8.3.06

RECORDEM, RECOLZEM I REIVINDIQUEM

ELS DRETS DE LES DONES DE LA II REPÚBLICA I AL SEGLE XXI:
RECORDEM, RECOLZEM, REIVINDIQUEM

Aquest any es commemora el 75è aniversari de la proclamació de la II República. En aquells moments l’Estat Espanyol,i també la Generalitat de Catalunya van fer un pas de gegant en el reconeixement dels drets de les dones. Així es posaven les bases per a la transformació de les profundes desigualtats existents en molt nivells, entre homes i dones: educatiu, civil, laboral, laboral, familiar... Pocs païssos del món d'aquell moment es van plantejar el gran salt qualitatiu que plantejava la població d'aleshores.
El franquisme, amb el seu contingut antidemocràtic, patriarcal i confessional va suposar una involució dramàtica per a la situació de les dones al nostre país, i com era d'esperar, abolint tots aquells drets que s'havien apuntat. És cert però, que el franquisme va apostar per un model familiar, però el que va fer va ser relegar a la dona a un pla invisible, a un treball no visualitzat, i a suportar la llar família, i fent que en molts aspectes hi hagués una altíssima dependència al marit o al pare. Això no vol dir que durant el període franquista, les dones no participèssin molt activament en els moviments polítics i socials antifeixistes clandestins, entre ells el PSUC.
A la mort de Franco la nostra societat havia de recuperar molt de temps perdut pel que fa a les llibertats, i també respecte la igualtat formal i real entre homes i dones.

Avui, 75 anys després de la II República i amb més de 30 anys de societat democràtica, sembla ser que tornem a estar en un moment històric. La situació de les dones ha canviat radicalment tant per la seva participació real en els espais considerats tradicionalment reservats als homes, com pel que fa al reconeixement dels drets. És cert, que encara queda molt a recòrrer.
En aquest camí resten per assolir drets com el dret a l’avortament, a la paritat , o els nous drets de ciutadania, o com el dret gaudir de tots els temps de la vida, a una renda bàsica independent de la posició al mercat de treball, o a la cura com una responsabilitat socialment compartida.
La Segona República va ser un important avenç, troncat posteriorment, el procés democràtic ho va ser molt més, i ara sembla ser que el nou Estatut de Catalunya aporta un gran avenç en el capítol de DRETS I DEURES. ( que ha quedat àmpliament minimitzat per la discussió política del preàmbul).
Malgrat això,

1 comentari:

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

divendres 10 a les 8 acte dona treballadora, peli dvd VOS QUE SOS MI HERMANA la dona a Nicaragua, presenta Yolanda Olmos (autora) i Mercè Campabadal (permanent ICV) a Premià de Mar, centre civic.