Molts són els manifests, moltes les declaracions, manifestacions i posicionaments de les organitzacions sindicals, de treballadores, partits polítics d'esquerres, i d'associacions i entitats en aquest primer de maig, dia internacional del treball.
S'espera que tot això que s'evidencia, es reclama i s'apunta com a grans línies operatives no quedi només com a dia de la "festa del treball", sinó que el reconeixement dels drets cívics, polítics i socials, l'aposta pels valors de la solidaritat, del treball en pro de la igualtat entre homes i dones i la dignitat en el treball a nivell internacional siguin un modus operandi durant tots els dies de l'any.
Si no és així, el camí està clar: un món cada cop més insolidari, una divisó internacional del treball basat en altres fonaments però no en el de la justícia social, en unes zones geogràfiques amb innexistència de drets laborals i que aprofiten el sistemes econòmics del capitalisme avançat, el d'una Europa d'Estats Socials que s'estan aprimant/transformants, o de serveis a les persones ( que no es poden exportar) basats en l'alta precarització... i com no de la socialització de les pèrdues empresarials. ( perquè els guanys no es socialitzen)
En el passat aquestes organitzacions han demostrat ( segons el moment concret i el país) un impuls important en l'assoliment de drets i en la prosperitat de determinades demandes. Ara toca continuar treballant.
Per tot plegat l'1 de Maig ha de ser un valor en alça per aquestes organitzacions i com no, per tota la societat en general arreu del món.
S'espera que tot això que s'evidencia, es reclama i s'apunta com a grans línies operatives no quedi només com a dia de la "festa del treball", sinó que el reconeixement dels drets cívics, polítics i socials, l'aposta pels valors de la solidaritat, del treball en pro de la igualtat entre homes i dones i la dignitat en el treball a nivell internacional siguin un modus operandi durant tots els dies de l'any.
Si no és així, el camí està clar: un món cada cop més insolidari, una divisó internacional del treball basat en altres fonaments però no en el de la justícia social, en unes zones geogràfiques amb innexistència de drets laborals i que aprofiten el sistemes econòmics del capitalisme avançat, el d'una Europa d'Estats Socials que s'estan aprimant/transformants, o de serveis a les persones ( que no es poden exportar) basats en l'alta precarització... i com no de la socialització de les pèrdues empresarials. ( perquè els guanys no es socialitzen)
En el passat aquestes organitzacions han demostrat ( segons el moment concret i el país) un impuls important en l'assoliment de drets i en la prosperitat de determinades demandes. Ara toca continuar treballant.
Per tot plegat l'1 de Maig ha de ser un valor en alça per aquestes organitzacions i com no, per tota la societat en general arreu del món.
1 comentari:
visiteu el nostre blog, A PREMIÀ DE MAR celebrem el MAIG DEL 68 i us convidem a venir...
Publica un comentari a l'entrada