Sempre s’ha dit que el Plat de Mataró és un plat típic que originàriament estava composat per un component de la terra, el pèsol, i un component de la mar, la sípia.
Aquest era el plat tradicional d’una Mataró tradicional que teniu una població que vivia del mar i una altre que vivia del camp. (també de la indústria).
Durant la postguerra espanyola s’afegí a aquest plat un altre component, la patata. Component que donava consistència al plat, que era més barat, i com algun periodista de Mataró fa uns anys va dir, component d’afartapobres, relacionant-lo amb la immigració dels seixanta. (cosa que li va fer ser mereixedor de dures crítiques).
Aquest dilluns de Pasqua he volgut cuinar el plat típic de Mataró, però al meu gust , barrejant-lo amb el de la meva companya. Hem volgut combinar estils i fer una prova de gustos i d’elements de la terra, del mar, de la muntanya i de fora de Catalunya.
Aquesta és la nostra Mataró d’avui, culturalment diversa, amb consistència, de nous gustos, rica, d’elements que conviuen i es barregen de color i sabor... i que ens ve de gust. I de postres, la Mona.
Aquí teniu la relació d’ingredients:
- mitja ceba
- 1 dent d’all
- 2 pebrots verds
- 1 sípia
- 200 grams de pèsols
- 6 gambes
- tomàquet fregit
- oli/sal/pebre negre
- albahaca i julivert
- vi blanc
- pa “campero” (Jerez) per acompanyar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada