25.9.06

XEC SOCIAL? VADE RETRO, OF COURSE!





DRET A ESCOLLIR?

    ARTUR MAS NO S'AMAGA.

    Bé ,comença la precampanya "mogudeta" a les eleccions autonòmiques, tal i com comenta l'Andrés en les seves cosetes. Més enllà de fer valoracions d'aquest tipus, avui em vull aturar en una de les propostes electorals, que m'ha fet reflexionar molt i molt, sobretot pel model de serveis públics i pel model de societat que s'apunta al derrera de l'anomenat xec sanitari, xec escolar... Xec social.


    Artur Mas no s’amaga. Explica amb pels i senyals en aquesta precampanya que pel que fa a les polítiques adreçades a les persones, de les polítiques de benestar, de prestació de servei públic, ell està disposat a anclar-se en les polítiques més liberalistes que mai ha tingut aquest país.
    - És un tomb cap el passat -, es podria afirmar, ja que torna cap a un model de societat basat en la dualització, malgrat ell ho desmenteixi.

      Sota aquest model “de dret a tria” o millor dit “exclusivista en funció de les disponibilitats”, el que es fa es posar el pressupost públic en mans de la iniciativa privada, que no iniciativa social privada o d’economia social. D’aquesta manera es vol potenciar els serveis de fiscalització i inspecció, (que no han fet per altres tipus de recursos quan estaven al govern) però els recursos econòmics van a parar majoritàriament a mans privades per a ser gestionats.

      I no és només un model d’externalització, no, és una hipoteca dels recursos públics cap al món privat. Hom sap que la inversió cal ser en la sanitat, en l’educació, en els serveis d’atenció social primària... i és important que siguin públics per garantir el caràcter universal, de qualitat, d’eficiència, d’eficàcia i per descomptat de proximitat territorial... Essent en mans privades l'experiència ha demostrat que no funciona. I un clar exemple és el de les residències de les quals podria parlar-ne bé d’unes i molt malament de la resta, fruit d’un model dissenyat en anteriors legislatures. (Però no voldria que es perdrés la linia per aturar-me en l'exemple)


      Tanmateix, amb aquest dret a escollir amb el teu xec, hi ha un altre factor altament preocupant: s’està potenciant cada cop més uns recursos privats, on caldrà veure les clivelles d’accés i qui podrà fer-ho, perquè també tindran el dret a triar qui.

      Per altra banda, i no ens enganyem, es precaritza i s’empobreixen els recursos bàsics, que per descomptat, seran utilitzats per aquells col·lectius i grups de recursos més modestos. I això té un nom, DUALITZACIÓ SOCIAL, pura i dura. (D’altres parlarien de proposta classista)


        El truquet del xec es ben conegut ja a altres països europeus que el senyor Mas sempre posa d’exemple. ( Suècia, Anglaterra...

        "que fan polítiques familiars en serio i de suport a la natalitat és l’estil modern de fer política a tots els governs d’Europa..") Sí, serà molt bé per a determinats col·lectius; però genera un dèficit difícil d’assumir per l'administració, i no està tan clar els beneficis per a la totalitat de la població. I a més, aquest concepte de modernitat basat en fer un salt a una part important de la població...


          A més no ens enganyem, amb aquest xec no es financia el cost real del servei que el ciutadà podrà escollir, és una mena de diner on el ciutadà tria a quin servei anar. Qui s’ho pugui pagar està clar que al servei públic no anirà, com està passant amb el model actual.(mútues, escoles...) D’altra banda amb aquests xecs es podria fer una gran aposta per l’increment de la qualitat dels recursos públics.

            Per posar una pregunta al debat amb el tema dels ajuts a les famílies, quantes escoles 0-3 es podrien haver iniciat amb aquests recursos? Permeteu-me l’expressió berruera: senyor ciutadà tingui 1.000 euros i faci-s’ho; això si, vagi on vulgui, triï el que vulgui, però el servei que vostè necessita val 4 vegades més del que li he pagat ( amb els seus impostos) en la privada i 1 més en la pública. A més, com ja li hem donat 1.000 euretes no hem demani que faci ni més escoles, ni inverteixi en la prestació de serveis de sanitat especialitzats...

              Crec, el que cal fer és dotar d’una xarxa pública potent i òptima, això vol dir més places de llar d’infants, més places de residència, una professionalització dels sectors...perquè d’això no n’ha parlat en cap moment. ( al menys que jo sàpiga fins al moment d’escriure aquest post, això si, ha parlat i molt dels imports dels xecs)

              A més amb la dotació d’aquest 1.000 euros qui analitza les necessitats especials dels usuaris/àries o de les famílies? Tot això queda desdibuixat en aquest model.


                Amb propostes com aquestes el que també s’evidencia és que algunes de les propostes del senyor Mas, es denota un gran desconeixement de la realitat social d’aquest “petit país”, perquè amb aquest model anem cap a unes polítiques socialment més regressives, i com també he exposat amb certes complicacions financeres per les arques públiques. O potser no, potser està clara la intenció; no oblidem qui és i que valors i tendències també representa l’Artur Mas.

                Com ha dit, aquestes propostes tenen el propòsit de fer una “nova societat del benestar a Catalunya” basada en la defensa de la “dignitat de la persona”, i això ho justifica amb el nacionalisme català que té com “ a primera i última raó de ser les persones”. Menys faltaria, però en aquest cas concret, torno a reiterar-me, en un model de societat en tot cas no universalista, poc benestant i de persones i col·lectius segmentats en una fractura social on hi haurà xecs que faran curt i on la igualtat d’oportunitats sigui un concepte inexistent. Això si, en paraules textuals d’ell mateix, els que trien són madurs, juguen a l’ambició de país i poden expressar la seva pròpia condició d’ésser humà a la llibertat individual i personal.... ( no comment)



                Resumint, com s’ha exposat, si aquest dret a escollir és l’eix de la política de l’Artur Mas, vol dir que s’aposta per uns serveis privats de qualitat subvencionats i uns serveis públic de segon nivell, que s’aposta per una fractura social pel que fa als accessos als serveis públics, i que s’aposta per una societat dual.


                  Com a reflexió final, i en paraules que no són meves, perquè les he sentit ja moltes vegades: Si més no, curiós que el dret a escollir es limiti només als xecs que tenen contingut econòmic; però aquest dret a escollir dins d’aquesta filosofia individual i liberal, de l’essència de la persona, faci curt en temes com el dret a escollir una mort amb dignitat, el dret a poder disposar del seu cos lliurement per part de les dones, el dret a escollir la formació religiosa d’un fill, el dret a estimar com es pugui i es vulgui ( famílies homosexuals)... Ai, encara recorda l’enfadament d’alguns amics i amigues una de les nits de negociacions de l’Estatut, on tot va estar a punt d’anar-se’n a Can Collons de la Roca per qüestions com aquestes.

                  p.d: les fotos són de www.ciu.info. (pels temes dels drets i tot això, el muntatge és només un simple joc de paraules agafant un dels lemes de la campanys de CIU, res més)

                  9 comentaris:

                  andres querol ha dit...

                  Nene, las clavao

                  Marc Navarro ha dit...

                  nene, escriu mnys, que els no alliberats no tenim temps per llegir tant

                  JORDI MERINO NOÉ ha dit...

                  Si compi, això de no tenir tele a casa té aquestes coses, i per les nits em dedico. A més el tema m'agafa.
                  Salut Marc,

                  albertserranogarcia ha dit...

                  tinc una amiga a Suissa i m'ha parlat d'aquests tipus d'ajuts. un atèntic desastre social vaja.

                  felicitats per l'article jordi

                  pataume ha dit...

                  Ostres Jordi! Podríes ser un molt bon regidor d'una hipotètic departament municipal de Serveis a les persones de Mataró. Estàs suficientment preparat, tens l'empenta que et dona la joventut, i ja experìència política suficient. Quina pena que no aniràs a les llistes ni dels que guanyaran, ni dels que perdran però també governaran. Si no estàs a les llistes dels que funcionen per escalafò i antiguitat ni a les llistes dels que es conformen a ser "cabeza de ratón", ho tenim tots ben magre. Això sí el ratolí cada dia més escarrensit! Salut

                  pataume ha dit...

                  Ostres Jordi! Podríes ser un molt bon regidor d'una hipotètic departament municipal de Serveis a les persones de Mataró. Estàs suficientment preparat, tens l'empenta que et dona la joventut, i ja experìència política suficient. Quina pena que no aniràs a les llistes ni dels que guanyaran, ni dels que perdran però també governaran. Si no estàs a les llistes dels que funcionen per escalafò i antiguitat ni a les llistes dels que es conformen a ser "cabeza de ratón", ho tenim tots ben magre. Això sí el ratolí cada dia més escarrensit! Salut

                  Roger ha dit...

                  Noi, aquest tipus de crítica gratuïta denota la poca talla d'alguns... Llàstima que en Montilla té menys idees que una sola de sabata estripada. I l'envenja és molt dolenta, molt...

                  Anna ha dit...

                  No és un tema de talla o poca talla, crec que en articles com aquests es torna a destapar la idea de model de societat de CIU. Crec que tu estarà en el carro dels guanyadors i d'altres no.
                  En Montilla? no és un tema de idees o no idees, és quines conseqüèncie tindran.

                  Laura ha dit...

                  M'has aclarit algunes coses, gràcies! Us vull explicar com funciona això de la sanitat privada, perquè a l'Empordà en sabem un munt. Tot està privatitzat, fins i tot els ambulatoris. Quan estàs malalt i demanes hora, te la donen per al cap d'una setmana com a mínim, de manera que vas a urgències amb un metge que no t'ha vist mai. ¿Tens una malaltia i et prescriuen una anàlisi de sang urgent? Un mes. ¿La nena potser ha de dur ulleres? L'optometrista, per al cap de 4 mesos. ¿La revisió ginecològica anual? Haurà de deixar de ser-ho, perquè s'ha jubilat la ginecòloga i no en posaran cap més. A l'hospital de Figueres estan donant hores de ginecologia per al 2008. És un escàndol.
                  Resultat: tothom que pot pagar-s'ho té una mútua privada, i els que no, que es facin a la idea que viuen al tercer món. Si a mi em dónen un xec de 1.000 €, m'inflaré de riure: puc compar-hi unes quantes salsitxes, però no pagar tot allò que la SS privatitzada m'està robant.
                  A més, resulta que he viscut feliçment 45 anys entre Barcelona i Premià i no he necessitat mai un metge privat, perquè allà funciona la pública força bé. ¿No som tots iguals pel que fa a serveis? ¿Per què, al viure aquí, ha disminuït la meva qualitat de vida tan tremendament? ¿Per què aquí a Girona em sento desvalguda, i al meu poble no? ¿On s'han ficat els diners que aporten els immigrants a la SS? ¿Se'ls guarden per proclamar superàvits immorals? I encara hi ha algú que ho troba fantàstic, aquest superàvit, resultat de bona gestió. Vergonya haurien de tenir de no gastar el que recapten per ser gastat (en sanitat, pensions i educació). I la responsabilitat de tot això és dels governs, en aquest cas socialista, no dels immigrants, que vénen a treballar i no reben el que seria just.