Una reflexió crítica sobre la solidaritat, l'atenció i la cura.
L’any 2002 s’establia una nova
espècie homínida gràcies a les troballes arqueològiques a la vil·la medieval
caucàsica Dmanisi. Aquesta va ser denominada homo georgicus.
Aquesta troballa posava de
manifest que l’entrada dels primers espècimens humans a Europa es remuntava a
1,8 milions anys, indicant que els
primers pobladors i poblares eren més antics del que les dades del moment
indicaven. La sortida d’Àfrica havia esta abans.
Reconstrucció Homo Georgicus |
Però la troballa d’una mandíbula
desdentada d’un dels homo georgicus mostrava que era un exemplar vell que havia
perdut les dents anys abans de morir i que desvelava que devia estar alimentat
pels membres de la seva unitat durant un període llarg, ja que ni podria
participar de la caça ni de la ingesta d’aquesta.
Aquesta revelació
antropològica indicava que calia
incorporar a les definicions dels homínids comportaments socials i altres
elements més enllà que etiquetar-los per emprar o no determinats estris. Així
doncs, aquests homos ja mostraven un comportament gregari per altra banda
solidari amb els membres d’aquest grup que envellien o que estaven
esguerrats. I la datació científica de
diversos ossos va ser cap al voltant de més de 1,7 milions d’anys.
Mes propers en el temps són els
nombrosos casos de neandertals europeus que presentaven entre les seves moltes
qualitats la preocupació i cura de tots els seus membres. Conegut és el cas del
vell amb una severa paràlisi i artritis de La-Chappelle-aux-Saints que va rebre
atenció, companyia i ajuts en el desplaçament fins a la seva mort.
Reconstrucció d'una família neandertal. |
La cooperació i l’ajut mutu en
aquest sentit apareix en espècies anteriors a l’actual homo sapiens, vulgarment
denominat home, i deixa clar la
preocupació que ja hi havia per l’atenció i manteniment per als membres del
grup.
Aquesta evidència científica
aporta més coneixement sobre la història humana, però al mateix temps ens
aporta diverses reflexions sobre temes de rabiosa actualitat.
No fa moltes dècades es va desenvolupar
a Europa diversos règims de provisió global del benestar per als ciutadans dels
diferents estats-nació. Els coneguts com Estats de Benestar oferien una
protecció davant determinades incerteses que provoca l’economia de mercat d’un
sistema econòmic que no compta més de tres centúries, així com oferir
determinats serveis i prestacions. No tots els règims europeus van ésser
iguals. Els llatins mediterranis, com és el cas de l’Espanyol, es van
desenvolupar tard i quan la resta ja entraven en crisi. Es van preocupar poc o
molt poc per a desenvolupar serveis que ja oferien les famílies. I dins les
famílies, les dones. D’exemples n’hi ha molts i diversos.
A partir del 2006 moltes famílies
i persones varen veure com el seu Estat Nació es preocupava de la situació
d’aquells ciutadans i ciutadanes que necessitaven una atenció especial o calia
fomentar la seva autonomia personal. Tot
una revolució en aquest àmbit i una bombolla d’oxigen a les molt sacsejades
famílies que ni tenien grans coneixements, recursos ni eines de com atendre als
seus familiars amb necessitats especials. Com a societat d’economia de mercat,
aquells que disposaven de recursos econòmics mercantilitzaven una atenció o
prestació, però no era el cas de la majoria. Una atenció que fins ara era privada al sinus
familiar, passava a ser una preocupació de tota una societat.
Passat els anys aquella gran intenció que fins i tot podria haver-se
emmirallat amb règims de tipus socialdemòcrata - almenys sobre el paper-, no
s’ha desenvolupat en la seva totalitat.
Més aviat ha estat alterada o afectada per una característica dels règims
llatins mediterranis que és destinar-hi
pocs recursos públics en comparació a la resta de la UE; aquells recursos
generats i aportats per la societat, per la comunitat, pel grup.
Manifestació contrra les retallades 24 octubre 2012. |
Igual que altres àmbits de la
promoció del benestar global i l’atenció, la situació de crisi econòmica recent
ha provocat que les prioritats canviïn: les polítiques de reducció del dèficit han
afectat radicalment el poc que s’havia avançat. Coneguts són els casos de la
minorització de recursos públics destinats en el pressupost general de l’estat
per aquest any, o el fet que els cuidadors i cuidadores no professionals ara
vegin alterada la seva situació, o la quantitat de centres d’atenció que tenen
demores considerables en els pagaments, l’aprimament de la cartera de
serveis... el que popular i políticament s’ha denominat una retallada en la
dependència en tota regla.
Pot indicar això que l’espècie
humana, aquella que en essència mostrava una conducta solidària, cooperant i
d’atenció ara la canvia i es despreocupa dels seus congèneres?
Pot associar-se que aquest invent
humà i més recent en el temps que és el
sistema econòmic de capitalisme avançat i que s’està regint per les tesis
ideològiques i no neutres del neoliberalisme fomenta l’individualisme i la igualtat d’oportunitats de manera
manifesta, però latentment és dèspota i supí fins aquest extrem? Mercat! Però,
només poden anar a cercar al mercat els serveis que necessiten aquells que
poden pagar per aquests? Sembla ser aquesta és una tendència.
Sigui el sigui, el que és evident
que altracop l’atenció dels que requereixen un suport o atenció especial comença
a retornar a les famílies.
publicat a capgros.com
publicat a capgros.com