui a l'acte de commemoració a Mataró, davant el monument a LLuís Companys, la Coral de l'IES Alexandre Satorres ha meravallat als present amb el cant en català del blowin' in the wind the Bob Dylan, i la, al meu parer, molt encertada cançó de Jerushalem of Gold en hebrew.

Aquesta cançó, tot mirant les petjades al monument de Companys, que va voler trepitjar per últim cop la seva terra, m'ha portat a altra gent que avui dia també es maten per la terra.

Ambdues cançons amb un rerafons de reflexivitat i crítica de l'acció humana que no pren consciència, que no pren memòria i per això la pau, anhelada, li queda llunyana encara.

Es