PER SEMPRE LLUÍS.

Ahir ens va sorprendre molt d'hora la notícia que en LLigonya, en LLuís, o en Bis ens havia deixat. Aquesta informació era per sorprendre's. Malgrat ser una persona molt coneguda, apreciada, i també estimada per tothom, però pocs sabien de la gravetat de la seva situació.

Dic que va ser molt sorpresiu perquè fins fa pocs dies hom el podia veure encara per la televisió de Mataró, assistint a algun acte, o liderant i defensant el projecte de Televisió de Mataró a totes les reunions de la TDT.

Els que l'han acompanyat en aquesta darrera etapa de la seva vida, han conegut una persona que ha afrontat de cara una enfermetat, de tu a tu, amb serenor, tranquil·litat, cercant una pau interior, i procurant que aquesta alterés el menys possible la seva quotidianietat: la construcctució del seu projecte, el seu legat, el projecte audiovisula i comunicatiu de la televisió a la ciutat de Mataró, i la seva relació amb els amics i la família.

En algun moment, fins i tot, ha semblat que es preocupava més per la situació de tots els companys i col·laboradors, de com estava la feina, de com avançava el nou model de televisió... que per ell mateix.

Ha demostrat que aquest era el projecte que ha defensat des de fa més de 20 anys, en ell ha cregut i ha sigut una columna vertebral en la seva vida, fins al darrer moment.

Home de somriure simpátic, proper i cigarret en mà. Actiu, col·laborador, preocupat, inquiet i curiós per ser coneixedor del que l'envoltava, per intentar comprendre-ho i així poder divulgar-ho. Valors que ha sapigut traspassar a tota una generació de perodistes i informadors que han passat per TVM. Aquest era en LLuís Lligonya, Bis, que tots coneixiem.

Us faig a mans d'una foto de l'any 1977, de quan tenia 29 anys, i era representant sindical del tèxtil de CC.OO. a l'empresa Subirà i Companyia S.A.

Aquesta va ser una altre etapa important de la seva vida, on des de l'any 1976 fins al 1981 va començar a implicar-se en la lluita obrera i sindical, aportant la seva capacitat a la construcció de la Federació del Tèxtil a nivell català i espanyol.

Vaig tenir la sort de poder conèixer més d'aprop aquesta etapa de la seva vida quan a l'any 2003 vaig poder participar en un projecte d'històries de vides obreres, i en el cas del tèxtil català, un dels màxim exponents era també en LLuís LLigonya.

Abans del gran projecte de TVM, abans de les càmeres i els micros, hi havia una persona que va voler participar i implicar-se en la transició d'aquest país, i va aportar el seu tarannà i sobretot treball.

Ens queda d'ell apart del seu legat, l'amistat, l'apreci i un exemple espectacular de com abordar la darrera fase de la vida. Fins sempre Lluís.

Mostres de condol.