La passada setmana vaig tenir la sort de poder participar d'una sessió de control al congrés dels Diputades( i Diputades, és clar)Una de les qüestions que més em va cridar l'atenció va ser el poc respecte, la poca educació, i gran manca d'ètica que expressaven una gran part dels diputats i diputades dels partits majoritaris. A tot això, es barrejaven les ganes de parodiar i insultar a altres diputats i diputades mentre aquest parlava. És cert però, que el grup del Partit Popular s'emportava la palma insultiva, sobretot alguns diputades de les darreres files.La sessió va començar a un mig ple del Parlament. Ple de periodistes que no perdien l'oremus, i unes taquígrafes i secretàries que anaven fregides per veure qui faltava a la sessió, qui entrava i sortia. ( ja que era el més habitual)El màximun a la mala educació, el senyor Eduardo Zaplana. Va demostrar no tenir els gens mirament personal cap a la Vice-presidenta del Govern. Aquest li plantejà una pregunta sobre el tema del terrorisme. Esgotats els seus dos minuts i mig, escoltà la resposta d'aquesta. La torna de dos minuts i mig varen ser esgotats de noi per Zaplana. Acte seguit, quan prengué la paraula Maria Teresa Fernàndez de la Vega, s'aixecà, agafà el seu telèfon mòbil i marxà de l'hemicicle mentre la Vice-presidenta li estava responent. El més llastimós, l'acte de xuleria al passar per davant de tots els que escoltaven i feu un parell d'"amagos" com qui no va amb ell la cosa mentre xerrava pel seu mòbil.Però això no és tot. Des de la part del públic, mentre en Zaplana posava el seu toc al clima de crispació que es viu al Congrés des de l'Era Aznar, es podia veure a un diputat socialista penjant informació en un blog, altres dos del grup mixt llegint el diari, dos més escribint notes i molts i moltes marxant a parlar per telèfon. O sigui un totum revolutum. A l'endemà, tal i com m'explicà una treballadora del Parlament, una funcionària va haver d'anar a cercar alguns diputats al bar per tal que hi hagués quòrum.Això si, quan els periodistes marxen, marxa tothom menys els diputats que els toca pregunta i el ministre que li toca respondre..... Si més no, bastant llastimós. Imagineu-vos aquesta situació en un Ple Municipal. Ni ens passaria pel cap¡¡¡ Altre cosa, és que als plens també es va instaurar una moda fa un temps...
Transformar la societat en un món més just, més solidari i més benestant per conviure amb tothom, pot ser un dels objectius principals a la vida. Per això és important implicar-se i participar de la vida activa de les ciutats, ser compromés...A través d’aquest blog s'expressen algunes formes pensament, respectant-ne d'altres, així com notícies interessants de ser conegudes i debatudes d’actualitat. I com parlar de les coses de la vida, de preocupacions, de la societat, de compartir imatges...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Por suerte Jordi, no todos nuestros representantes (y nuestras representantes) actúan así. Aún quedan políticos de verdad!
Por supuesto Nadia. Eso parecía una Atelana.
Jordi
Publica un comentari a l'entrada