HA SORTIT EL NOU MÉS MATARÓ.

Ha sortit el nou butlletí municipal de Mataró, el mésmataró. Ja van cinc, i aquest és el nombre de vegades que l'he hagut d'afagar del carrer, tirat, per a poder-lo llegir amb tranquil·litat a casa.

Ja vaig dir en el seu dia que el mésmataró em semblava una cosa molt ben treballada a nivell de format, a nivell d’imatge corporativa, però molt fluix a nivell del contingut i amb molts aspectes a treballar.

Ara ha vist la llum el número cinc, és cert s’han canviat algunes coses, però em reitero en el que vaig dir el seu dia. A més, expresso amb la boca no tan petita, que ens hem de replantejar aquest canal de comunicació iniciant el debat que es mereix, perquè si el número 6 ha de ser com aquest, més val que el volum de recursos que ens costa a la ciutat aquesta història la dediquen altres qüestions d’interès. ( i aquí no vull caure en el barroer discurs que es perverteix)

M’explico.

Pel que fa a l’editorial, alguns aspectes de contingut, com és que l’Alcalde sembla ser que tot en aquesta ciutat encara avui dia sigui al voltant del món del tèxtil. Era així no fa massa. És cert que aquest sector està sofrint una transformació estructural, però no oblidem que aquest sector- que mai ha apostat per una inversió de futur i generalment basat en mà d’obra abundant, barata, poc formada i àmpliament feminitzada a la nostra ciutat - ve sofrint conseqüències a la nostra ciutat des de l’any 1977 essent la gran oblidada de moltes administracions. Un aspecte de solució. No tot passa per incrementar la competitivitats dels sectors tradicionals, la innovació, la tecnologia i el talent, si algunes estratègies. Ens oblidem, de la importància del sector serveis, i de tot el que són els serveis adreçats a les persones. I aquest són sectors que també estan en constant creixement. En aquest cas, li perdonem l’omissió, perquè l’objectiu és vendre’ns la importància subliminal del projecte Tecnocampus.

Un altre qüestió molt malament treballada és l’apartat de noticies breus: en un format de lletra atonyinada ens comuniquen, m’imagino amb criteri, una sèrie de notícies, al meu entendre prou més interessants com per posar-les d’aquesta manera. Però aquest és el meu criteri.
Pel que fa a la crònica del Ple, ostres! perfecte que l’ha fet una periodista, al meu entendre, notablement bona, però no acabo d’entendre que en un butlletí municipal apareguin els ets i uts d’un ple a aquest nivell, i al ser crònica, tan poc pedagògiament exposat. A més crec que no s’ha d’explicar paròdia ni reproduir insults ocasionats en un ple en aquest tipus de mitjà. En d’altres potser sí.

A l’apartat de Tecnocampus, projecte vociferado a tot arreu i impulsat inicialment pel PSC, sembla ser que ara agafa una certa forma sota una omnipresent inversió pública. La foto i el text que apareix, no deixa cap dubte el cofoisme dels que se senten pares de la criatura . Com a mínim, em toca desitjar, que acabi funcionant.
Sincerament, les úniques coses que realment valen la pena, i s’ha de reconèixer és l’entrevista, que en aquest cop l’han clavada i l’apartat de conviu a Mataró.
Torno a repetir, potser falta fer un llenguatge més planer. No tots els matatonins i mataronines som experts en gestió pública i en la seva jerga. La publicitat privada? Tímidament es compten només 3 anuncis.

Pel que fa a l’espai dels grups municipals només puc dir que es barreja informació al més pur estil pamfletari en algun cas, i a més, probablement malament fonamentada.

M’explico.
A l’espai del PSC, apareix, al meu entendre, un article amb un missatge més que evident, però malament treballat. Se’ns posa una gràfica, i una confusió entre índex i percentatge, que en qualsevol curs de primer de sociologia tindria un no apte, així com una foto que no sé que pinta en un butlletí municipal, però també està clar. Els de can PSC volen aprofitar l’efecte Zapatero. No comparteixo alguns conceptes com “problemes” ja que jo preferiria parlar de reptes, i aclariria algunes coses sobre el fenomen migratori. Però, és el seu article.
A l’espai de CIU apareix un article que té, s’ha de dir, un molt bon abordatge des de l’inici, al més pur estil analític, però poc a poc comença a posar elements subjectius, faltaria menys. Aquest seria un bon article per a un altre tipus de revista, i exposa massa text per arribar allà on vol.

L’espai del PP, s’atreveix a començar a parlar en primera persona, y explicar una mica la seva història local, així com una presentació dels seus membres. Veig que aquest grup ho té claríssim: ells van dir que això era un pamflet, i ho han tingut clar utilitzant aquest espai com un espai per temes de la seva agenda i oferir el seu particular catàleg de serveis. Per descomptat, aquí tot s’hi val.

Els d’ICV-EUiA, sembla ser que continuen al voltant d’un sol missatge, i aquest cop aprofiten l’article per desmarcar-se públicament dels seus socis de viatge pel que fa al seu model d’urbanisme. Aquest cop, apareix un text un xic més treballat, que no pas a l’anterior butlletí. Així com l’espai d’ERC, que sembla que continuen amb la seva coherència de parlar de temes locals, en aquest moment més ordenant, i també aprofita per evidenciar temes de cara a la seva audiència, així com fa ICV-UiA

Torno a exposar el que he dit a l’inici, em preocupa aquest tipus de mitjà.