EL DEBAT DE LA PUJADA D'IMPOSTOS

En els darrer anys, amb el rerefons de la crisi del Benestar dels països europeus, a Catalunya i Espanya hi ha hagut alguns avenços en matèria de drets de protecció, de polítiques personals i de millora del benestar social. Fins i tot, en alguns d’aquests drets s’ha eliminat l’accés al mercat de treball com a via d’accés, passant a la consideració de drets universals eliminant la dimensió selectiva.

Cal dir però, que aquest avenç en drets no ha posat ni a Catalunya ni a Espanya al nivell de les polítiques socials a Europa malgrat l’etapa econòmica anterior de gran creixement econòmic. Espanya encara està lluny de la mitjana europea en despesa social sobre el P.I.B., de despesa social per habitant... Tanmateix s’ha dut a la praxis en alguns drets reconeguts, anteriors a aquests, una via de reducció, d’incrementar els criteris d’accés... de privatització selectiva.

En aquesta etapa de desplegament de drets en prestacions, de mesures de protecció, en polítiques d’ajuts... la pressió fiscal no ha pujat. Gairebé no s’ha mogut des del 1995 essent de les més baixes de la zona euro. (a diferència del 2008 que segons la Intervención General va ser del 32,83% la més baixa en 14 anys atès la situació de recessió). S’afegeix a més que l’Estat Central ha fet un esforç per a complir el Pacte d’Estabilitat econòmica no endeutant-se per sobre del 3%.

Aquests dies s’ha iniciat en l’àmbit polític un debat que feia anys estava latent i que per a la gran majoria de forces parlamentàries era un tema incòmode: la pujada dels d’impostos. I ha estat provocat per la situació de manca d’ingressos de l’Estat al caure les rendes, el consum i el benefici empresarial, així com que el dèficit públic triplica els límits del Pacte d’Estabilitat.

De fet, a data d’avui poc se sap més enllà que es pujaran alguns impostos i de moment, malgrat la insistència d’algunes forces parlamentàries, no és reduirà la despesa pública que tindria greus conseqüències sobre l’aposta de l’Executiu Central en l’augment de la inversió pública per a la creació d’ocupació i el manteniment de les prestacions de protecció social per a generar activitat econòmica.

Ara per ara, encara no s’ha concretat com s’aplicarà la pujada d’impostos més enllà d’afirmacions sobre possibles limitacions, temporalitats, i que han donat peu a tot tipus d’especulacions i judicis previs, que alimenten el debat polític.

Hi ha però, altres debats que estan comunicats estretament amb aquest i també calen ser abordats com son: la necessitat de la reforma estructural del model productiu i econòmic; l’abordatge de com combatre de forma real l’economia submergida i el frau fiscal; sobre com es pot resoldre els problemes de finançament dels primers nivells d’atenció, les administracions locals; i cap a quin model d’Estat de Benestar es vol anar per a combatre de forma real i efectiva els grans desajustos econòmics i socials que afegeix aquesta situació econòmica.

publicat a Capgros.com