els debats sobre la prostitucio

De tant en tant la problemàtica de la prostitució surt a la llum pública i ocupa momentàniament diversos titulars i debats. Exemples recents els podem trobar en el passat 2009 quan alguns diaris nacionals la feien visible com si fos una realitat nova amb la prohibició dels anuncis explícits de sexe; quan els alcaldes de Girona ho denunciaven en les seves carreteres; quan l’Alcalde de Barcelona es preocupava per l’estigmatització de l’espai públic i es discutia políticament amb els socis de govern i no s’aclarien si volien regular el carrer o delimitar les zones; quan hi havia manifestacions de professionals del sexe a algunes ciutats europees denunciant les imposicions i les sancions d’alguns ajuntaments... o ara en aquests moments –i en aquesta ocasió en particular– el debat dels macrocomplexes d’oci de prostitució que toca de ple la ciutat de Mataró ( un bon exemple de l’interès del tema està en el més de 2.500 visites en dos dies en aquest mateix portal només per aquesta notícia).

Malgrat el vaivé mediàtic i l’aflorament temporal de la prostitució, aquesta és un fet, una realitat social que és manifesta. Existeix i està arrelada a les estructures socials creant situacions de desigualtat, explotació i exclusió, i associada també amb la dimensió de les idees, els valors, els prejudicis, els interessos... de la societat patriarcal i del sistema econòmic de capitalisme avançat.

Quan és tema d’opinió pública, també es trasllada a l’àmbit polític i hi ha qui demana solucions, qui demana regularització i plantejar el debat en el terreny dels drets laborals i sanitaris, qui exigeix persecució penal a les persones que en fan ús, qui cerca culpabilitzar a les que són víctimes, qui demana l’abolició, qui afirma que abordar el tema des de la voluntarietat és un error perquè les prostitutes de luxe són només una minoria, qui critica l’explotació de les dones... però passats aquests moments de centralitat mediàtica torna a desaparèixer l’interès i l’expectació d’abordar aquest debat i plantejar solucions concretes. Només continuen treballant el tema les poques entitats que volen millorar les condicions dels treballadors i treballadores del sexe i que poques vegades tenen veu als mitjans de comunicació social. Aquestes entitats composades per professionals del camp social i molts voluntaris evidencien la forma de mesurar el fenomen a nivell legal, laboral, social convertint-se en uns actors també incòmodes perquè evidencien experiències com són les de països que han posat en marxa algunes iniciatives i no han assolit els objectius perseguits, com s’han generat noves situacions de discriminació, d’explotació i perpetuació d’un sistema pervers que és la mercantilització de les relacions sexuals.

Debat a part, la realitat d’alguns estudis estadístics sobre el tema evidencien que Espanya és un país consumidor de sexe de pagament on un de cada dotze homes major de 16 anys ha utilitzat o utilitza aquesta fórmula per mantenir relacions amb un altri. D’altres, com la Encuesta Nacional de Salut, estudis de salut apunten que són un terç dels homes adults i un 0,3% de les dones els que utilitzen els serveis sexuals de pagament, ja sigui amb una persona del sexe contrario o del mateix.

Tornant, quina pot ser una via de solució? Abordar la problemàtica des del compromís i amb una voluntat política i social d’intervenir-hi a partir d’una reflexió a fons per conèixer i comprendre les causes, on es tinguin en compte quins són els discursos, interessos manifests o latents, les situacions d’explotació, exclusió i desigualtat, les demandes dels professionals... en general la diversitat del fenomen de la prostitució. I s’ha de fer des d’uns requisits sine qua non, com són que qui vulgui sortir d’aquest mercat ho pugui fer lliurement, es pugui donar resposta legal, laboral i social a les persones que s’hi dediquen i es persegueixi les situacions d’extorsió, d’esclavatge, de situacions opressives i de proxenetisme. I aquí no s’hi valen ni les dobles morals ni dues vares de mesurar, ni la frivolitat. Anar cap a un costat o l’altre té conseqüències molt importants en la vida de les persones que viuen o malviuen d’aquest món.