15.11.07

LES DONES EN LA POLÍTICA MUNICIPAL AL 2007.

La setmana passada la Federación Española de Municipios y Provincias publicava els resultats d’un estudi realitzat a nivell de tots els municipis i ens locals d’Espanya, pel que fa la presencia de les dones en els consistoris municipals.




Aquest estudi però, va quedar una mica tapat, o invisibilitzat, arrel que les notícies que varen sortir d’aquest organisme a nivell mediàtic en relació al procés assembleari i d’elecció del seu president.






L’estudi posa en qüestió l’impacte de la Llei orgànica per a la igualtat efectiva entre homes i dones en l’àmbit de la representació política a nivell local.




Se sap que les dones tenen ausències impotants en moltes esferes de la vida pública, i aquesta llei obligava i recomanava a les diferents llistes electorals a respectar uns mínims de paritat, per tal de garantir-ne una presència femenina. És cert però, que no totes les opcions polítiques estaven a favor d’aquesta mesura per diferents motius, però totes les forces polítiques varen fer avenços per al seu compliment.




La valoració general de l’estudi subscriu que la comparació dels resultats electorals de 2003 a 2007 fa que es pugui afirmar que hi ha hagut un impacte positiu en les xifres globals de representació de les dones a l’àmbit públic.




S’ha produït un increment important en el conjunt mitjà dels municipis de més de 5.000 habitants.




La denominada escletxa de gènere - que és la diferència entre els percentatges d'homes i dones en una mateixa variable- ha disminuit en 7 punts a favor de les dones.








Aquesta escletja però, no és similar en els municipis menors de 20.000 habitants, on és superior i es denota que les dones tenen menors oportunitats per accedir als àmbits de l'espai públic.







Pel que fa a la SEGREGACIÓ VERTICAL l'augment de dones alcaldesses ha augmentat només 1 punt, essent al 2007 el 14,86% del total d'alcaldes/sses de tot el territori. En aquells ens que existeix la figura de vice-alcade/essa aquest increment ha estat de cinc punts passant a ésser les dones el 25%.








Malgrat l'augment de dones en política, continua la segregació quant al càrrec d'alcalde/essa ja que per cada dona alcaldessa hi ha 7 homes alcaldes.






Les àrees de gestió municipal també tenen sexe; és el que es denomina SEGREGACIÓ HORITZONTAL; ja que hi ha determinades àrees feminitzades i altres on la presència de les dones és molt inferior a la dels homes.








Les àrees i/o carteres amb presència d'homes per sobre del 75% són les relacionades amb el desenvolupament del territori, l'urbanisme, interior i hisenda.... i darrerament la cartera de. ( no oblidem de la importància d'aquesta àrea pel que fa a les llicències, control i permissos, informes d'impacte....)








D'altra banda, la presència de les dones destaca en les àrees com igualtat i serveis socials. També en altres més petites com són la cura de persones, la solidaritat....








Es denota que es perpetuen també en l'àmbit de la detentació del poder públic les desigualtats de gènere, i les funcions de presa de decissió de la societat en general, pel fet de ser home o dona. (com passa en el mercat de treball.) El pes del rol de dona de tenir cura del que es refereix a la cura i atenció, tasques i funcions del treball reproductiu, es reprodueixen en aquest àmbit també. I en el cas dels homes es concentren en les carteres de control, de pes econòmic, estratègiques, de pressa de decisió....











Un altre tema interessant que destaca l'estudi és que la quantitat d'homes que repeteixen en algun càrrec és del 77%, mentre que en el cas de les dones no arriba a l'11%. Això posa en evidència les grans dificultats que tenen les dones per a consolidar una carrera política en igualtat de condicions.









Es veu doncs, que la LLei Orgànica 3/2007 ha tingut un petit impacte per aconseguir aumentar la presència de dones en l'àmbit polític, i no ha incidit de la mateixa manera en la segregació horitzontal ni vertical. Malgrat això hi han hagut canvis que reflexen avenços interessant pel que fa a la representació i participació, però també s'ha de posar de manifest les resistències que existeixen encara. Per tant la PARITAT NO ÉS SINÒNIM D'IGUALTAT en aquest cas.







Podeu trobar l'estudi clicant aquí.