27.10.09

IMATGE DE TARDOR

Imatge: Pins al pac forestal

13.10.09

DE BERLÍN

Imatges de Berlín. Octubre 2009
Foto: rètol en una botiga de la petita Beirut.
Foto: Logo del Soziale Stadt.
Foto: Després d'un procés de participació.
Foto: Parada de metro de Mehringdamm.
Foto: Cada edifici a Berlín és una mostra d'arquitectura i estil.
Fotos: Mobilitat per l'espai públic.
Foto: Un altre concepte de l'espai públic.

24.9.09

CRISI, IMMIGRACIÓ I TREBALL. QUÈ SE SAP?

Aquest més de setembre la Generalitat de Catalunya ha accelerat els tràmits per a tancar l’Acord sobre l’ocupació juvenil de Catalunya 2009-2012. Fa temps que el jovent pateix una gran vulnerabilitat i precarització al mercat de treball. Res de nou. L’Enquesta de Població Activa al segon trimestre de 2009 informa que els joves situats en la franja d’edat de 16 a 24 doblen, amb un 34%, la població aturada a Catalunya. Tenen també una temporalitat laboral per sobre del 47%.

Hi ha però, un altre col·lectiu del que es disposen poques dades per a comprovar les conseqüències economico-socials recents. Cada vegada, però es van publicant estudis i dades per al seu anàlisi que demostren les afirmacions que fa mesos anuncien els sindicats, els serveis de primera atenció d’alguns ajuntaments i diverses entitats socials: l’atur afecta a tots els treballadors/res en general; però són els immigrants els que la pateixen amb major intensitat.

Dades de la Seguretat Social aporten que la població originària del Marroc són els que amb major proporció perden ocupació (molt relacionat amb la crisi de la construcció i els subsectors), i al mateix temps és el col·lectiu que ocupa les posicions laborals més baixes. També s’observa que les dones immigrades, en especial les sud-americanes perden menys ocupació que els homes(ocupades majoritàriament en l’àmbit domèstic, el comerç, l’hostaleria i les empreses de serveis). Les dones immigrades han passat doncs, a ser un factor clau en l’obtenció d’ingressos de la unitat familiar.

A Catalunya i Espanya la crisi econòmica ha adoptat la forma de destrucció d’ocupació, i això s’ha visualitat en l’any 2008 on s’ha doblat la taxa d’atur de la població treballadora. Cal dir, a més, que això no vol dir que les condicions, la dualització. divisió sexual del treball i l’economia submergida hagin desaparegut d’escena.

Amb aquestes dades que es van visualitzant unes grans desigualtats en el mercat de treball, que té connexions, en tant que un factor explicatiu, amb altres dimensions. Comencen també les interpretacions de si s’ha d’actuar o no, de com fer-ho i quines conseqüències comporta tot plegat. El debat està servit.

8.9.09

EL DEBAT DE LA PUJADA D'IMPOSTOS



En els darrer anys, amb el rerefons de la crisi del Benestar dels països europeus, a Catalunya i Espanya hi ha hagut alguns avenços en matèria de drets de protecció, de polítiques personals i de millora del benestar social. Fins i tot, en alguns d’aquests drets s’ha eliminat l’accés al mercat de treball com a via d’accés, passant a la consideració de drets universals eliminant la dimensió selectiva.

Cal dir però, que aquest avenç en drets no ha posat ni a Catalunya ni a Espanya al nivell de les polítiques socials a Europa malgrat l’etapa econòmica anterior de gran creixement econòmic. Espanya encara està lluny de la mitjana europea en despesa social sobre el P.I.B., de despesa social per habitant... Tanmateix s’ha dut a la praxis en alguns drets reconeguts, anteriors a aquests, una via de reducció, d’incrementar els criteris d’accés... de privatització selectiva.

En aquesta etapa de desplegament de drets en prestacions, de mesures de protecció, en polítiques d’ajuts... la pressió fiscal no ha pujat. Gairebé no s’ha mogut des del 1995 essent de les més baixes de la zona euro. (a diferència del 2008 que segons la Intervención General va ser del 32,83% la més baixa en 14 anys atès la situació de recessió). S’afegeix a més que l’Estat Central ha fet un esforç per a complir el Pacte d’Estabilitat econòmica no endeutant-se per sobre del 3%.


Aquests dies s’ha iniciat en l’àmbit polític un debat que feia anys estava latent i que per a la gran majoria de forces parlamentàries era un tema incòmode: la pujada dels d’impostos. I ha estat provocat per la situació de manca d’ingressos de l’Estat al caure les rendes, el consum i el benefici empresarial, així com que el dèficit públic triplica els límits del Pacte d’Estabilitat.

De fet, a data d’avui poc se sap més enllà que es pujaran alguns impostos i de moment, malgrat la insistència d’algunes forces parlamentàries, no és reduirà la despesa pública que tindria greus conseqüències sobre l’aposta de l’Executiu Central en l’augment de la inversió pública per a la creació d’ocupació i el manteniment de les prestacions de protecció social per a generar activitat econòmica.

Ara per ara, encara no s’ha concretat com s’aplicarà la pujada d’impostos més enllà d’afirmacions sobre possibles limitacions, temporalitats, i que han donat peu a tot tipus d’especulacions i judicis previs, que alimenten el debat polític.

Hi ha però, altres debats que estan comunicats estretament amb aquest i també calen ser abordats com son: la necessitat de la reforma estructural del model productiu i econòmic; l’abordatge de com combatre de forma real l’economia submergida i el frau fiscal; sobre com es pot resoldre els problemes de finançament dels primers nivells d’atenció, les administracions locals; i cap a quin model d’Estat de Benestar es vol anar per a combatre de forma real i efectiva els grans desajustos econòmics i socials que afegeix aquesta situació econòmica.

publicat a Capgros.com

7.9.09

Can Llança



Imatges de la Masia Can LLança, ubicada a Sant Julià d'Alfou en el terme municipal de Sant Antoni de Vilamajor.

23.8.09

EL DARRER BEQUETERO AMB EN PEP MANTÉ

" un no és mameroter una estona ni unes Santes, un és mameroter tota la vida". Aquestes van ser una de les frases que li va dedicar un dels presents a en Pep Manté en els diversos discursos i actes de comiat el proppassat 21. En aquest to musical, festiu i de Santes, de les quals en Pep va ser un dels recuperadors a la transició democràtica, l'Agrupació Musical del Maresme li va tocar una de les cançons preferides: El Bequetero. Ací teniu l'enregistrament del darrer bequetero amb en ell, acompanyat d'unes imatges en aquell indret de natura que és Can Fulló on es va va fer l'acte de comiat.

21.8.09

MOR L'AMIC PEP MANTÉ

"Home, marit, avi, advocat laboralista i militant de la vida"
Moltes són les etiquetes que es podríem posar a aquest mataroní més que polifacètic, i tant conegut en l'esfera pública; però ell en el seu blog personal avantposava la dimensió privada, familiar i humana "Home, marit, avi, advocat laboralista i militant de la vida" , que és la que família, amics/gues i veïns/nes que el coneixeien, deien que era tant o més bona que l'esfera pública.

--------------------------------------------------------------------------------------------

Hi ha ciutats conegudes pels seus monuments, pel seus paisatges, però hi ha ciutats també conegudes dels seus personatges, les seves accions i la seva implicació.

Ahir va morí un apassionat del dret, un activista social, una persona implicada políticament, un bon veí, marit, pare i avi, un lluitador durant tota la vida...

És fàcil escriure quatre ratlles sobre en Pep Manté - qui no coneix alguna de les seves facetes- el difícil és concretar en elles la seva polivalència, la seva perseverança, la trajectòria de la seva vida i l’estima dels qui l’envoltaven.

Els que el coneixien parlen que era un adversari de pes, moltes vegades incòmode i que feia merèixer un gran respecte. Sense cap dubte, era un apassionat pel Dret i que plasmava en la defensa de causes complexes, complicades i dificultoses que sovint eren fruit de situacions de desigualtat, de greuges, d’abusos de poder... un defensor de persones en situació de desfavorits, de menys recursos...

Va ser a més un gran impulsor del cooperativisme, un recuperador de les tradicions populars com van ser les Santes a la democràcia, una persona implicada a nivell veïnal i polític, un activista musical i cultural...un bon conversador, com tothom el coneixia, i un apassionat de la seva ciutat i el seu barri.

Coratge i perseverança acompanyat de molta energia van ser potser dos dels seus principals valors, i molt apreciats en l’esfera pública; però els que més el coneixien parlaven que la humilitat i apreciar el dia a dia amb els seus/ves era el més important.

Ens ha deixat un bon veí, un referent, un lluitador... sense cap mena de dubte una persona més que estimada.

Fins sempre.
Algunes imatges recents:

Imatge: Pep Manté megàfon en mà a la Manifestació Salvem Can Fàbregas (2007)
Imatge: Negra Nit, amb la Mameorta Santes 2007.
Imatge: Ruta de l'Exili a França (2007?)
Imatge: Pep Manté ( al final de la taula) supervisant el pacte de Govern PSC-ERC-ICV-EUiA de l'Ajuntament de Mataró 2007, abans de la roda de premsa.

Més informació a: