La España rota, las dos españas enfrentadas, los unos y los otros....no sé.

Aquest dies després de l'aprovació de l'Estatut hem vist tota l'agitació antitot que ha sorgit per part de la dreta espanyola. Aquesta agitació que a alguns, de dubtosa ideologia, -si més no per a ells- els ha provocat urticaria, i a d'altres unes ganes terribles d'insultar a tot allò que soni a Catalunya, progressisme, esquerres, pacte.... fins i tot a l'extrem de publicar una llista per fer boicot a productes catalans; a d'altres ens ha provocat molta indignació i la sensació de sentir-nos insultats.

Aquesta mateixa dreta que ha concentrat moltes cosetes que han passat desapercebudes per a molts i que fins i tot la premsa n'ha fet el seu característic bombo i platillo. (segons els medi per descomptat).

Aquestes cosetes per exemple ha estat l'atorgament del Premi Principe de Asturias a Las

Hermanas de la Caridad. Bona gent les mares paules? potser si, potser no. Però hauríem de saber que aquestes Madres van ser que les vàren custodiar i vigilar amb la seva caritat (la del moment de postguerra) a moltes dones comunistes, dones de comunistes, anarquistes, dones d'anarquistes , socialistes, republicans.... si no pregunteu i llegiu els textos de moltes d'aquestes dones que amb elles van fer moltes coses, però no caritat.

Altre cosa que també ha passat d'aquella manera és la detenció a Catalunya d'uns personatges que feien apologia del nazisme, terrorisme, racisme... diueu com volgueu, però un d'ells militant d'aquesta dreta i un altre veí de Mataró.

Aquesta mateixa dreta és la que ahir li va montar la seva "grip aviar" a l'atorgament de doctor Honoris Causa al fumador empedernit i que no passa del metre i mig escaig, Santiago Carrillo. Els motius que deien els 150 claustrals de l'Universitat Autònoma de Madrid per nomenar-lo vàren ser: "extraordinarios méritos, y de forma significada a su contribución a la política de reconciliación nacional, y su decisiva aportación al proceso de transición democrática en España". Segurament moltes persones podríen haver rebut aquest mèrit; però en aquest cas va ser Carrillo.

Entre els seus insults de l'accció sobradament preparada de "asesino, asesino", hom ha pogut veure per la tele banderetes anticonstitucionals franquistes i fins i tot dues detencions de dos coneguts ultradretans ( a sou del PP de Madrid, o això es deia per alguna ràdio, ja que els tenien fixadets d'altres històries, però en tot cas cal dir que no demostrat de moment) joves que han nascut en transició i poca cosa o res saben ni ells, ni nosaltres dels fets que l'acusen.

Probablement Carrillo donà moltes ordres durant la guerra civil, probablement, però en tot cas no demostrades, i no com altres morts ordenades per un diputat del parlament de Galicia (el dit encara Don), o alguns pares d'algun diputat de Madrid. Demostrat?Sí, signatures del seu puny i mà. Ambdues coses molt lletges.

Si això fos una "una de cal y una de arena" m'hagués agradat veure a moltes conegudes militants del PSUC, que ara cuiden nets o intenten passar amb dignitat el poc que els deu quedar de vida, o moltes de CC.OO. o d'altres organtizacions, dients a aquestes Mares coses del mateix estil. El ciri que haguessin muntant seria un no res al costat dels insults de l'Estatut.

Si més no, el que vull indicar, és que hi ha gent interessada en tirar endavant, en preocupar-se dels veritables problemes de la gent; i d'altres només es preocupen (i ho neguen) a potenciar més una escletxa social i voler tornar als orígens de aquella "España rota" o de "las dos españas".

Segurament aquest deu ser el capítol 12 del serial que tot just comença.

Pos eso.