2.3.06

MÁS MADERA (SOBRE EL MÉSMATARÓ)

A continuació reprodueixo un article de l'Amic Joan Ortiz. Va ser escric fa algunes setmanes però l'espèrit reflexiu és interessant.

Arribo al portal de l’escala i veig la bústia del correu comercial a punt de petar. Ja seria la segona vegada en un mes, penso. Més d’un quilo d’ofertes de l’ikea, del carrefour, i, guaita!:un munt de revistes de l’ajuntament que han anat a parar a la brossa destinada a publicitat i fulletons varis.
Primera (pensada).
Aquests ja fan el mateix que feia Convergència i que nosaltres criticàvem tant des de l’oposició al Parlament de Catalunya. I recordo al Alfonso Guerra del populisme convergent, al conseller Antoni Comas, de Benestar, que tenia un immens pressupost per “comprar” complicitats en els barris de l’àrea metropolitana, amb aquella revista que enviava a totes les cases,personalitzada!.. Quin malbaratament de paper! Moltes escales fan el mateix que nosaltres amb la publicitat: de què servirà tot plegat? Quin fart de calers llençats!!!
Segona (consideració).
Això és que ja ha començat la campanya electoral i l’alcalde vol promocionar-se amb una revista, perquè la gent ja visualitzi qui mana, i una mica fer el bla, bla, bla... justificatiu de la informació i de la pluralitat . I, després que es vegin els escolanets dels altres grups municipals, menys importants, al darrere. No és informació el que es pretén donar sinó mostrar la iconografia de la ciutat. M’entra pànic només de pensar en què es vulgui instaurar el model Bustos d’informació i autobombo personal. Reconec que estic molt suspicaç, però l’experiència dóna lliçons desagradables..
Tercera (dubte): Però és que no hi ha prou informació local per a que s’hagin de destinar aquests recursos a una publicació en suport paper que –ja sabem els que col•laborem en campanyes electorals- sovint acaben, en el lapse de tres segons, de la mà a la paperera-?, i més quan l’assignatura que tenim pendent és l’emissora local de ràdio!! És que el grup majoritari del govern de la ciutat no té “amics” i complicitats” en els mitjans més potents de premsa gratuïta (Capgròs, Mataró-Report, Tot Mataró), i a més “El Punt”, amb la sempre oportuna empenta a ERC? I, doncs? Com és que ICV hi ha donat suport? Crec que a Mataró no ens podem queixar de la “quantitat” d’informació. Honestament, crec que tenim prou canals d’opinió, ens agradi més o menys la seva tendència, per informar la població. A més, hi ha TVMataró, que ha estat tradicionalment informativa, plural i força independent, gràcies a la impagable gestió i direcció de Josep Lluís LLigonya. Total, que no ho entenc. A més a més, els canals de distribució que té la premsa gratuïta s’han demostrat àgils, fluids i molt útils: botigues, forneries, etc... Ara, en canvi, a través de les bustiades, molts exemplars aniran a les escombraries... Entre la tristesa per moments, i el rampell per la indignació vaig passar força estona. Més que res per la visualització tan clara que havia tingut de la revista: a la brossa del correu comercial, directament.
Perquè, a més, es presta molt a fer la demagògia barata, però alhora molt raonable: “En què es podrien destinar aquests diners ?” “A qui estan alimentant?” Llegeixo els sempre intel•ligents comentaris d’en M. Cusachs a “Fets i gent” de Capgròs. Amb la seva prudència i discreció proverbials, apunta amb dades amb el vector punxegut de l’experiència històrica més recent respecte de les publicacions municipals. Conclusió clara per a mi: vanitat, supèrbia, o simplement papanatisme provincià.
Quarta (reflexió):
A tomb de tot plegat, em demano quin tipus de periodisme s’està fent a Mataró. Hem passat en poc temps d’una fórmula de premsa gratuïta, amb contingut informatiu molt important, força plural; popular, directa, àgil, útil, a un cert amanerament. Suposo que la premsa gratuïta tampoc pot fer altra cosa si vol aplegar un públic ampli. Però el model s’ha multiplicitat tant, i n’estem tan cofois, que hi veig un perill greu de “sedació” i “domesticació”. Comptem amb la generació millor preparada, de periodistes joves i ambiciosos. I dono fe perquè a alguns/es els he tingut com a alumnes i sé de la seva vàlua. I en canvi tenim un ventall de publicacions poc crítica amb la realitat. Tampoc vull dir que hagi de dedicar-se a crispar, com ho fa la COPE o d’altres a nivell espanyol. A Mataró, n’hem tingut exemples excel•lents: “LACOL” en el seu àmbit, o bé la més modesta “Generación X”, gràcies a aquesta fornada de joves ara ja crescudeta de Cirera, fruit de la dedicació també, entre d’altres, d’un personatge entranyable i rigorós com és en Manuel Molina.
I ara amb el butlletí municipal, què pretenem fer? Sí, la informació sembla objectiva, imparcial. Però, com molt bé diu en Carles Francino, la tasca del periodista consisteix en triar les notícies que sortiran per “antena”, no pas tant el seu contingut pròpiament dit.. I a Mataró, que? No passa res greu?. No hi ha periodisme que vagi més enllà de l’aparador puntual i del present. Necessitem uns canals que busquin també sota l’estora, perquè sinó tots semblarem de classe mitjana alta. Per molt que el govern municipal impulsi una revista “objectiva i transparent”, què vol dir això? Qui triarà les notícies? Suposo que seran els responsables de comunicació o de premsa dels respectius partits i/o del govern. I això em recorda les objeccions que fa el mestre de periodistes, Ryszard Kapuscinsky, quan diu que molts suposats reporters de guerra no abandonen mai l’hotel de quatre estrelles o de luxe que li han assignat i es limiten a repetir les notícies típiques d’agència: no investiguen.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Malgrat tothom ho vulgui negar. En aquest article es diuen veritats com punys.

Izan ha dit...

Gràcies per la invitació, però em serà impossible assistir-hi.