BLOC D'EN JORDI MERINO I NOÉ 2.0

Festes de Cirera 2011.

2011-08-28T03:18:00.000-07:00

El Guardavinyes

Ja s'acaba l'estiu, comencen les festes de Cirera: un barri acollidor, de població immigrada dels anys 60, de gent treballadora que s'entrega de ple i amb alegria a les seves Festes, i sobretot a donar una imatge alegre del barri.
En aquesta ocasió us oferim algunes imatges de la Gegantada del proppassat dissabte, on van participar la Família Robafaves, els capgrossos de la ciutat, molts gegants convidats i com no, en Guardavinyes; el gegant que recorda la figura d'un dels vigilants de les vinyes dels anys 50 i 60 que omplien tots els turons de Cirera.

La família Robafaves

En Maneló i al fons en Guardavinyes.

La iaia de l'Escola Bressol la Riereta de Cirera.

Un nen contemplant la colla del Guardavinyes.

El Drac Alegre, de Vista Alegre, un dels molts convidats.

El Cirerer de l'Escola Pública Cirera. (Antiga Jaume Recoder)

La colla del Guardavinyes carretera de Cirera amunt.

Capgrossos ei els gegants de la Ciutat per la Carretera de Cirera

va de Santes! anem a tancar

2011-08-01T11:22:00.000-07:00

foto-muntatge del Dragalió davant l'Ajuntament a la Nit Boja.

Anem a tancar!

En aquesta ocasió us oferim un seguit d'imatges de l'Anem a tancar. N'hi ha algunes que estan realitzades per l'artista especial de 3 anyets que m'ha acompanyat totes les Santes, i que són les de la Momeroteta.

Mirant les Escaletes... que poc m'agrada que anem a tancar!

Els tabalers jugant per les Escaletes.

Els momeroters amb la Momeroteta.

Cara a cara

A Mataró les curses de braus són molt diferents.

Foto de l'Izan: Desitjant agafar-la!

baixant per les Escaletes.

El Dragalió.

El Drac sortirnt de Sant Cristòfol.

El Drac

La Toneta i els "xumets"

La Toneta seguida d'en Maneló.

La Geganta.

En Robafaves.

L'Àliga.

jugant amb la Momeroteta, foto de l'Izan.

Detall de la Momeroteta, foto de l'Izan.

La Momemorta jugant amb els veïns, foto de l'Izan.

Tothom vol fotos del Drac, foto de l'Izan.

va de Santes! Ball de Dracs

2011-07-29T02:20:00.000-07:00

El Dragalió jugant amb els nens i nenes.

Ball de Dracs.

La foscor de la nit mentre ballen el Drac i el Dragalió.

Moment del ball de dracs

Els "Santers" es fan...des de molt petits.

va de Santes! Castell de focs

2011-07-28T01:17:00.000-07:00

Jocs de colors i llums al castell de focs!

CASTELL DE FOCS A LA PLATJA

La pluja va donar una treva, menys gent, però un castell com els de sempre.

Moment del castell des de Sant Simó.


una imatge clàssica de la nit dels focs a "skyline mataroní".

Aquí un vídeo d'un moment dels focs:

va de Santes! anada a ofici.

2011-07-27T08:43:00.000-07:00

La trampta surt per Santes.

L'Anada a ofici.

Continuem oferint imatges i fotos de les Santes 2011 en aquest cas de l'anada a Ofici.

Els i les tabalers

La Momeroteta

Els tabalers del Drac

El Drac

L'Àliga

Els músics de l'Àliga.

Els revoltosos nans.

La Geganta seguida d'en Robafaves

cap a Santa Maria.

L'escut de la ciutat al collar de la Toneta.


el nen jugant amb la Toneta.

una comitiva alternativa

jocs de mans... i xumets.

En Robafaves i la Geganta.

El Drac i als fons la família Robafaves

Enguany carrers omplerts de gent.

Imatge de l'interior de la Basílica de Santa Maria.

va de Santes! La gegantada

2011-07-26T16:14:00.000-07:00

El Drac alegre dirigint-se als més menuts.

LA GEGANTADA

En aquesta ocasió us fem a mans d'algunes imatges de la Gegantada. Les imatges on surten menors com veureu, estan manipul·lades i no corresponen amb l'orignal.


Una altra mà per a en Robafaves.

El macer rialler no li agrada que li facin fotos?

En Tomàs de l'Escola Bressol Rocafonda.

La Mía de l'escola Valldemia amb la seva col·lecció de "xumets".

En Maneló Riera avall.

La Laia Sigil·lata de Pla d'en Boet.

El Sol, del carrer de Sant Joan.

Nens admirant en Robafaves. (cares menors estan manipul·lades no són ls reals)

La imatge d'en Robafaves.

Mossèn Biscuter mirant la família Robafaves.

nens veient una de les moltes rues de gegants que entraven a la Riera.

veieu aquí el web amb els gegants actius de Mataró.

va de Santes!

2011-07-26T02:41:00.000-07:00

La convidada de la Família Robafaves a Santa Anna

NIT BOJA 2011

Les Santes 2011 han començat i com no era menys, us fem a mans un seguit d'imatges per a compartirla Festa Major de Mataró.

La Riera, tot esperant el desvetllament bellugós

Pujada cap a l'Ajuntament

Surt la Momerota

Comença l'Escapada

Moment del correfoc

Les diablesses de Mataró

La Momerota

La Víbria Jove d'Igualada.

L'espetec final.

Diables jugant amb la gent.

La Momerota

La Víbria

Moments del Correfoc

Diables de la Colla Vella de Gràcia

La Ruixada.

Veieu moltes més imatges i cròniques a:

CASTELLBÓ

2010-09-21T22:16:00.000-07:00

Imatges i fotografies del mes de setembre de 2010 del magnific poble de Castellbó a l'Alt Urgell, molt a prop de la Seu, i al ben mig dels Pirineus.
Existeix una colegiata on no s'aprecien amb claredat les etapes històriques però poden ser des del s.XII fins al s. XVI, amb moltes incorporacions posteriors, i dedicada a Santa Maria de Caltellbó. En destaca la portalada gòtica. En el passat hi havia una fortificació però va ser desmantellada i es poden trobar alguns vestigis aïllats. de la seva existència, i molt similars a les que es poden trobar al poble de Castellciutat. També es poden veure les tradicionals cases pirinenques realizades amb pedra pissarra i elements de fusta, algunes d'elles ja estan desabitades i d'altres reformades. Es podent trobar algunes cases rurals a Castellbó en un molt bon estat per a fer-hi estades, o passar-hi un cap de setmana.

Imatges de Besalú

2010-09-08T22:22:00.000-07:00

Barris en transformació. Cap a una nova segregació social urbana a Catalunya ?

2010-08-06T09:31:00.000-07:00

Les ciutats i els pobles de Catalunya han sofert en els darrers deu anys uns canvis demogràfics considerables. Paral·lelament hi ha hagut una aparició i una consolidació d’àrees urbanes determinades urbanísticament en vies de degradació, amb mancances des del punt de vista de la provisió de serveis i en procés de segregació social. Aquests canvis han produït un augment i manifestació de noves desigualtats socials localitzades en barris i espais concrets associades amb diversos factors que expliquen les conseqüències de la població que viu, resideix, treball o es relaciona en aquests.

La primera etapa d’aquest període ha estat caracteritzada per un creixement econòmic molt destacat i associat directament amb el gran dinamisme del mercat de la construcció, el del turisme, el de la producció de béns i el de les activitats de serveis, que han facilitat una creixent integració en els mercats de béns, serveis i capitals a escala europea i mundial.

El mercat de treball ha demandat una gran quantitat de mà d’obra, intensiva, bàsicament de poca qualitat i tant masculina com femenina segons el sector d’activitat. Això ha comportat un increment considerable de la població immigrada atreta per aquesta demanda i per la voluntat de millora de les seves condicions de vida. El context espanyol de relativa estabilitat política i de certa estabilitat social, així com un escenari de gestió política del fet migratori de manera diferenciada a la resta de països de la UE i un caràcter relativament autònom de les xarxes socials consolidades de la població immigrada, entre els factors més destacables, ha afavorit aquest increment.

El fet o fets migratoris recents - en plena transformació - s’han caracteritzat en aquesta etapa per ser un fenomen molt concret en el temps, amb molta intensitat i per la diversitat de les procedències així com la tipologia de la població. Afegir que la concentració d’aquesta ha estat en determinades zones geogràfiques de les ciutats i pobles amb uns mercats de treball més dinàmics caracteritzats per l’alta flexibilitat, salaris baixos i certa informalitat; i també per un mercat de l’habitatge amb preus econòmicament més assequibles. S’han generat doncs, situacions de concentració i agrupament de la població nouvinguda; no essent aquest el cas de la població procedent de països comunitaris.

A les zones de referència s’han donat processos de molta rotació atès la dinamització del mercat immobiliari de segona propietat i la mobilitat social ascendent d’una part de la població que ha canviat la residència cap a zones amb millors condicions en l’entorn o en l’habitatge. Tanmateix en aquest barris també han anat a viure parelles joves de població autòctona que es volien emancipar, persones separades i d’altres models familiars que cercaven habitatge més assequible o formes de flexibilització, que no trobaven en la resta de la ciutat o en altres ciutats. (En el període 2002-2007 la rotació de la població ha superat el 30% en molts barris.)

S’ha anat creant doncs, zones de segregació social urbana, caracteritzades bàsicament per concentració de població amb menys recursos on aparegut noves necessitats, bosses de pobresa persistent i situacions de privació i d’exclusió social.

Des del punt de vista urbanístic - tot i que hi ha diferències considerables - aquests barris s’han caracteritzat per disposar d’una tipologia edificatòria típica dels anys seixanta, marcats per una construcció precipitada – en algunes ocasions sense cap tipus de planejament urbà-, de molta densitat en edificis plurifamiliaras amb diverses barreres arquitectòniques, de parcel·la mot petita i amb problemes estructurals no tractats. A més, sovint en la majoria d’aquests barris hi ha una mancança d’espais verds i una insuficiència d’equipaments.

Diagnosis de barris, de plans integrals, de conclusions de consells de participació, d’estudis de necessitats socials des del 2002 ja van posar en evidència aquestes mancances en moltes poblacions.

Per millorar aquestes situacions algunes administracions locals van endegar algunes accions molt concretes a finals dels anys noranta; però va ser a partir de les oportunitats que oferien els projectes de millora de barris - a través de l’anomenada Llei de Barris - que l’Administració de la Generalitat va prestar la col·laboració a través d’un marc general d’actuació on es desenvolupaven potents línies de co-finançament. Això va permetre que en les cinc convocatòries del període 2004-2008, 92 barris de Catalunya iniciaren programes de transformació a través d’intervencions en l’espai públic, de rehabilitació d’edificis, de construcció d’equipaments, de programes de millora social... La Llei de Barris juntament amb d’altres programes, pactes i plans coordinats amb aquesta van permetre posar a l’abast de les administracions locals un escenari de concertació per a la transformació urbanística i social.

Malgrat aquestes eines d’intervenció integral acompanyada de recursos econòmics, la plasmació d’algunes bones pràctiques, i el fet que gairebé el 10% de la població de Catalunya es va poder beneficiar d’algunes dimensions dels diferents programes, la nova situació econòmica posa en evidència que les situacions de pobresa i de privació no s’han reduït. És més, s’han agreujat i accentuat en aquestes zones urbanes.

Malgrat l’avenç en les estratègies d’algunes polítiques de transformació integral, es davant aquesta situació que es posa de manifest que pocs - o inoperants - són els esforços per combatre causes globals com són la internacionalització, precarització i dualtizació del mercat de treball i el rerafons d’un règim de benestar social feble, amb algunes vies de desarticulació o de privatització selectiva de drets, i amb un nivell de despesa i protecció social molt allunyats d’altres règims de benestar europeus. Dos factors explicatius de l’augment de la marginalitat i segregació urbana.

A nivell descriptiu per la informació que ofereixen els diferents serveis públics d’atenció social, sindicats i la iniciativa social privada, a l’actualitat en aquests barris s’observen taxes d’atur elevades i per sobre de la mitjana del municipi o la comarca, grans dificultats d’inserció al mercat de treball de la població masculina atès la crisis del sector de la construcció i els sectors relacionats, uns nivells formatius inferiors, una presència d’activitats econòmiques informals, un major nombre de població demandant de subsidis i de diferents ajuts socials i d’ajuts de l’habitatge.

Des del punt de vista de la percepció, aquesta nova situació comporta un augment de la sensació d’inseguretat i de la interpretació del incivisme, amb l’activació de discursos interessats i actes expressos que cerquen la culpabilització de les víctimes, sobretot per part de població autòctona.. (segons la darrera enquesta del CEO ja és la segona percepció de preocupació a Catalunya) A consolidar aquestes opinions han ajudat també, l’augment de la presència policial en els barris, el increment de les activitats submergides i les disputes religioses i identitàries, i l’ocupació dels espais públics per part de col·lectius d’immigrants que no tenen feina ni realitzen cap acció formativa.

Des d’aquesta tessitura no és d’estranyar que les plataformes sindical, ong’s i les mateixes administracions locals exigeixin un augment de la despesa en polítiques socials per actuar allà on les conseqüències de la crisi econòmica son més severes. S’interpreta, a més, que tots els esforços de millora de l’etapa anterior – que no s’han consolidat - poden començar a estar amenaçats.

Ara es reclamen polítiques d’emergència a un erari públic malmès després de visualitzar-se que els rendiments econòmics de l’etapa anterior no s’han traslladat en la mateixa proporció a l’àmbit social. S’acorda que la millora de les condicions i la normalització de població ha de passar per una gran inversió econòmica a llarg termini per part dels diferents nivells competencials de l’administració amb la concertació i la implicació dels agents del territori com a marc de col·laboració; i amb la integralitat de les polítiques a realitzar on sigui tan important accions per afavorir la coneixença entre els veïns, així s ajuts per a la supressió de barreres arquitectòniques. I com aconseguir-ho si que és un gran repte per avançar en termes de convivència, cohesió social i combatre les situacions de marginalitat en aquests contextos urbans i territorials.

Text publicat a la revista Àmbits de Política i Societat nº 43 que edita el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya.

El primer impacte de la crisis a la cohesió social

2010-08-04T02:15:00.000-07:00

Quin impacte ha tingut fins aleshores la crisi econòmica sobre la cohesió social i la pobresa a Espanya? Fins el moment només es coneixien les dades que avançaven entitats de la iniciativa social privada com Càritas, Creu Roja o els serveis socials municipals on es posava d’evidència l’increment d’usuaris/àries i sol·licitants atès les noves dificultats personals i familiars, que complimentaven dades com l’atur, la baixada del consum, el mercat immobiliari..

Diversos són els anàlisis que s’han centrat en les causes – des de diferents disciplines, i alguns d’aquest amb interpretacions interessades- però ja comencen a aparèixer anàlisis empírics sobre les conseqüències socials de la crisi.

En aquest moment s’està elaborant el VI Informe Foessa sobre l’exclusió i el desenvolupament social 2007-009. Els anàlisis provisionals posen en evidència que certament hi ha hagut un augment de la pobresa i de l’exclusió social els dos primers anys de la crisi econòmica.

Espanya ja era abans de la crisi un dels països de la UE amb els majors índexs de pobresa (20%) malgrat l’etapa de gran creixement econòmic. En el moment actual i malgrat la davallada dels ingressos familiars que fa baixar també la renda mediana – per tant també el llindar econòmic de pobresa- han augmentat 2,2 punts les famílies en situació d’exclusió i en 3,4 la pobresa relativa. Són dades més que preocupats perquè fins aleshores aquestes tendència a l’alça s’havia produït en un període de més de 20 anys i ara s’ha donat només en una període de 2..

En aquestes dades provisionals s’observa també que en termes econòmics les situacions més severes no han augmentat en aquest espai de temps (potser a partir del tercer any quan s’esgotin les prestacions i subsidis es pugui contemplar algun canvi) però si que s’han disparat les llars en situació de precarietat i exclusió moderada en més d’un 13,5%.

Els col•lectius socials més afectats han estat les dones i els més joves, les famílies d’estructures més complexes i les famílies monoparentals. D’altra banda aquesta darrera crisi del capitalisme no ha augmentat la incidència en llars al capdavant d’una persona jubilada o de grups de minories ètniques. La seva situació anterior ja era i continua essent vulnerable. Es denota també una altra situació a destacar que és segregació social urbana on s’observa una gran concentració de situacions d’exclusió en barris més “deteriorats”.

També es posa de relleu la situació que malgrat la població considerada com integrada, amb els membres de la família treballant són dos anys després més pobres. Apareix la situació descrita com a working poor o treballadors/res pobres. ( situació típica de mercats de treball dualitzats, en procés de desregulació, amb salaris baixos.. com és el cas espanyol).

Des del punt de vista de la mobilitat social, l’anàlisi comparatiu i dinàmic des del 2007 posa en evidència que el 58% de les llars de la mostra han experimentat algun canvi significatiu en dos anys: 36% a pitjors condicions i 22% alguna millora malgrat la crisi.

Es poden extreure diverses reflexions de les primeres dades que van apareixen; però a grans trets es pot destacar l’espai breu de temps en el que s’estan realitzant aquests canvis, la continuïtat en la tendència de polarització social de la societat espanyola, i quins col·lectius són els que estan patint les conseqüències de la crisi.

Publicat a capgros.com

va de Santes! el ball del Drac.

2010-07-29T06:05:00.000-07:00

Imatge: El Drac i el Dragalió ballant plegats a la Plaça de la Muralla.
Imatge: El Drac i el Dragalió ballant plegats a la Plaça de la Muralla.
Imatge: petits i grans acompanyant al Drac.
Imatge: El Drac entrant a Can Xammar.

Imatge: El Drac de Vilafranca ( datat històricament primera aparició any 1.600)
Imagatge: El Drac petit de Vilafrança portat pels menuts de la Colla.

va de Santes! Imatges de l'anada a ofici.

2010-07-28T08:10:00.000-07:00

Imatge: en Robafaves en l'anada a ofici, al fons la bandera de Mataró: la Creu de Sant Jordi amb fons blau.
Imatge: Els tabalers.Imatge: la colla de la Mamerota
Imatge: La Colla del Drag
Imatge: L'àliga
Imatge: L'àliga en primer terme, al fons en Robafaves.
La família Robafaves: En Robafaves, la Geganta, en Maneló i la Toneta.
Imatge: La Mamerota
Imatge: el Drac

va de Santes! Escapada Negra Nit.

2010-07-26T21:20:00.000-07:00

Imatges de l'Escapa a Negra Nit.

ADÉU AL "BON GOVERN"

2010-07-06T03:05:00.001-07:00

Fa alguns anys a l’àmbit de les ciències socials es va parlant del model ideal del "bon govern" on apareixen alguns conceptes com el de la governança entès com un procés; com una nova forma de presa de decisions que defuig de les estructures verticals, de la ineficàcia de les jerarquies i dels sistemes sòlids i allunyats de la societat civil organitzada. Durant aquests períodes s’ha fet referència a l’existència de nous models d’organització política més moderns i democràtics que tenen en compte als diferents actors, als agents, a les entitats... i que aposten per una responsabilitat compartida, o si més no, per a tenir-los en compte. Aquesta aposta denota -entre d’altres- una maduresa i una cohesió interna a nivell polític i cultural d’un territori determinat.

Cal dir però, que també s’ha posat en evidència que malgrat compartir la pressa de decisions, la darrera sempre era dels governs que aparentment defugien dels models de governalitat del passat. També s’ha posat de relleu que les estructures internes dels agents econòmics, socials i entitats supranacionals no tenien perquè ser transparents ni democràtiques, i que també responien als seus propis models, interessos i intencions, ja fossin manifestos o no. Una altra característica també ha estat que hi ha hagut grans diferències territorials i culturals a l’hora d’iniciar aquest camí cap al “bon govern” i que tenien a veure amb la realitat política, social i econòmica del país, als que s’afegien els ritmes canviants i accelerats d’una societat en transformació constant.

A nivell espanyol un bon exemple del nou sistema de relació entre els detentadors, administrats i societat civil organitzada va ser l’avenç en el paper protagonista facilitat a agents socials, econòmics i el món associatiu tant en la construcció de l’Estat del Benestar; com en el desenvolupament de determinades polítiques públiques atès les representacions locals i sectorialitzades, i la capacitat d’influència de tots plegats a l’hora d’arribar a acords o en la implantació d’aquests.

Durant l’època de la segona legislatura del Partit Popular aquests agents i entitats van emprar un paper contra-govern ja que aquestes praxis estaven essent abandonades a marxes forçades. Van reivindicar que s’avançava cap a un divorci entre govern i societat civil que es va en la tensió social i política, i que va culminar amb una vaga general i amb diverses mobilitzacions.

A partir de l’any 2004, amb l’entrada a Govern del PSOE, es van centrar esforços per oferir un rol diferent al de l’anterior govern: un govern dialogant, que escoltava, que primava l’entesa i que mostrava les eines per arribar a acords amb totes les iniciatives públiques i privades via un tarannà per a desenvolupar un model econòmic i social.

Aquesta dinàmica s’ha vist interrompuda de manera dràstica en la segona legislatura i evidenciades a través de les decisions relaciones amb la gestió de la situació de crisis econòmica, de les seves conseqüències, de la gestió del dèficit pressupostari i la reforma laboral.

No s’ha tingut en compte les recomanacions ni indicacions dels agents socials, ni de les entitats de la iniciativa social privada. És més; s’ha desacreditat el paper atorgat als primers anul•lant acords anteriors com el de l’augmenta salarial dels empleats públics pactat a principis d’any, declarar en desús acords col•lectius... S’ha trencat el diàleg social per tal de seguir les indicacions i dictàmens d’entitats supranacionals externes com ha estat la Comissió Europea, directrius de dirigents d’altres països i organismes com Fons Monetari Internacional i algunes entitats econòmiques. Es contradiu doncs el govern actual en el seu model inicial i que l’havia assignat un bon reconeixement i una bona forma de gestió política. Apareix ara una situació de contribució al descrèdit del govern (recordem la frase de Gonzàlez a Rodríguez Zapatero: “Gobernar es esto José Luís”) i on s’evidencia la inoperància de la centralitat de les decisions, ja que ara es desconnexionen en darrera instància cap a altres institucions que es caracteritzen per no apostar per la governança sinó per les velles formes rígides de la governabilitat. Adéu bon govern.

Resta la pregunta per a la reflexió sobre quina legitimació se li està donant a la jove democràcia representativa si els càrrecs escollits acaben seguint les directrius captives dels sistema financer, del Fons Monetari Internacional, del Banc Central Europeu, d’alguns agents econòmics com la CEOE... i la pregunta de si l’elecció dels càrrecs d’aquestes institucions són democràtiques.

Publicat a capgros.com:

Espanya no fa els deures. Anys Europeu contra la pobresa i l'Exclusió social

2010-05-20T08:17:00.001-07:00

En plena campanya electoral a les eleccions general (abans que els indicadors econòmics indiquessin l’entrada en una etapa econòmica marcada per la destrucció accelerada d’ocupació, la davallada econòmica després d’una gran etapa de creixement , la crisi del mercat de l’habitatge i del bursàtil, i la precarització de les condicions laborals) es va dir que Espanya estava en la Champions dels països econòmics de la zona euro.

No estava mal emprat l’argot si el que es volia era evidenciar que el gran creixement del capitalisme occidental de l’etapa anterior al 2007 amava que no s’havien traslladat els beneficis d’aquesta a l’àmbit social, ni consolidat el poc desenvolupat estat de benestar espanyol de caire familista. La riquesa generada en aquesta etapa havia accentuat les situacions de desigualtats entre les rendes més elevades i les més baixes augmentat la dualització social; essent Espanya un dels països de la UE amb el major nombre de població per sota del llindar de pobresa només superat per Letònia.

Amb l’escenari esmenant la Comissió Europea va treballar per a que l’any 2010, amb la presidència del primer semestre per part d’Espanya, fos l’any europeu de lluita contra la pobresa i l’exclusió social a la UE. Existia el precedent dels famosos objectius del mil·leni (que s’estaven retardant en la seva posada en marxa).

Els objectius inicials d’aquest any europeu eren marcar una agenda social per tal que l’Europa dels 27 acordés un pacte decisiu per erradicar la pobresa a la UE. Era una incongruència que una de les zones més riques del món mantingués grans borses de pobresa, exclusió social i situacions de privació tant elevades.

Però la posada en marxa de l’any europeu tenia l’escenari de crisi, diferents a les anteriors però amb clares conseqüències sobre els sectors de població més vulnerables.

Però i abans de la crisi, Espanya havia fet els deures? Doncs no. L’escenari espanyol evidenciava una despesa social pública de les més baixes d’Europa així com uns nivells de protecció en alguns àmbits inferiors a la mitjana europea. A més una tenia un mercat de treball altament dualitzat i en processos de gran flexibilització i desregulació, amb un dels salaris mínims més baixos de l’Europa dels 15 i amb grans diferències entre homes i dones ( malgrat la incorporació massiva de les dones), situacions precàries per a dones i joves, i grans borses de treball informal així com una gran presència d’economia submergida i dependència de sectors especulatius en alça...

Doncs aquest any de visualització de les diferents eines i instruments per a combatre la pobresa a la UE s’han desenvolupat en aquest escenari de crisi i massa tímidament.

Algunes de les estratègies que s’apunten per a combatre la pobresa i l’exclusió social són les que s’haurien de dirigir des de la Comissió Europea i el Govern Central amb la complicitat de tots els nivells d’administració per a fer reformes en l’àmbit educatiu, en el sistema de pensions, en la protecció i promoció social, en la sanitat pública, en les polítiques d’inclusió, en la millora de l’aplicació de la Llei de la Dependència....

Les mesures anunciades per l’Executiu a data d’avui per a reduir el dèficit van en la direcció contrària: retallades socials, privatització selectiva de drets... un altre aprimament de l’Estat de Benestar.

Sembla ser doncs, que els principis de l’Estat de Dret Social com són la solidaritat i la justifica social han passat, a un altre pla de les prioritats polítiques. Una altra oportunitat perduda. Resta evident, altracop, qui pagarà les conseqüències d’aquesta crisi.

Publicat a capgros.com

Crisi?, quina crisi? Beneficiats i perjudicats

2010-04-18T12:36:00.000-07:00

En aquesta ocasió reprodueixo un article publicat el 11/04/2010 al Diari El Punt del Dr. Jordi de Cambra.

El discurs dominant interpreta la crisi actual com una crisi conjuntural o cíclica amb un principi i un final que suposaria l'inici d'un nou cicle econòmic. Un cop més s'està ocultant que les crisis tenen un caràcter estructural, ja que són inherents al funcionament del sistema capitalista, i que es tracta d'una altra reestructuració del capitalisme en el seu continuat procés de centralització del capital en cada cop menys mans: el lliure mercat és un mite que amaga un sistema oligopolista cada vegada més accentuat. El peix gros es menja el petit, de manera que la crisi beneficia els grans capitals i perjudica amplis sectors de la classe treballadora i de les classes mitjanes (petits empresaris i treballadors autònoms) dels països rics i capes molt àmplies de la població dels països pobres. S'incrementen la desigualtat social i les situacions de marginació i exclusió, a escala mundial i estatal, als països rics i als pobres. És indignant que, amb els diners de tots els contribuents (tres bilions de dòlars a escala mundial), s'estiguin salvant les entitats financeres, principals responsables d'aquesta crisi, mentre augmenta el perjudici a les seves víctimes amb l'increment de l'atur, la precarietat laboral, la disminució de sous en termes reals i la reducció de les prestacions de l'estat de benestar (vegeu l'intent d'endarrerir l'edat de jubilació), sense oblidar l'augment de les restriccions a la mobilitat de la força de treball (que contrasta amb la llibertat de moviment del capital) amb legislacions cada cop més restrictives per a la immigració.

Però la crisi que vivim és molt més que una crisi econòmica amb conseqüències socials. És una crisi de civilització que també inclou dimensions ètiques, polítiques, culturals i ambientals, ja que va acompanyada per crisi dels valors morals, crisi de les institucions internacionals, problemes de governabilitat nacional i internacional, hegemonia de les grans corporacions transnacionals (manifestada en les dificultats per controlar el capital financer ni tan sols per «refundar» el capitalisme), crisi de legitimitat de les democràcies partitocràtiques i corrupció política, deteriorament de les llibertats i drets civils i polítics, problemes de convivència multicultural i greu crisi ambiental. Aquestes són les conseqüències de l'imperi del mercat.

L'actual model econòmic, polític i social és insostenible. La urgència d'un canvi de paradigma econòmic comporta la necessitat de deixar d'identificar desenvolupament amb acumulació capitalista i amb creixement econòmic. Si volem transformar les nostres societats en societats equitatives, és necessària una transformació profunda del model vigent. Si volem sobreviure com a espècie al planeta Terra i desenvolupar-nos com a éssers humans, no només un altre món és possible sinó que és necessari. I la seva realització passa per la negació dels valors consumistes del mercat i la reivindicació del dret a decidir com volem organitzar les nostres vides en una genuïna democràcia deliberativa i participativa, alternativa a la deslegitimada democràcia partitocràtica.

els debats sobre la prostitucio

2010-02-17T06:27:00.000-08:00

De tant en tant la problemàtica de la prostitució surt a la llum pública i ocupa momentàniament diversos titulars i debats. Exemples recents els podem trobar en el passat 2009 quan alguns diaris nacionals la feien visible com si fos una realitat nova amb la prohibició dels anuncis explícits de sexe; quan els alcaldes de Girona ho denunciaven en les seves carreteres; quan l’Alcalde de Barcelona es preocupava per l’estigmatització de l’espai públic i es discutia políticament amb els socis de govern i no s’aclarien si volien regular el carrer o delimitar les zones; quan hi havia manifestacions de professionals del sexe a algunes ciutats europees denunciant les imposicions i les sancions d’alguns ajuntaments... o ara en aquests moments –i en aquesta ocasió en particular– el debat dels macrocomplexes d’oci de prostitució que toca de ple la ciutat de Mataró ( un bon exemple de l’interès del tema està en el més de 2.500 visites en dos dies en aquest mateix portal només per aquesta notícia).

Malgrat el vaivé mediàtic i l’aflorament temporal de la prostitució, aquesta és un fet, una realitat social que és manifesta. Existeix i està arrelada a les estructures socials creant situacions de desigualtat, explotació i exclusió, i associada també amb la dimensió de les idees, els valors, els prejudicis, els interessos... de la societat patriarcal i del sistema econòmic de capitalisme avançat.

Quan és tema d’opinió pública, també es trasllada a l’àmbit polític i hi ha qui demana solucions, qui demana regularització i plantejar el debat en el terreny dels drets laborals i sanitaris, qui exigeix persecució penal a les persones que en fan ús, qui cerca culpabilitzar a les que són víctimes, qui demana l’abolició, qui afirma que abordar el tema des de la voluntarietat és un error perquè les prostitutes de luxe són només una minoria, qui critica l’explotació de les dones... però passats aquests moments de centralitat mediàtica torna a desaparèixer l’interès i l’expectació d’abordar aquest debat i plantejar solucions concretes. Només continuen treballant el tema les poques entitats que volen millorar les condicions dels treballadors i treballadores del sexe i que poques vegades tenen veu als mitjans de comunicació social. Aquestes entitats composades per professionals del camp social i molts voluntaris evidencien la forma de mesurar el fenomen a nivell legal, laboral, social convertint-se en uns actors també incòmodes perquè evidencien experiències com són les de països que han posat en marxa algunes iniciatives i no han assolit els objectius perseguits, com s’han generat noves situacions de discriminació, d’explotació i perpetuació d’un sistema pervers que és la mercantilització de les relacions sexuals.

Debat a part, la realitat d’alguns estudis estadístics sobre el tema evidencien que Espanya és un país consumidor de sexe de pagament on un de cada dotze homes major de 16 anys ha utilitzat o utilitza aquesta fórmula per mantenir relacions amb un altri. D’altres, com la Encuesta Nacional de Salut, estudis de salut apunten que són un terç dels homes adults i un 0,3% de les dones els que utilitzen els serveis sexuals de pagament, ja sigui amb una persona del sexe contrario o del mateix.

Tornant, quina pot ser una via de solució? Abordar la problemàtica des del compromís i amb una voluntat política i social d’intervenir-hi a partir d’una reflexió a fons per conèixer i comprendre les causes, on es tinguin en compte quins són els discursos, interessos manifests o latents, les situacions d’explotació, exclusió i desigualtat, les demandes dels professionals... en general la diversitat del fenomen de la prostitució. I s’ha de fer des d’uns requisits sine qua non, com són que qui vulgui sortir d’aquest mercat ho pugui fer lliurement, es pugui donar resposta legal, laboral i social a les persones que s’hi dediquen i es persegueixi les situacions d’extorsió, d’esclavatge, de situacions opressives i de proxenetisme. I aquí no s’hi valen ni les dobles morals ni dues vares de mesurar, ni la frivolitat. Anar cap a un costat o l’altre té conseqüències molt importants en la vida de les persones que viuen o malviuen d’aquest món.

PESSEBRES A MATARÓ

2010-01-07T01:06:00.000-08:00

En aquest post podreu veure alguns diorames de l'Associació de Pessebristes de Mataró, una ciutat amb llarga tradició pessebrista

BONES FESTES DE NADAL

2009-12-22T06:03:00.000-08:00

En aquest post, vull compartir el pessebre amb tots vosaltres i desitjar-vos molt Bones Festes.

PESSEBRE 2009

2009-12-13T03:50:00.000-08:00

Després que l'any passat no vam poder fer diorama - si populara casa- enguany us convido a veure com s'ha fet el diorama d'aquest any amb la col·laboració de l'Associació de Pessebristes de Mataró.

Bon Nadal a tothom!

QUALSEVOL TIPUS DE VIOLÈNCIA FA FÀSTIC

2009-11-25T02:17:00.000-08:00

IMATGE DE TARDOR

2009-10-27T22:50:00.000-07:00

Imatge: Pins al pac forestal

DE BERLÍN

2009-10-13T14:05:00.000-07:00

Imatges de Berlín. Octubre 2009

Foto: rètol en una botiga de la petita Beirut.
Foto: Logo del Soziale Stadt.
Foto: Després d'un procés de participació.
Foto: Parada de metro de Mehringdamm.
Foto: Cada edifici a Berlín és una mostra d'arquitectura i estil.
Fotos: Mobilitat per l'espai públic.
Foto: Un altre concepte de l'espai públic.

CRISI, IMMIGRACIÓ I TREBALL. QUÈ SE SAP?

2009-09-24T05:20:00.001-07:00

Aquest més de setembre la Generalitat de Catalunya ha accelerat els tràmits per a tancar l’Acord sobre l’ocupació juvenil de Catalunya 2009-2012. Fa temps que el jovent pateix una gran vulnerabilitat i precarització al mercat de treball. Res de nou. L’Enquesta de Població Activa al segon trimestre de 2009 informa que els joves situats en la franja d’edat de 16 a 24 doblen, amb un 34%, la població aturada a Catalunya. Tenen també una temporalitat laboral per sobre del 47%.

Hi ha però, un altre col·lectiu del que es disposen poques dades per a comprovar les conseqüències economico-socials recents. Cada vegada, però es van publicant estudis i dades per al seu anàlisi que demostren les afirmacions que fa mesos anuncien els sindicats, els serveis de primera atenció d’alguns ajuntaments i diverses entitats socials: l’atur afecta a tots els treballadors/res en general; però són els immigrants els que la pateixen amb major intensitat.

Dades de la Seguretat Social aporten que la població originària del Marroc són els que amb major proporció perden ocupació (molt relacionat amb la crisi de la construcció i els subsectors), i al mateix temps és el col·lectiu que ocupa les posicions laborals més baixes. També s’observa que les dones immigrades, en especial les sud-americanes perden menys ocupació que els homes(ocupades majoritàriament en l’àmbit domèstic, el comerç, l’hostaleria i les empreses de serveis). Les dones immigrades han passat doncs, a ser un factor clau en l’obtenció d’ingressos de la unitat familiar.

A Catalunya i Espanya la crisi econòmica ha adoptat la forma de destrucció d’ocupació, i això s’ha visualitat en l’any 2008 on s’ha doblat la taxa d’atur de la població treballadora. Cal dir, a més, que això no vol dir que les condicions, la dualització. divisió sexual del treball i l’economia submergida hagin desaparegut d’escena.

Amb aquestes dades que es van visualitzant unes grans desigualtats en el mercat de treball, que té connexions, en tant que un factor explicatiu, amb altres dimensions. Comencen també les interpretacions de si s’ha d’actuar o no, de com fer-ho i quines conseqüències comporta tot plegat. El debat està servit.

EL DEBAT DE LA PUJADA D'IMPOSTOS

2009-09-08T06:01:00.000-07:00

En els darrer anys, amb el rerefons de la crisi del Benestar dels països europeus, a Catalunya i Espanya hi ha hagut alguns avenços en matèria de drets de protecció, de polítiques personals i de millora del benestar social. Fins i tot, en alguns d’aquests drets s’ha eliminat l’accés al mercat de treball com a via d’accés, passant a la consideració de drets universals eliminant la dimensió selectiva.

Cal dir però, que aquest avenç en drets no ha posat ni a Catalunya ni a Espanya al nivell de les polítiques socials a Europa malgrat l’etapa econòmica anterior de gran creixement econòmic. Espanya encara està lluny de la mitjana europea en despesa social sobre el P.I.B., de despesa social per habitant... Tanmateix s’ha dut a la praxis en alguns drets reconeguts, anteriors a aquests, una via de reducció, d’incrementar els criteris d’accés... de privatització selectiva.

En aquesta etapa de desplegament de drets en prestacions, de mesures de protecció, en polítiques d’ajuts... la pressió fiscal no ha pujat. Gairebé no s’ha mogut des del 1995 essent de les més baixes de la zona euro. (a diferència del 2008 que segons la Intervención General va ser del 32,83% la més baixa en 14 anys atès la situació de recessió). S’afegeix a més que l’Estat Central ha fet un esforç per a complir el Pacte d’Estabilitat econòmica no endeutant-se per sobre del 3%.

Aquests dies s’ha iniciat en l’àmbit polític un debat que feia anys estava latent i que per a la gran majoria de forces parlamentàries era un tema incòmode: la pujada dels d’impostos. I ha estat provocat per la situació de manca d’ingressos de l’Estat al caure les rendes, el consum i el benefici empresarial, així com que el dèficit públic triplica els límits del Pacte d’Estabilitat.

De fet, a data d’avui poc se sap més enllà que es pujaran alguns impostos i de moment, malgrat la insistència d’algunes forces parlamentàries, no és reduirà la despesa pública que tindria greus conseqüències sobre l’aposta de l’Executiu Central en l’augment de la inversió pública per a la creació d’ocupació i el manteniment de les prestacions de protecció social per a generar activitat econòmica.

Ara per ara, encara no s’ha concretat com s’aplicarà la pujada d’impostos més enllà d’afirmacions sobre possibles limitacions, temporalitats, i que han donat peu a tot tipus d’especulacions i judicis previs, que alimenten el debat polític.

Hi ha però, altres debats que estan comunicats estretament amb aquest i també calen ser abordats com son: la necessitat de la reforma estructural del model productiu i econòmic; l’abordatge de com combatre de forma real l’economia submergida i el frau fiscal; sobre com es pot resoldre els problemes de finançament dels primers nivells d’atenció, les administracions locals; i cap a quin model d’Estat de Benestar es vol anar per a combatre de forma real i efectiva els grans desajustos econòmics i socials que afegeix aquesta situació econòmica.

publicat a Capgros.com

Can Llança

2009-09-07T08:29:00.001-07:00

Imatges de la Masia Can LLança, ubicada a Sant Julià d'Alfou en el terme municipal de Sant Antoni de Vilamajor.

EL DARRER BEQUETERO AMB EN PEP MANTÉ

2009-08-23T14:36:00.000-07:00

" un no és mameroter una estona ni unes Santes, un és mameroter tota la vida". Aquestes van ser una de les frases que li va dedicar un dels presents a en Pep Manté en els diversos discursos i actes de comiat el proppassat 21. En aquest to musical, festiu i de Santes, de les quals en Pep va ser un dels recuperadors a la transició democràtica, l'Agrupació Musical del Maresme li va tocar una de les cançons preferides: El Bequetero. Ací teniu l'enregistrament del darrer bequetero amb en ell, acompanyat d'unes imatges en aquell indret de natura que és Can Fulló on es va va fer l'acte de comiat.

MOR L'AMIC PEP MANTÉ

2009-08-21T05:13:00.000-07:00

"Home, marit, avi, advocat laboralista i militant de la vida"

Moltes són les etiquetes que es podríem posar a aquest mataroní més que polifacètic, i tant conegut en l'esfera pública; però ell en el seu blog personal avantposava la dimensió privada, familiar i humana "Home, marit, avi, advocat laboralista i militant de la vida" , que és la que família, amics/gues i veïns/nes que el coneixeien, deien que era tant o més bona que l'esfera pública.

--------------------------------------------------------------------------------------------

Hi ha ciutats conegudes pels seus monuments, pel seus paisatges, però hi ha ciutats també conegudes dels seus personatges, les seves accions i la seva implicació.

Ahir va morí un apassionat del dret, un activista social, una persona implicada políticament, un bon veí, marit, pare i avi, un lluitador durant tota la vida...

És fàcil escriure quatre ratlles sobre en Pep Manté - qui no coneix alguna de les seves facetes- el difícil és concretar en elles la seva polivalència, la seva perseverança, la trajectòria de la seva vida i l’estima dels qui l’envoltaven.

Els que el coneixien parlen que era un adversari de pes, moltes vegades incòmode i que feia merèixer un gran respecte. Sense cap dubte, era un apassionat pel Dret i que plasmava en la defensa de causes complexes, complicades i dificultoses que sovint eren fruit de situacions de desigualtat, de greuges, d’abusos de poder... un defensor de persones en situació de desfavorits, de menys recursos...

Va ser a més un gran impulsor del cooperativisme, un recuperador de les tradicions populars com van ser les Santes a la democràcia, una persona implicada a nivell veïnal i polític, un activista musical i cultural...un bon conversador, com tothom el coneixia, i un apassionat de la seva ciutat i el seu barri.

Coratge i perseverança acompanyat de molta energia van ser potser dos dels seus principals valors, i molt apreciats en l’esfera pública; però els que més el coneixien parlaven que la humilitat i apreciar el dia a dia amb els seus/ves era el més important.

Ens ha deixat un bon veí, un referent, un lluitador... sense cap mena de dubte una persona més que estimada.

Fins sempre.
Algunes imatges recents:

Imatge: Pep Manté megàfon en mà a la Manifestació Salvem Can Fàbregas (2007)
Imatge: Negra Nit, amb la Mameorta Santes 2007.
Imatge: Ruta de l'Exili a França (2007?)
Imatge: Pep Manté ( al final de la taula) supervisant el pacte de Govern PSC-ERC-ICV-EUiA de l'Ajuntament de Mataró 2007, abans de la roda de premsa.

Més informació a:

Blog d'en Pep Manté
Col·lectiu Ronda.
El Punt:Josep Maria Manté Spa. Advocat laboralista i activista social i cultural.
El Punt: Mor el conegut advocat laboralista Pep Manté.
Capgros: Mor als 6 anys l'advocat laboralista Pep Manté.
Tot Mataró: Mor l'advocat laboralista Pep Manté.
Iniciativa per Catalunya Verds: Mor el company Pep Manté.
Diari Maresme: Es mor Pep Manté.
Vilaweb.cat: Mor l'advocat laboralista Pep Manté.
3cat24.cat: Mor en Pep Manté, un dels fundadors del Col·lectiu Ronda.
ACN Directe.cat: Mor en Pep Manté.
Huubs cat: Es mor l'advocat Pep Manté.

MENORCA, UN PARADÍS DE TRANQUIL·LITAT

2009-08-17T06:46:00.000-07:00

Imatge: vista de Binibèquer
Imatge: Port de Maó.
Imatge:La Lluna sobre Ciutadella.
Imatge: Creu de Terme enmig dels camins.
Imatge: La Naveta des Tudons.
Imatge: Sa Caleta.
Imatge: Entra al Lago (Cala'n Bosch)

Imatge: La Llum entre Palmeres.
Imatge: Cala'n Bosch.
Imatge: Carrers de Ciutadella.
Imatge: Port de Ciutadella.
Imatge: Carrers de Ciutadella.
Imatge: Sa Caleta.

IMATGES DE SANTES 2009

2009-07-28T02:36:00.000-07:00

AL VELL MIG DE LES SANTES

Imatge: En Robafaves i la Geganta baixant la Riera, al fons la casa del poble, l'Ajuntament.Imatge: Castell de Focs a la platja.
Imatge: Castell de Focs a la platja.
Imatge: Palmeres entre palmeres.
Imatge: El drag a l'anada a ofici. Imatge: Les Santes Esportives, volei 4x 4 a la platja. Imatge: El Dragalió i la Mamerote esperant a l'Ofici.

Imatge: La Geganta i en Robafaves anant a Ofici.
Imatge: La Mamerota Imatge: La Mameroteta.
Imatge: Les diablesses i els tabalers anant a Ofici.
Imatge: calor a sota els gegants a la Riera.

Imatge: Els nans fent de les seves.
Imatge: la Gegantada.
Imatge: la Gegantada.
Imatge: la Gegantada.
Imatge: La Gegantada, al fons l'Ajuntament.

CARTELL DE SANTES 2009

2009-07-21T06:14:00.000-07:00

Bé, per a mi, pel simbolisme que té, i per qui l'ha fet, sense cap mena de dubte el millor Cartell de Santes 2009!!!

Segueix Les Santes aquí.

GIRO FULL PERÒ SEGUEIXO LLEGINT EL MATEIX LLIBRE

2009-07-14T14:06:00.000-07:00

Cesc Niubó, deixa la política.

Des d'aquest blog un ànim a un bon amic i company de viatge en etapes polítiques i sindicals de la vida. Espero que ens tornem a retrobar ja que els punt en comú en són masses.

EL TREBALL QUE NO EXISTEIX, ALTRACOP L'ECONOMIA SUBMERGIDA

2009-06-22T14:53:00.000-07:00

Torna a parlar-se de l’economia submergida, –també anomenada economia informal- un tipus de treball que no existeix simplement perquè no està declarat i que no està detectat. I ha tornat a sortit a l’escenari públic atès situacions determinades que s’han publicitat en els mitjans de comunicació com a fets puntuals, localitzats i esporàdics. Un d’ells ha estat la dantesca història i accident laboral de l’immigrant bolivià en una panificadora al municipi de Gandia o la situació d’explotació de la població manufacturera xinesa vinculada al món tèxtil a la ciutat de Mataró sortides a la palestra per la intervenció policial.

Diversos són els estudis a Espanya sobre aquesta temàtica. Aquests s’han caracteritzat gairebé en la seva totalitat perquè s’han abordat des d’una òptica empresarial (com a forma d’organització), o des d’una vessant estatalista (per calcular els ingressos no recaptats per aquestes activitats per part de les diferents administracions), o des d’una vessant economicista, i que han apuntat que per exemple el 23% de la despesa de 2007 era d’aquest sector a Espanya, només superada per Itàlia o Grècia; o que Catalunya concentra el 19% del total d’economia submergida. Cal mencionar però, que aquestes aproximacions s’han de fer amb molta cura ja que el fet de ser activitats sota el llindar de la regularitat, qualsevol aproximació pot caure en dubtosa fiabilitat. Aquests estudis també s’han caracteritzat per passar massa de puntetes sobre els col·lectius que treballen en aquesta situació i les seves conseqüències.

Cercant una explicació, de manera inicial hom pot caure en l’error que aquest tipus d’activitat només emergeix en situacions de crisi econòmica com l’actual on també es poden afegir altres dimensions com la d’eludir normes a nivell ambiental, administratiu, contractual... A més, també des d’aquesta aproximació inicial, es podria fer l’exercici d’associar-la a alguns estaments de sistemes de producció industrial o a països en vies de desenvolupament.

Però si mirem a l’etapa anterior, marcada per un dels majors creixements econòmics del model de capitalisme democràtic avançant, aquest tipus d’activitat no ha minvat. S’ha incrementat i diversificat a Espanya.

En l’actual debat sobre una reforma de l’activitat productiva per adaptar l’economia espanyola (no pas el mercat de treball) a la nova situació- que fora bo abordar en un altre article-, aquesta dimensió submergida ni s’ha mencionat encara. No existeix.

En aquesta mateixa etapa, s’ha observat que hi ha diferents tipus de segons les activitats i els territoris; per exemple en el cas d’Espanya sempre hi ha hagut una gran presència d’aquest tipus d’economia i d’aquest tipus de treball ja sigui de forma permanent o intercalant-se situacions de precarietat contractual en el sector tèxtil confeccionista – com va ser el cas de Mataró - , al sector del cuir i la pell a la Comunitat València, al sector agrícola al camp de Múrcia, Huelva o Almeria, o a la pesca al litoral Gallec. I com no, de forma similar també al sector turístic, de la hosteleria, del comerç i també de forma gradual al de la construcció.

Però també existeix un tipus de treball que ha sigut probablement el que més ha crescut, també en aquesta etapa, atès la incorporació de la dona al mercat de treball i al poc desenvolupament de les polítiques familiars a Espanya carregant a les famílies la prestació d’alguns serveis que en altres règims de Benestar ofereixen els estats, donant-se situacions de mercantilització d’unes tasques que en etapes no massa llunyanes realitzaven de manera exclusiva les dones, i produint-se traspàs de desigualtats entre dones: Són les tasques que estan mediatizades per la divisió sexual del treball i que són les d’atenció, de manteniment i de cura de les persones de la unitat familiar i les relaciones amb els serveis domèstics.

En relació a aquest mercat de treball informal, dades del CES el GESTHA del ‘Ministerio de Hacienda’ apunten que prop d’un 80% del total de persones ocupades en aquesta economia son dones, i que un de cada tres immigrants que ha arribat a Espanya en la darrer dècada ha anat a treballar també en aquesta. Es constata doncs, una correlació amb els eixos de desigualtats socials com són el gènere, el grup ètnic, a més de l’edat, i una associació amb les noves situacions de pobresa, precarietat, explotació i exclusió social.

I es fa aquesta darrera afirmació perquè malgrat que sembli massa elemental; treballar en aquests tipus d’economia submergia suposa una desprotecció de les garanties i drets laboral i socials, així com sovint un major nombre d’hores de treball i una retribució, que en termes de còmput, estan per sota pel salari mínim espanyol. I com no, altres situacions com la incapacitat de poder-se formar per al lloc de treball, la no representació sindical, no promoció professional...
Publicat a: capgros.com

LA REVOLUCIÓN SILENCIOSA. EL COOPERANTE

2009-06-19T05:23:00.000-07:00

RAFAEL Vilasanjuan
Es inevitable: en el imaginario las revoluciones son calles llenas de gente y protestas que conducen a cambios profundos. Hemos conocido liberadoras y opresoras, sangrientas, de claveles y terciopelo, pero ¿puede haber una revolución silenciosa? Ahora que se acaba de producir la muerte de Vicente Ferrer, conviene recordar que su trabajo en silencio a favor de los intocables en una región remota de la India es una revolución que ha devuelto la dignidad a millones de personas. Y, sin embargo, no es el número lo que hoy adquiere relieve. Desde el inicio, hace más de 40 años, Vicente entendió que declarar la guerra a la pobreza y al sufrimiento requería un campo de batalla donde la colectividad ganara al individuo. Su idea no consistía en hacer rico a cada pobre, sino en organizar comunidades para hacerlas fuertes. Su propuesta de desarrollo integral se ha expandido pueblo a pueblo, haciendo de cada uno de ellos una minúscula nación con sus recursos y su pequeño gobierno de ciudadanos. Un modelo de desarrollo revolucionario que ha ido contagiando el sur de la India como una epidemia. Hace ya tiempo que los colaboradores que trabajan para defender ese legado, a través de la fundación en la India y aquí en Barcelona, han entendido que las personas mueren pero sus obras no, y que la revolución que él empezó tiene proyección global. Ahora que las redes sociales inundan con el nombre de Vicente Ferrer la petición de que su obra reciba el Nobel de la Paz, basta escuchar el testimonio de quienes vivían en el peor de los silencios para entender que solo una revolución podía entregarles la voz y la palabra. Vicente ya no recibirá ese premio, pero en el momento en que su vida se ha apagado es cuando más brilla una obra que, sin duda, lo merece como pocas.

CARRIL BICI I L'INCIVISME I PERILLOSITAT EN ESTAT PUR

2009-06-15T08:23:00.000-07:00

Foto: Ronda Pintor Estrany de Mataró, a l'alçada del número 43. (14/06/2009) Al fons el vehicle circulant i que va circular pel carril bici gairebé fins al final de tram de semàfors.

Ahir diumenge es posava en marxa a la platja el servei de lloguer de bicis a la platja de Mataró, a més d'haver-hi durant el cap de diverses pedalejades tant a Barcelona com al Maresme per a reivindicar l'ús urbà de la bici.
D'altra banda és cada cop més habitual com el cotxe guanya i ocupa els pocs espais existents per a l'ús de la bici; però el que és totalment inadminissible, intolerable i incívic, a més de perillós, és utilitzar el carril bici per a circular amb el vehicle a motor (cotxe) per a saltar-se els semàfors i posar en perill tant a ciclistes com a vianants.

CASTELL JALPÍ

2009-06-08T13:22:00.000-07:00

A pocs minuts de Mataró, al pobre d'Arenys de Munt un paisatge típic maresmec d'arbrat pinós, de pujols i riertes... es pot trobar el Castell Jalpí, un paratge meravellos, silenciós i alhora majestuós que recorda el passat noble del poble d'Arenys de Munt, i l'esforç del seu Ajuntament per preservar el medi rural i boscos. ( malgrat la voràgine constructura dels anys anteriors)
En el mateix emplaçament, tot una sèrie de llocs per caminar, fer activitats de bosc i de parc. Us ho recomano.

EUROPEES 380 GRAMS

2009-06-07T01:51:00.000-07:00

En la foto la que encara no ha estat reciclada. Però ahir tenia 380 grams de paper entre cartes, prograganda, sobres.... un gra massa.

Y MI VOTO ES PARA....

2009-06-05T00:47:00.000-07:00

Y mi voto en las europeas es para...

- Aquel que deje de decir que “viene el lobo” porque el lobo y otros animales carnívoros vienen mordiendo desde al año 1994.

- Aquel que apueste firmemente por una ampliación de las políticas sociales, lo que quiere decir un aumento de la protección, el gasto público, el gasto público en políticas sociales ( en relación al PIB y por persona) basado en el principio de Estado Social.

- Aquel que deje de decir que apuesta por una Europa Social, y en su gestión gubernamental al mismo tiempo que amplia algunos derechos y coberturas, en algunos casos demasiado tímidamente, practica una política de privación selectiva de derechos y la mercantilitzación de éstos.

- Aquel que no le de miedo reconocer y explicar cual es propuesta de modificación, transformación, o regulación de la estructura productiva; para que lo tengamos claro y no caigamos en el juego de formas y palabras.

- Aquel que en su reforma de la estructura productiva, reconozca que el problema no es el liberalismo, oel neoliberalismo; éstas son perspectivas ideológicas, sino el modelo económico.

- Aquel que reconozca que sí, que el neoliberalismo metodista ha condicionado la última etapa, pero que a pesar del crecimiento económica sin precedentes en la historia de España y Cataluña no se ha traspasado este beneficio al campo social, ni ha habido una redistribución de la riqueza.

- Aquel que no le de vergüenza reconocer que España tiene un índice de pobreza monetaria escandalosa, es decir, del 20% del total de la población ( 60% de la renda mediana), así como que existen otras formar de privación no económicas, a las cuáles hay que afrontar firmemente y plantear un plan de trabajo para evitar la polarización social.

- Aquel que ha haga política a través de sus propuestas, después de explicar la situación y ayude a comprenderla, y no con la vieja estrategia de desacreditar, crispar… como fórmula de movilización.

…lo tengo fácil, ¿o no?

SUPER CIRERA

2009-06-03T12:42:00.000-07:00

LES FESTES DE CIRERA 2009 JA TENEN CARTELL!!!!

ALTRA COP LA FIRA D'ATRACCIONS A MATARÓ

2009-05-31T08:33:00.000-07:00

Europees, fútbol... però ningú diu res de l'Informe d'Amnistia.

2009-05-28T15:44:00.001-07:00

... i si, altracop en parla de Gaza, d' Espanya, d'Afganistan... però la blogesfera està per altres coses.

DIADA DE SANT JORDI A MATARÓ

2009-04-23T15:34:00.000-07:00

Foto: No és una rosa, però les amapoles i les espigues també omplien els camps al voltant de Mataró i les places.
Foto: Parades de venda de toses i molt més a la Riera.
Foto: Parades de venda de roses a la plaça Santa Anna.Foto: Els gegant van sortir al carrer.

BON DIADA DE SANT JORDI A TOTHOM!

2009-04-22T14:44:00.000-07:00

Bona diada a tothom per Sant Jordi.

A part de celebrar la tradició, passar-ho bé passejant, mirant les parades, retrobar-se, fent compres de roses i cercant bona lectura, deixem córrer la imaginació!
Què ens sembla aquest núvol? una rosa...?

14 d'Abril, 78 anys de valors i llibertat

2009-04-14T15:05:00.000-07:00

Respecte per a tots aquells homes i dones que van aportar amb la seva lluita, una proposta de modernització social, cultural, educativa i econòmica a l'Espanya dels anys trenta, per posar fi al borboneig i la tirania dels poderosos.
Des d'aquest blog, recordar a tots aquells homes i dones, que després van donar la seva vida per defensar aquest model democràtic i social, que va posar Espanya a l'alçada i al capdavant del progrés econòmic i social de les democràcies europees, i que després el cop d'estat franquista va aniquilar sistemàticament.
Molts d'aquells valors van ser presents en la reconstrucció democràtica, i en la construcció dels ajuntaments democràtics.
No va ser, ni és, una qüestió de rei o no rei, va ser i és la transformació i revolució social de fons.

EL COLOR DE LA SETMANA SANTA

2009-04-06T13:51:00.000-07:00

Sempre ho dit, i aquest cap de Setmana m'ha ajudat a trobar la frase encertada un confrare de prestigi: "Mataró és un poble de cristianisme antic, però de confraries noves". I un color ens acompanya en aquesta Setmana Gran per a germans i confrares, el morat; el color natzaré.

SAURA: JO TAMBÉ SÓC UNA MINORIA.

2009-03-19T14:50:00.000-07:00

L'EDUCACIÓ PÚBLICA ESTÀ TOCADA?

2009-03-19T02:06:00.000-07:00

Alguns entenen que la inversió pública és la correcta amb l'escenari pressupostari actual, i al darrera hi ha una intenció laten d'estalvi en despesa social educativa.Per tant aquests volen fer veure que:

Però en realitat, d'altres denuncien qeu la situació de l'escola pública, i la situació professional de molts docents, ja siguin de la pública o l'escola concertada és aquesta altra:

Crisi econòmica i Treball Submergit

2009-03-05T05:25:00.000-08:00

La crisi afecta el servei domèstic i l’atenció a persones

Molts són els estudis que han intentat analitzar la situació de l’economia submergida a Espanya i Catalunya –el de Gestha del Ministerio de Hacienda apunta que a l’any 2007 el total de diner d’aquesta esfera va ser propera al 23% del total de despesa espanyola– però sempre ho han abordat des d’una perspectiva empresarial i centrant-se sobretot en la dimensió dels ingressos que deixa de percebre l’Administració per aquestes activitats. Com es pot entendre, és força complicat poder fer càlculs fiables i analitzar-ho perquè són activitats que “no existeixen”.

Però hi ha una dimensió important que són el conjunt d’activitats de producció de bens i de prestació de serveis del mercat de treball que també es realitzen des d’aquesta dimensió d’elusió de normes, de fugida del sistema establert, i que té conseqüències directes sobre les persones que les realitzen. ( desprotecció de drets laborals i socials, no existir un salari mínim, incapacitat de formació, no tenir dret a representació ni promoció...)

A nivell inicial, es podria dir que aquest tipus d’activitats s’incrementen en situacions de crisis econòmiques, o que són característiques d’alguns nivells de sistemes de producció industrial, o característic de països en vies de desenvolupament; però la realitat no és aquesta. Hi ha un tipus d’activitat submergida que és latent i constantment present en els països occidentalitzats i en totes les economies capitalistes avançades.

En relació al tipus d’activitats i el territori, es podria descriure que aquesta economia es diferent segons aquesta tipologia: en el cas català era conegut ala presència de grans bosses d’activitat informal femenina en la confecció, que ara ocupen altres col·lectius, o en el treball a l’agricultura, i fins i tot presències de situacions de treballadors/res que van intercalant situacions submergides amb contractes temporals en les activitats de turisme, la hostaleria, el comerç i/o la construcció.

Però hi ha un tipus de treball que està molt més mediatitzat per una divisió sexual del treball, i que fins i tot no ha estat considerat com a treball fins fa poc, al ésser un treball invisibilitzat: son els treballs de l’àmbit reproductiu vinculats a l’esfera domèstica-familiar, del sector domèstic i de l’atenció a persones.

Durant els darrers anys s’ha donat una situació de mercantilització d’aquestes relacions, i s’ha traspassat aquestes tasques i desigualtats d’unes dones a unes altres, però han mantingut aquesta ocultació i molt poc valor afegit. La visualització ha comportat també precarització. Un estudi de la Fundació Jaume Bofill de l’any 2006 exposava que de les famílies catalanes que disposaven d’assistència externa retribuïda, el 93,6% reconeixien la inexistència d’un contracte de treball formal.

La situació de conjuntura econòmica actual ha comportat que moltes famílies comencin a retallar despeses; i una d’elles ha estat en gran mesura la del servei domèstic i d’atenció a les persones. Les “ dones de la neteja” comencen també a ser unes víctimes directes d’aquesta nova situació, produint-se un procés d’immersió cap a l’economia submergida d’aquelles que havien aflorat, d’eliminació de llocs de treball fets amb “contractes verbals”, i situacions de “dùmping social” d’unes dones a unes altres disposades a cobrar menys per preu hora de feina.

Aquesta situació ha estat tolerada per l’administració pública amb un estat de benestar de base familista, que ha assignat a les famílies, -i dintre de les famílies les dones- la provisió de recursos que en d’altres règims de Benestar proveeix l’Estat.
publicat a: capgros.com

En Machado també se sent una mica més sol

2009-03-01T03:20:00.000-08:00

INCIVISME, INSOLIDARITAT, MALEDUCAT/DA

2009-02-13T14:19:00.000-08:00

Podria ser qualsevol aparcament públic de qualsevol ciutat; i no passa res.
Aquí teniu la imatge d'un cotxe d'un espai reservat exclussivament per a cotxes que transporten alguna persona amb mobilitat reduïda, i a la banda esquerra un pas peatonal pintat al terra per a que les persones pugin caminar, així com la persona de l'aparcament reduït al tenir més espai per la part del darrera.
Però ver esser utiltizada amb aquesta finalitat un vehicle tot terreny, sense cap símbol de transportar una persona amb mobilitat reduïda, aparca en aquesta plaça i no passa res. És més, una motocicleta aparca en el vell mig del pas indicat per a peatons, i tampoc passa res.
Algú dirà, si no està ocupat tal com està el tema de l'aparcament... doncs no, en aquest cas era un aparcament públic soterrat d'un equipament, i si, també vigilat i amb un gran nombre de places no ocupades.
Resta molt maca la pintura del terra i la senyalítica que indica que és una placa d'aparcament reservat( que no es veu a la imatge). Igual és que prevaleixen els cotxes de gama alta sobre el vehicles per a disminuïts... m'hauré de tornar a repassar el codi vial, igual aquesta pregunta test no la deuria encertar perquè només em van dir aprovat, però no què havia errat.

ELS AMAZIGH S'OBREN A LA CIUTAT.

2009-02-01T13:14:00.000-08:00

Els nostres veïns i veïnes del barri que són amazigh han celebrat aquest cap de setmana l'inici de l'any nou 2950 del seu calendari. I ho han volgut celebrat obrint-se a tota la ciutat, altracop més, i convidar-nos a participar-hi.

Bon any nou!

L'HOLOCAUST

2009-01-27T12:47:00.000-08:00

Foto: Imatge del monument a la Intolerància ( Avda. Carles Padrós s/n Mataró, autor Pere Coll)

Foto: Imatge de l'ofrena floral

La Plataforma Mataró Aturema la Guerra va assistir ahir a l'acte d'homenatge de record de les víctimes de l'holocaust, així com altres entitats i grups municipals de la ciutat. Un holocaust que va exterminar milions de població, entre ells jueus, grups d'ètnia gitana, homosexuals, republicans espanyols i catalans...

El pitjor que els hi pot passar a les vícitmes d'aquest holocaust és caure en l'oblit, per això és important recordar el que va passar, que s'expliqui quines van ser les causes i quantes les conseqüències amb l'interès que l'ésser humà no torni a repetir actes de barbàrie com aquest, ni com molts altres.

Per això la Plataforma va reivindicar, en la línia de defensa dels Drets Humans i treballar per a la construcció de la cultura de la pau, i denúncia dels abusos i menyspreus a la vida humana, que avui més que mai cap més holocaust; perquè malauradament l'actualitat hi ha molts fenomens i situacions que ens fa recordar que l'home i els pobles han caigut en l'oblit.

ZP ESPAÑA Y LA VENTA DE ARMAS

2009-01-27T04:36:00.000-08:00

Escolteu i analitzeu vosaltres mateixos.

IMATGES DEL VENT A MATARÓ

2009-01-26T03:10:00.001-08:00

Ací teniu algunes imatges de l'efecte del vent a la ciutat de Mataró el proppassat divendres a la nit, que com és sabut va causar diversos desastes materials arreu de Catalunya, i també li va costar la vida a 7 persones derivats de les fortes ventades.

Foto: Arbres caiguts i branques trencades a l'Hospital de Mataró.
Foto: Arbre tombat a l'Hospital de Mataró.
Foto: Senyal tombada a l'Avda. Corregiment barri de Cirera. Foto: Arbre esquerdat pel vent al Parc Central.Foto: Intervenció dels bombers en una façana que havia cagut una part al barri de Rocafonda.Foto: Contenidor desplaçat pel vent al barri dels Molins.
Foto: Toldos trencats, plantes i armaris de balcons desplaçats al barri dels Molins.

...Però a què juga en Saura amb el tema de Gasa?

2009-01-12T09:21:00.000-08:00

-“No us creieu tot el que diu la premsa, ni el que veieu per la televisió sobre el conflicte de Palestina”, deia un edil del PP la passada setmana en una discussió política sobre una moció de condemna de la massacre a Gasa, -“ aquests també juguen a etiquetar el suport de les esquerres amb Palestina i el de la dreta amb Israel”. És de suposar que s’hauria llegit l’obra del sociolingüista Noam Chomsky - o vist el documental -. Ho tenia clar, cercava un esperit reflexiu entès des del seu món més immediat; l’opinió i el consentiment també són creats i construïts socialment. Res de nou, la lliçó és massa apresa, coneguda i aplicada a molts nivells.

El que sembla que no tenen la lliçó apresa són els 146 professor i professores universitàries de Catalunya – entre els qual també hi sóc jo - que han signant el manifest “prou complicitat amb la massacre del poble palestí”, que han adreçat aquests dies al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat.

Cosa ben curiosa. Per un costat aquests professors i professores de diferents universitats, disciplines i tipologia contractual, entre els que hi ha en Josep-Maria Terricabras, David Llistar, Francesc Morata, Josep Fontana, Pere Solà, Montse Pi, Rafael Grassa, Lluís Alòs, Andreu Lope... entre molts i moltes d’altres, reclamen que el Govern de la Generalitat suspengui el foment de les relacions comercials i de col·laboració amb el Govern d’Israel impulsades des del Departament de Vicepresidència. ( en l’àmbit de les noves tecnologies de la comunicació i de les tecnologies de gestió de l’aigua, altres gestions en turisme...).

Per altra banda, la reacció del Govern de la Generalitat no ha estat per part del Conseller Huguet assumint responsabilitat, matitzant alguna qüestió, concretant d’altre, o discutint les afirmacions d’aquest Manifest. Ha estat el secretari d’Imatge i Comunicació d’ERC, Ignasi LLorente, que el proppassat dia 5 va anunciar que no hi ha cap conveni signat entre el Govern de Catalunya i el Govern d’Israel. -“És una qüestió entre empreses privades”; però amb el foment de la Generalitat. S’hi ha sumat a aquest desmentiment enmig de la concentració del dia 8 - no quedant clar, altrecop, si en qualitat de Conseller o de president d’ICV- en Joan Saura informant que “El Govern català no té cap acord comercial amb Israel.

És cer però, que l’organització presidida per en Joan Saura, des de la seva fundació s’ha caracteritzat – juntament amb d’altres organitzacions polítiques i socials espanyoles i catalanes– per la denúncia a l ‘Estat d’Israel pels atemptats contra la població civil de Palestina i el menyspreu al dret internacional i als drets humans. És cert però, que aquesta organització política està també jugant un paper en l’exigència per tal que el Govern espanyol aturi l’exportació d’armes al Govern d’Israel, i s'ha adherit als manifestos crítics; però a que juga en Saura amb el tema de Gasa? Surt altracop aquesta dèria “pseudomediadora” – que no pas intermediadora- que ja es va veure a l’estiu passat de tornar a salvar de situacions complicades als seus socis de govern, i convertir-se en l’epicentre de la crítica, tant de la dreta, com de l’esquerra, com de l’esquerra més transformadora. Sembla ser que tot gira, comença i s'acaba només en el Govern de la Generalitat. -" Si voleu més president en tindreu més president" va dir a la passada Assemblea d'ICV. Si és per això, millor que no.

En aquest tema, no es pot fer política de “cal i arena”, i no es pot fer igual que el Govern espanyol està fent amb el tema del comerç d’armes. Per un costat condemno, per altra permeto i promociono.

A la universitat, espai on s’aprèn, s’intercanvia coneixement i experiència, es donen eines per a comprendre, entendre i analitzar les coses, les persones, el món... s’ensenya que existeix un mètode de pràctiques utilitzades i ratificades per la comunitat científica com a vàlides per tal de fer aquests exercicis. Aquest és l’anomenat mètode científic i s’ha de basar – entre d’altres – en l’observació, la realització d’hipòtesis, experimentar, provar, demostrar, refutar, realitzar teories... Per tant, si el terreny de la política nega aquesta denuncia de part de la comunitat científica catalana, resta a dir que aquesta darrera s’han passat l’empirisme a la mentida interessada? Si és així, senyors Consellers cal doncs, reciclar al personal universitari, revisar que s’està ensenyant, i aplicar filtres per a que això no passi. O potser, qui desmenteix està distorsionant i marejant amb contundència? Bona classe pràctica per a ensenyar el manufacturing consent de Chomsky a qualsevol universitat catalana.

Com sempre, tingueu la vostra pròpia opinió i discutiu-la. Un consell no tot el món s'acaba i comença en el Govern de la Generalitat.

Foto: El conseller Huguet amb el Director General de l'empresa israeliana Alvarion. (empresa de xarxa Wimax de banda ampla per posar xarxa a la Catalunya rural.)

Aquí teniu alguns links sobre el tema:

dossier de premsa de la Generalitat de Catalunya amb les universitats i les empreses d'Israel.
Dossier de PLATAFORMA ATUREM LA GUERRA on apareix un recull de premsa de totes les relacions del Govern de la Generalitat amb el Govern d'Israel.

MATARÓ TORNA A CONDEMNAR LA MASSACRE

2009-01-12T01:35:00.001-08:00

ELS REIS NO TENEN... D'ENTRAR A TERRA SANTA.

2009-01-05T02:27:00.000-08:00

Castellano:¿Teneís claro cúal es la estrella a seguir? Yo no sé vosotros, pero este año no tengo cojones a entrar en Tierra Santa. Quizás mejor vayamos a Europa; allí solo callan y callan.

English: I don't Know wich is the star to continue. It's not clear. I do not know you, but this year, I don't have any balls to enter to the Holy Land. Perhaps it will be better go to Europe; over there the governments are in silence, always in silence.Ç

La resta, els que puguin i en vulguin, que tinguin una bona nit de reis.

MATARÓ DIU NO AL GENOCIDI. Si a la Pau.

2009-01-02T04:16:00.000-08:00

EL MARESME PALESTÍ

2008-12-30T15:45:00.001-08:00

La Plataforma Mataró Aturem al Guerra també vol dir la seva. Per això convoca una concentració, entre d'altres accions, per denunciar el genocidi del poble palestí.

D'altra banda, després d'un nit de lectures de blogs, articles, voldria compartir amb vosaltres un d'especial; és la crònica d'Isidre Pallàs que es titula:

La franja de Gaza: el Maresme palestí

La franja de Gaza és un territori llarg i estret. Un mirall del Maresme, la mateixa superfície, a l'altre cantó del Mediterrani. Mataró seria la ciutat de Gaza i Rafah, l'equivalent de Malgrat.

La platja també és estreta i llarga, amb un talús de dos o tres metres d'altura que separa el mar de la terra ferma. Calcades als dos llocs. El clima és temperat i a la gent, afable i xerraire, li agrada passejar per la riba al capvespre. Els pescadors claven les canyes a la vora de l'aigua i, asseguts a la sorra, esperen que els peixos piquin.

Però també hi ha diferències. Moltes i pronunciades. El que aquí és la serralada prelitoral allà és un mur de ciment i de ferro, tanques de metall electrificades, un perímetre d'exclusió militar de mig quilòmetre d'amplada. No hi ha tren costaner. Les carreteres són estretes i plenes de sots. Com aquí, hi ha horts i gent que li agrada treballar-los, aigua no n'hi ha, se la queden a l'altre cantó de la frontera, Israel els hi roba per fer el miracle que meravella el conseller Huguet, el desert es converteix en camps. Com al Maresme, també hi ha hivernacles de ferro i de plàstic, però estan destruïts, tombats a terra, va ser l'últim que van fer els colons israelians abans d'abandonar la franja l'any 2005.

A Gaza, la majoria de la gent viu amb menys de dos euros al dia. Les fronteres estan segellades. No es pot sortir ni a Egipte ni a Israel. No hi entren mercaderies de cap mena. No es pot construir per manca de materials. No es poden canviar els vidres quan es trenquen. No hi ha gas per cuinar. No hi ha benzina per als taxis. No hi ha llum elèctrica perquè ja fa tres anys que els avions van destruir els generadors que la produïen. Als hospitals no hi ha medecines, ni material quirúrgic, ni gases esterilitzades, però sí molts malalts, ferits, gent que necessita assistència. No hi ha feina i sí moltes mans una damunt de l'altra. No hi ha periodistes estrangers, Israel els hi prohibeix l'entrada.

Al Maresme els desastres són naturals. Com aquesta setmana, solen venir del mar. Les llevantades, els trons i els llampecs que ens arriben del cel són fenòmens atmosfèrics. A Gaza no. Quan el cel trona són avions de combat, bombarders israelians que hi van a deixar la seva càrrega mortífera de bombes i metralla. Són helicòpters fabricats als EUA per Boeing que hi van a llançar míssils. El trànsit pesant no són els camions que passen per l'autopista, són els tancs Merkhaba, que passen per sobre de les cases, les escoles, els camps acabats de sembrar, o les excavadores Caterpillar, que hi van a destrossar l'aeroport construït al sud de Gaza per l'Estat espanyol, finançat amb diners dels contribuents. Els nostres governants, catalans o espanyols, mai han demanat explicacions a Israel sobre aquesta destrossa.

Les més de quatre-centes persones assassinades i el miler llarg de persones ferides; les cases, les casernes, les mesquites i escoles destruïdes des de dissabte passat, les haurem d'afegir als crims de guerra que l'estat d'Israel acumula des de la seva fundació, el 1948.

Algun dia, els responsables, a Israel i als EUA, pagaran pels seus crims. Fins que arribi aquest dia hem de continuar lluitant i recordant, perquè l'oblit i la impunitat no guanyin la batalla a la dignitat i la justícia. La pau del món necessita una pau justa a Palestina. La dignitat del món necessita el respecte als drets humans i la dignitat dels palestins.

Les persones que moren assassinades a Gaza tenen nom i cognom.

TROBA LES 7 DIFERÈNCIES

2008-12-30T05:32:00.000-08:00

És deshonest i immoral comparar les parts en conflicte a Gaza. Aquest és un exercici que hom pot llegir avui a tots els diaris internacionals, les grans portades, en funció de la ideologia del diari, la ocupen forats del Quassam o imatges de les bombes sobre Gaza.
Aquí us passo algunes portades d'alguns d'aquest diaris. Trobeu les set diferències en aquestes imatges; una és d'un camp de refugiats de Jabaliya (Gaza), altres de Sderot i Askhelon (Israel) tot un exercici per aquests diaris.

Una dada preocupant, més encara, són les declaracions del Ministre de Defensa israelià que ha dit a la ràdio que tot just això acaba de començar.
D'altra banda, una altra pregunta que comença a còrrer per la xarxa:

Why Obama is silent on Gaza?

GAZA MÉS NIT QUE MAI.

2008-12-29T10:01:00.001-08:00

Ara ja es pot veure Gaza a través de les línies de seguretat, i a través dels murs; però no pas com molts i moltes voldrien. Perquè cauen murs a causa de bombes, i es tanquen i s'aixequen altres murs com els que eviten que la població civil pugui marxar. L'inici d'una matança, sense cap mena de dubte. Com sempre, la comunitat internacional debatent l'anàlisi polític, el joc d'equilibris, justificant les accions d'uns i criticant els d'altres; mentrestant la nit continua a Gaza, i com sempre, els de sempre en paguen les conseqüència: la població civil.
Imatges: Reuters i jpost.com

EL PRESSEBRE 2008

2008-12-19T04:19:00.000-08:00

Un altre Nadal. I que en tinguem molts més! Enguany, per aquells companys i companyes de la família pessebrista no us puc posar imatges de la construcció del pessebre 2008. Aquest any, no he pogut participar amb un diorama nou amb l'Associació de Pessebristes de Mataró. Espero i desitjo que si pugui ser per al proper Nadal.

Malgrat això, com cada any, a casa ja tenim el pessebre per aquestes dates. Aquí en teniu alguna imatge.

Aprofito per desitjar-vos un molt BON NADAL per a tothom. I aquest any no ho faig jo sol; aquest any a més de l'Eva també si suma l'IZAN a felicitar-vos. Espero que ens poguem trobar durant aquest dies, poguem xerrar força estona i continuem treballant tots plegats/des.

BON NADAL

Vieu aquí altres entrades de pessebre.

EL PETÓ DE COMIAT PER A UN "GOS" ANOMENAT BUSH

2008-12-15T14:19:00.000-08:00

Simbolisme, ràbia, impotència... davant d'un indivudi que ha desmotrat i continua demostrant tanta indiferència i menyspreu per a la vida humana. " this is the farewell kiss you dog!"
El periodista iraquià ha volgut acomiadar a G.W. Busch de l'Iraq tirant-li les sabates pel cap. Vídeo i imatges que han donat i donaran la volta al món. Restarà en una dimensió de l'anècdota, algú riurà, d'altres justificaran i naturalitzaran l'esperit "natural" dels violents. Cercle viciós d'un procés de naturalització.
Els gestos també són importants per prendre dimensió. I aquest ha estat un gest d'indignació davant un dels culpables del què ha passat i està passant a l'Iraq. Culpables que justifiquen tot com a democràcia duradera i es posen a l'alçada i se sobrepassen en les seves accions de les d'aquells que ells anomenen "terroristes".

Ha quedat palès que l'objectiu de Bush ha estat donar el missatge a nivell mundial que USA comença el segle essent la potencia mundial, la dipositaria de la veritat absoluta, i la galant de la democràcia, de la justícia i d'un sistema econòmic que genera "riquesa".
Tot ha anat pel terra, i s'enrosa; però la reflexivitat i l'autocrítica no hi són. "potser m'he equivocat; no estava preparat per la guerra; la meva nació demanava justícia; però no m'en penedeixo de res."

Una sabata si; però per a que se la posi a la boca. Mentrestant escolti, assimili, aprengui i vegi quin món ha creat, tant ell, com d'aquells liberals-conservadors-neocon dels quals es presentava com a líder.

EL CAPITALISME ES LA CRISI

2008-11-21T16:13:00.000-08:00

I ens ho ha recordat clarament el company de la NISSAN, en un discurs contundent, de càrrega ideològica, analític i descriptiu, i parlant sense embuts. Tot i que diversos ho teníem molt clar.
Ha fet aixecar tota l'assemblea en peus donant ple suport i aplaudint-lo. Molts comentaris entre els delegats/des: aquest senyor si que ens ha arribat.

a Pablo Iglesias. ...

2008-11-16T13:04:00.000-08:00

Ferreres.

LA REVOLUCIÓN Y EL DESEO

2008-11-12T14:04:00.000-08:00

Al gener de 2003 vaig conèixer Miguel Nuñez. Em va seduir la seva vida d'entrega, de dedicació, d'un interès i exigència en el treball per la llibertat, contra l'opressió i en pro de la igualtat de drets.
Molts anys de privació de llibertat, de tortures, de patiment del "verdugo con sotana negra" de la presó d'Ocaña.
Però ell, tal com explicava i com explicaven continuava treballant, implicant-se. Actiu i fructífer no es va voler jubilar mai. Lluitador incansable.
Ara li ha arribat la jubilació al passar a descansar, i mor amb ell un símbol de la lluita antifranquista i un referent de l'esquerra, i de tots aquells que encara cruen en el desitg de transformació, i amants de la llibertat.

Avui l'esquerra torna a quedar-se orfe. I la resposta a Goytisolo, si que mereció la pena.

Fins sempre i moltes gràcies.

CRISIS 2008

2008-10-27T15:30:00.001-07:00

L'any 2008 ha estat l'any de les crisis. La més sonada mediàticament i, en la que encara hi ha qui la relativitza o la minoritza, és la crisi financera. També n'hi hagut la hipotecària, i la de la construcció.
Però si alguna crisi ha estat important, és la crisi dels aliments.

Una crisi alimentària que ha trasbalsat algunes economies locals, ha provocat greus confrontacions - poc o gens recollides pels mitjans de comunicació de masses-, i que ha provocat una davallada dels preus de producció del blat de moro, del blat, de l'arrós.... dels cereals en general. I què realment ha provocat que 800 milions de persones (segons la FAO) passin gana.

Mentre alguns aposten per aportar recursos públics per a que la "confiança" es mantingui en el sistema financer, que generi nous crèdits, que eviti les fallides, d'altres no paren de dir que hi ha 1.200 milions de persones al món que hores d'ara passen gana, i en molts casos fam.

Està clar, és un tema de prioritats polítiques, i és obvi de 2/3 de la població no saben ni que hi ha una crisi de les finances a nivell internacional; ja fa molt que ells estan en crisi permanent.

L'ESCOLA PÚBLICA, MÉS QUE UN VALOR

2008-10-12T13:49:00.000-07:00

L'escola pública és més que un valor, una prestació de servei públic, una política educativa, un agent de socialització en termes general, un element d'integració, convivència i aprenentatge, un espai d'intercanvi per a pares i mares.... és molt més. I voldria ser demagògic ni berruer en el que ens juguem. Em ve ràpid al cap el model de societat educativa, universalitat, de model d'integració, de tenir eines per a combatre la dualització social...

Això si, hi ha molts que en pregonen, en fan demostració de ser bons gestors i polítics defensors de l'interès general i de l'afer públic; però en la seva quotidianietat, en la seva vida privada trobem escola privada, mutualitat sanitària privada, sistema de pensions privat, i també oci i lleure molt lluny de lo públic. Bé ja sabeu la frase.

Imatge: Ferreres.

CALAMARSADA AL MARESME.-

2008-10-03T14:38:00.000-07:00

Bé, aquí tenim unes imatges d'avui a les 19:15 entre Premià de Mar, on ha caigut una forta pedregada i més de 50 litres per metre quadrat en una estoneta, i Mataró. La forta pluja ha provocat fins i tot que diversos vehicles topessin a la sortida de l'Autopista en la sortida de Cabrera. A la foto un dels molts cotxes que han quedat girats, la pedra que ha caigut, i com es veu l'avenç ràpid dels núvols baixos.

CRISIS FINANCERA

2008-10-01T02:34:00.000-07:00

Ferreres.

ES PRESENTA EL MANIFEST DE MAIG

2008-09-20T11:19:00.000-07:00

El passat 17 de setembre va ser presentat el Manifest de Maig, corrent d'opinió que opera en el si d'ICV, per part del grup inicial que l'ha estat treballant des del maig passat, cosa que motiva el seu nom. A tal fi es van aplegar a Cardedeu una quarantena d'adherits a ICV de les comarques del Maresme, La Selva i els dos Vallès.

L'objectiu d'aquest corrent d'opinió és aprofundir en el caràcter roig, verd, violeta i en la radicalitat democràtica d'ICV, una pràctica política de la qual ICV ha de ser capdavantera a fi de servir d'exemple i revulsiu als altres partits del nostre país i poder motivar més eficaçment els ciutadans amb la cosa pública; particularment dins de l’espai sociopolític al qual ens adrecem.

Manifest de Maig, més enllà d’un debat sobre persones i càrrecs proposa un debat d’idees. Manifest de Maig vol evitar la desafecció i el desconcert entre els membres del partits i el seu entorn. El és esperonar entre militants i simpatitzants l'orgull de pertànyer a un partit de l'esquerra transformadora i contribuir a reconstruir els lligams i la col·laboració amb els moviments socials progressistes, col·laboració que pot haver quedat malmesa per determinades ambigüitats i contradiccions imputables al govern tripartit d'Entesa de la Generalitat de Catalunya.

En la trobada de Cardedeu es va ratificar el text del manifest i es van presentar esborranys que seran debatuts i esmenats al llarg de les properes setmanes a fi que, finalment, puguin ser presentats com esmenes o propostes de resolució a l'Assemblea Nacional que ICV celebrarà el mes de novembre

El Manifest de Maig va ser ratificat a Cardedeu de forma plenària per part dels i les membres que el van impulsar, així com d’altres que s’han anat afegint, i adherint amb posterioritat.

Fotos: La barana recta té l'ombra n ziga-zaga, i trebalant amb ICV (fotos J. Merino 2008)

BUSCANT UNA VIDA MÉS DECENT: La immigració avui

2008-09-10T17:17:00.000-07:00

La societat actual és denominada de moltes maneres diferents: postindustrial, de capitalisme avançat, postmoderna, reflexiva, postfordista, de la societat de la informació, de la societat del risc... totes aquestes denominacions evidencien que està immensa a una sèrie de grans i constants canvis.

Un dels fenòmens més importants d’aquesta societat actual és el procés de la globalització que s’ha caracteritzat bàsicament pel seu component econòmic, on hi ha grans moviments de capitals, de béns i mercaderies, d’empreses i d’informació.

Un model de desenvolupament econòmic a escala mundial que ha accentuat les grans diferències entre unes regions “riques” del planeta – i en crisis des de mitjans dels anys setanta- i d’altres “necessàries” i/o “menys desenvolupades”. Però també ha accentuat les desigualtats en l’estructura social interna tant en unes societats com en d’altres.

Destacar que aquest procés de globalització econòmica genera també uns moviments i trasllats de població entre diferents llocs del planeta. És cert que en el passat hi ha hagut també grans onades migratòries – i que han respost a causes forçades, com ha estat l’esclavatge, els èxodes i dispersions de pobles, els moviments de refugiats per conflictes bèl•lics o desastres naturals, l’asil polític... - però les actuals no tenen precedent en la història, ni pel volum, la seva complexitat, ni per la rapidesa en el temps en què s’han produït.

Aquest moviment massiu de població respon fonamentalment a la recerca d’unes millors condicions de vida i existència; un millor benestar que en el seu país d’origen on hi ha una gran presencia de misèria, malestar, de privació. També, perquè hi ha uns contextos econòmics, social i polítics determinats, que es barregen amb els altres elements i se cerca trobar unes millors oportunitats. En aquest sentit, la immigració actual també pot ser considerada de migració forçosa; és l’anomenada immigració econòmica.

Se sumen també com a causes, les polítiques i les estratègies dels països d’acollida, i la demanda de mà d’obra de les societats “benestants” per a ocupar aquells llocs que el capital, ni el mercat de treball no pot exportar o deslocalitzar. Els serveis i l’atenció a les persones, el treball domèstic, la construcció, l’agricultura i l’hosteleria en són un bon exemple. Per descomptat, són llocs que el mercat de treball requereix de mà d’obra abundant, barata, disponible, que treballi per sota de la seva qualificació i segregada també per gènere. Uns treballadors i treballadores que donat el cas, han d’acceptar treballar de forma submergida, i suportar l’estigma i el rebuig d’aquells que els demanden, culpabilitzant-los del problemes de l’economia, de la destrucció de llocs de treball, i de les desacceleracions dels mercats nacionals i locals.

Aquests moviments de població provoquen canvis en l’estructura social de la població des d’on es marxa, ja que és majoritàriament és població jove, i en alguns casos amb un nivell de formació considerable; però el canvi en profunditat en l’estructura es produeix en els països de destí. Es produeixen transformacions socials a les ciutats on en poc temps s’incrementa el nombre de població d’una diversitat cultural de diferents orígens, i planteja tot una mena de reptes per a l’acollida, la integració, el manteniment i transformació de drets adquirits, i com no, la mateixa convivència. Juga de manera interessada en el plantejament i l’explicació dels reptes l’antialteritat i els seus discursos.

En el cas de Catalunya i Espanya, a diferència d’altres zones, el fenomen migratori es més recent i molt concentrat en un espai molt breu de temps. Es pot apuntar que entre les principals causes destaquen elements de la integració als mercats a escala mundial, la incorporació a la UE, l’arribada i assentament de poblacions en les etapes de creixement dels 80’s i 90’s, la relativa estabilitat d’un estat social poc desenvolupat, el factor colonial espanyol, la gestió del fet migratori diferenciat d’Europa, les xarxes consolidades de la població immigrada...

Però es dóna un caràcter dual de la població immigrada a casa nostra. Hi una important presència de població de països desenvolupats com són alemanys, francesos i britànics que escullen zones del territori per al seu procés de jubilació, clima, estudis o ocupar llocs de treball d’alta qualificació, que no respon al procés que s’ha mencionat amb anterioritat. I la immigració que prové majoritàriament de països del Sud, i més recentment de l’Est d’Europa. Aquest s’han concentrat en les zones econòmicament més actives. Entre uns i d’altres la societat d’acollida en fa una gran diferenciació; hi ha una construcció social de l’immigrant. Com sempre, l’immigrant és sempre el pobre.

Article publicat a :Valors, número 51, juny de 2008. (valors.org) Les imatges són de Moebius, diari de Girona i pròpies.

FUNDACIONS DELS PARTITS: Think Tank o fonts de financiació?

2008-08-31T15:44:00.001-07:00

No fa molt de temps es parlava de la capacitat dels partits catalans i espanyols en organitzar les seves estratègies polítiques, en l’entramat de pensadors i pensadores que aportaven idees per als dirigents polítics/ques, i sobretot de com comunicaven interna i externament el que un partit polític, o els seus dirigents volien projectar tant dins com fora.

Apareixia en aquesta esfera, un altre concepte anglosaxó, o millor dir americà del nord, ja que la seva traducció podria semblar una mica barruera. Es va posar en l’esfera dels mitjans de comunicació la paraula Think Tank, traduït com tancs de pensament.

Altra cop, la manera de fer política a l’americana, irrompia a casa nostra, en aquesta ocasió de la mà de les fundacions dels partits.

De fet és cert, que aquestes fundacions a casa nostra tenen certa entitat, algunes certa història i trajectòria, i procuren cercar algun dirigent històric o algun concepte central per anomenar-les. S’ha estès la moda “d’alliberar” a algun dirigent, i fins i tot ésser el seu lloc de retirada política d'altres, i com no, si se’m permet arribant en determinades ocasions a ser una empresa de col·locació temporal de determinats càrrecs i de projecció futura d’altres.

Que no s’enfadi ningú, és cert, també fan xerrades quan toca, fan alguna publicació més o menys interessant, ofereixen alguns recursos i intenten tenir una política assessora i alhora comunicativa. Algunes ho tenen millor resolt que d’altres.

Però també és veritat que aquestes fundacions, a més, s’han convertit gràcies a la Llei de Finanació dels Partits Polítics, el lloc de destinació del percentatge que quota, o de destinació que molts càrrec electes i nomenats pels partits destinen part de la seva retribució. Després, com no, via declaració d’IRPF tot ajuda. S’afegeix a més, amb la nova llei que desgrava l’aportació de les quotes directes també als partits.

Tant el Ministerio de Cultura com el Departament de Justicia fan aportacions econòmiques, en tant que subvencions, per a aquests think tanks controlats estríctament per la cúpula dels partits, per a que aquestes ho destinin al seu funcionament, a les seves activitats d’estudi i al seu desenvolupament polític. (A part d'altres vies de financiació que tenen també els partits polítics, aquesta com a mínim, és pública i es pot contrastar)

En el passat, en l’era del president Aznar molts i moltes es van esgarrifar per les aportacions dineràries que es feia a aquestes fundacions totalment privades, interessades, i creades per al manteniment de l’estructura i per a realitzar programes d’activitats dels partits polítics. I sobretot per a fundacions determinades. A l'actualitat, però, donada una ullada al volum de recursos que es destinen a aquestes hom comprova que l’Estat hi destina prop més de 7 milions d’Euros, el pressupost mitjà de despesa d’un municipi d’entre 5.000 i 7.500 habitants, i també ho fa la Generalitat de Catalunya, però amb una quantia propera al 10% d’aquesta. Es podria fer per exemple un paral·lelisme sobre si són els mateixos recursos que destina una Comunitat Autònoma en el seu 50% d'aportació al desenvolupament i desplegament de la LLei de Promoció de l'Autonomia Personal i d'Atenció a la Dependència; però no voldria pas fer-ho. ( animo a qui vulgui fer aquest exercici)

El criteri: el de representació parlamentaria. L’objectiu: per a que realitzin activitats. La necessitat: la d'ajudar al finançament dels partits?

Una cosa interessant, i molt necessària, i que poc o gens amplia l'article 13 de la LLei és qué es justificarà. Del ben segur que hi haurà molta publicació, estudis i accions per a justificar que fan aquestes fundacions; però també, i com no, el volum de recursos de manteniment de l’estructura de personal.

Clica les imatges per ampliar-les. Elaboració a partir de les fonts i Europa Press.

Rellençar ICV. Objectiu del Manifest de Maig.

2008-08-27T09:22:00.000-07:00

Us penjo un article de l'Àngel Pagés en relació al Manifest de Maig, i que publica avui el diari digital capgros.com.

Un grup d'adherits i adherides d'ICV de les comarques del Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental i La Selva ens hem constituït en corrent d'opinió al sí del partit per tal de tractar diversos aspectes del projecte d'ICV que ens preocupen i que les volem aportar als debats de l'Assemblea Nacional que celebra el partit el proper novembre.

Constatem una paradoxa important en la recepció que té ICV a la societat i en el seu interior, tot i coincidint amb el període posterior a les darreres eleccions al parlament que donaren un excel·lent resultat a la nostra coalició. D'aleshores ençà, amb la participació en el segon govern tripartit, pensem que ICV ha entrat en una deriva institucional i en una subalternitat en relació al soci principal (psc) que comporta una limitació del nostre projecte i de l'assoliment d'objectius de referència. Aquesta situació coincideix amb una desafecció notable de la militància i del nostre entorn social envers les expectatives generades.

Constatem una pèrdua d'incidència i de referencial social que aboca el partit a una incapacitat per generar adhesions i suports. Les aliances estrictament governamentals marquen la pèrdua d'altres tipus de connexions que històricament, i no tan lluny, haviem assolit amb els moviment socials de base i els sectors d'opinió critics amb l'statu quo.

Toca reflexionar i assumir que el paper d'un partit d'esquerra que es vol transformadora o és inconformista i s'implica amb el seu entorn o, al contrari, es centra en el domini del que anomenem política clàssica. ICV ha de fer una elecció i una aposta clara per una via de compromís amb el seu entorn sociopolític, ha de reconsiderar certes etiquetes pròpies de la mercadotècnia electoral i recorrer el tram que uneix l'obra de govern, els programes i la representació amb les idees constitutives del que anomenem ecosocialisme.

Necessitem un partit que restituexi el sentit militant a partir de canvis substancials de discurs, de dirigents, d'organització i de formes de relació amb la societat.

Rellançar ICV és posicionar el partit davant del capitalisme, mobilitzar-se al costat de que es mou, lluitar a la contra davant de les exigències de l'establishment i saber estar amb personalitat pròpia a les institucions amb voluntat d'impulsar projectes amplis que compartim amb EUIA i les EPM i, sobretot, ho hem de fer definint el terreny, el domini i la geografia del nostre combat.

Rellançar ICV, també, subvertint la retòrica estètica dels colors, i fent del verd i del roig uns referents de model social i cultural. No acceptem mutacions "de disseny" que porten del socialisme a l'ecologisme. Cal impulsar sumes de tradicions, obrir més l'espai i acceptar que els agents de canvi social i els subjectes que l'han de protagonitzar marxen sovint per una pista del tot diferent de la que marca el territori de la política.

Més enllà de la mixtificació de la política, proposem un partit que treballi en allò realment "polític". ICV ha de superar aquestes derives. Des de la base ens preocupen aquestes coses i així ho volem dónar a coneixer.

M'HA PICAT EL MOSQUIT TIGRE

2008-08-24T03:07:00.000-07:00

Aquí teniu una foto on podeu apreciar el tamany del mosquit. ( ja mort)
Doncs, si, és una picada prou dolorosa com diuen, almenys a la cama. Però tranquils la picada no va ser a Mataró, ni a la comarca del Maresme. Va ser en un municipi on hi ha constància confirmada de la seva existència.

A Europa, els que hi ententen, diuen que no hi cap perill, a les zones d'on és originari és un transmissor d'algunes enfermetats com el dengue.

El seu nom científic és Aedes albopictus i es va començar a instal·lar l'any 2004 a Sant Cugat des d'on ha colonitzat altres ninxols ecològics de Catalunya, sent present a 55 municipis.

S'ha adaptat molt bé a zones urbanes i properes, criant en espais on hi ha aigua natural o bases estancades.
Erradicar-lo és molt difícil, per això totes les administracions aposten per fer més difícil la seva instal·lació i la seva adaptació, procurant gestionant les aigües estancades i les zones húmides als nuclis urbans i als nuclis propers, així com altres accions per garantir el benestar de la ciutadania, la seguretat en la salut, i com no, el respecte al medi ambient.

Aquí podeu trobar molta més informació, i articles sobre globalització biològica.

COITUS INTERRUPTUS ICVAE ( La marxa enradera d'ICV)

2008-08-20T15:17:00.000-07:00

Ara tot just fa dos anys que un sol diputat, en Joan Herrera, aconseguia pactar amb el PSOE una proposició no de llei per a que s’iniciés un debat per al reconeixement del dret a vot de la població amb permís de residència. Com és sabut no va prosperar. Un sol Diputat també, en aquest cas amb el suport d’altres forces d’esquerres, van aconseguir que prosperés la Llei de la Memòria històrica, i d’altres qüestions de protecció social. Aquests també van denunciar els pactes del PSOE amb la dreta amb les lleis de la reforma fiscal, del mercat hipotecari, i la reforma fiscal que alliberava de pressió fiscal a les rendes més elevades.

Ara es diu que aquest sol diputat és capaç de forçar un nou compromís sobre finançament, davant una situació en la que el Govern Central ha mostrat que és feble i que no sap ben bé per on tirar. S'ha pivotat amb temes tant importants com el reconeixement de la bilateralitat, el termini i la no limitació pressupostària. Però realment és un compromís a 3 mesos vistes, o és un salvar aparences i evitar mals majors? En aquest mandat hi ha exemples clars d'incompliments per part del Govern Central.

Semblava que l’estratègia tan criticada, en la foto de ZP i Mas, havia servit per a que ara els partits catalans s’unissin per a parlar de finançament i de futur. I aquest sol Diputat havia estat capaç de ser el primer en demanar la compareixença del president del Govern en un tema tant crucial com és el finançament, al qual després es van afegir altres forces per convenciment i d’altres per oportunisme i desgast. Un finançament que ha de servir per millorar la cartera prestacions de Catalunya, i com no, un finançament del món local que presenta un escenari amb moltes incerteses en les despeses corrents.

Fins ara l’escenari era olímpic. ZP s’emportava l’Estatut a Pekín (o més progre Beijing) .Passava olímpicament d’ell i del debat sobre el finançament. -“Respectaré el text que surti del Parlament de Catalunya (...) el desplegament de les competències estatutàries es fa de manera escrupulosa”- deia. Tractava al catalans i catalanes com a “xinos”. ( per la dita d’enredar-te com a un xino, amb tots el respecte pels orientals), i mostrava el que alguns hem dit: que ZP és un mal comercial. Altra cop, a nivell mediàtic sortia l’enfrontament entre territoris; però l’enfrontament de fons era de dèficit social no entre centres ni perifèries. Qui no vulgui veure que no es fregui les ulleres. Recordem el neuròtic de Freud.

Però perquè no volia parlar de crisis, perquè no volia parlar ni posiconar-se en el debat sobre el finançament? Perquè fins i tot gent d’esquerres dins del PSC havien anunciat disconformitats?

Apareix Saura, - home que deia que ZP no assumia el que era l'Estatut -i la trempera inicial s’ha esvaït. I la qüestió és que un debat que s’havia d’abordar de Govern a Govern, es presenta com a debat entre partits, es trenca la unitat, i venen els moments de donar-se copets a l'esquena. Del ben segur que “ el de la foto de la Moncloa” a la primera de volta ho faria, però qui ha “maniobrat” amb l’excusa de responsabilitat, i salvant l’aparença, l’enfrontament i la situació difícil al PSC i al PSOE.

Ara 3 mesos més. Estudiats per a que coincideixen amb l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat, i en el que no faltaran estratègies sibilines de tot tipus i el famós argument que a competències si, però amb recursos.

Si més no, altra cop em sento defraudat. Sóc l’espectador il·lús de la inauguració dels jocs olímpics que es creu que la noia de cara bonica és la cantant i els focs d’artifici són a temps real.

Altres que també en parlen:

MEDUSES A MATARÓ.- MEDUSA

2008-08-19T15:12:00.000-07:00

A l'estiu picades de meduses. Bé, doncs avui a la platja de l'Espigó de Mataró n'estava ben ple. N'hi havia de tan grosses que les onades les portaven fins a la mateixa sorra. N'hi havia d'altes més petites, a les que alguns banyistes i la canalla s'entretenien a treure-les. Picades? Sí algunes. Aquí en teniu algunes fotos d'aquesta tarda.

Una mica de mitologia:

Bust de Medusa de Bernini.

Μέδουσα Médousa, en la mitologia grega era una nimfa marina. Explica aquesta mitologia que era tan bella que el deu del mar Poseidó la va seduir i es va unir amb ella en un temple dedicat a la deessa Atenea. Aquesta es va enfadar i la va convertir en una bèstia ctònica, amb serps per cabells. Explica la llegenda que tot aquell que la mirava quedava convertit en pedra. Va ser Perseus qui la va degollar. Diuen que de la sang de Medusa va néixer el cavall alat Pegasus.

Medusa va ser utilitzat a la literatura com una dona que porta els homes a la perdició, o una dona que amaga molt a l'interior. Molts escuts grecs, i amb posterioritat els romans la van posar als seus escuts per intimidar als seus adversaris.

Eclpse de Lluna des de Cabrils

2008-08-17T02:39:00.000-07:00

Ahir es va poder veure un bon eclipse de lluna. La foto que se us ofereix està realitzada des de Cabrils, exactament des de l'interior del recinte de la XXI Mostra Gastronòmica,quan estàvem sopant amb uns amics, i gent molt compromesa amb el seu poble.
Es va poder veure durant molta estona, i en especial al de la imatge és de les 23:10 quan es cobria gairebé el 80% de la superficie lunar.
Els eclipses de Lluna es produeixen quan el planeta Terra s'alinea amb el Sol i la Lluna, i la Terra projecta un conus que fa ombra a la LLuna.
El d'ahir va ser tan magnífic que, fins i tot, es podia veure a simple vista, i es podia fotografiar tranquil·lament sense tenir instrumental específic.

LA MEVA FOTO. LA IMATGE DEL BLOGGER.

2008-08-12T02:06:00.000-07:00

Bé, més d'un heu dit que mai o gairebé mai surto en los fotos d'aquest blog. Com sabeu, les imatges que estan bé les penjo, així com imatges i fotos d'actes, esdeveniments, cosetes.... Aquí teniu una imatge on surto a Rocafonda que em va passar una veïna. És clar, fent fotos.

"SANTERU/SANTERA" DEL 2008

2008-07-28T13:49:00.000-07:00

Fa temps que no fem cap "meme", com a l'inici de l'època blog.

Hereus i pubilles, també formen part de la tradició cultural de les festes de moltes localiats d'arreu de Catalunya. Fet per alguns i algunes molt seguit i amb forta tradició, món ininteligible per a d'altres.

En el cas de Les Santes de Mataró, s'ha estès entre molts i moltes el "jo sóc santeru", inclòs entre d'altres "jo sóc santeru professional". De fet hi ha qui diferencia entre el "santeru de dia" i el "santeru que no veu el dia durant tota la setmana de Festes", fins i tot d"animals santerus".

Molts i moltes són les i els que fan possible aquestes grans Santes a Mataró. I, recuperant aquest idea de la jerga col·loquial, proposo una votació de propostes sobre qui creieu que podria ser el Santeru/a de l'any 2008.

Segurament més d'una vintena de noms us venen al cap, i seria un premi molt estès; uns per unes coses i uns per d'altres.

Malgrat això, aquells que diuen que hi ha coses molt "mataronines", i que només aquest les entenen, i que cada vegada n'hi ha més d'aquestes cosetes... us proposo una sèrie de noms com a candidats a Santeru/a 2008.
N'hi proposem més?

Pep Manté ( a tot arreu i a tot hora per Santes, però només ara... foto capgros.com)

Joan Lleonart. (colla del Drac) Ivan Gràcia (Esto no es Serio Band al centre de la imatge)
Miguel Guillén(ateu convençut la resta de l'any, no per Santes, no és MTV si un CTV)

Pepi Carrasco (voluntaris pel futur, són gairebé a cada acte organitzant i donant suport)

Joan Antoni Barón (L'Alcalde foto: lessantes.net)
Miquel Aliberas (Miguelete, pare mameroter, foto: portalmataro.com)

En Toni. ( de la família Robafaves foto:lessantes.net)Quim Tudela (dels Pastorets, als armats, passant pel Rom foto: lessantes.net)

Gràcies a tots i totes.

ALGUNES IMATGES DE SANTES

2008-07-28T00:29:00.000-07:00

El Dragalió durant el correguspira.
El castell de focs d'arrera les palmeres del passeig marítim, i a sota un vídeo sobre el castell de focs.

AVUI, MELÓ DE SANTES. RECORDEU!!

2008-07-25T09:43:00.000-07:00

Cliqueu aquí per veure com fer el meló.Aquí teniu una foto de la cartera de Santes de l'any passat! i una imatge de la Nit Boja de l'any passat. La foto de dat és del capgros.com.

A Mataró tenim un nana capgrosa marroquina... i?

2008-07-23T13:27:00.000-07:00

Ja m’agrada escoltar Mataró Ràdio. Sobretot aquests dies que fan diverses emissions i programes en directe des de la plaça de Santa Anna amb motiu de la Festa Major de Mataró. De fet, l’escolto des del cotxe entre els va i vine a Sant Pol de Mar. Això si, el peatge d’Arenys no només és pels cotxes sinó també per a les ones de Mataró Ràdio ja que és allà on tenen els seus límits a l’Alt Maresme.

Bé, doncs ahir en l’entrevista a un nen sobre el que més li agradava de les Santes aquest va dir que preferia veure la televisió a gaudir-les. Sorpresa de l’entrevistadora, i com no dels i les oients. Atenent que era la mare present li va fer l’exercici graciós de com és que un nen preferia veure la televisió a passar-ho be amb els gegants, els nans, capgrossos i de la varietat d’activitats que hi ha per a nens i nenes a Mataró. La mare taxativa va dir que havien anat a veure la Gegantada i que el fet de veure una “figura de marroquina” l’havia incomodat molt i que per ella i els seus, enguany, les Santes ja s’havien acabat.

La primera reacció va ser que poc o gens s’havien fixat en els gegants i nans, ja que a Mataró des de fa molts i molts anys tenim un nan turc, una de negre, un xinès i més recentment d’altres fenotips d’arreu del món, i que també són presents en l’estructura social de la nostra ciutat. I no només nans, també gegants com l’emblemàtic “negrito” del Parc, un tunecí que recorda el passat de pirates del mediterrani...

Personalment, hagués preferit l’excusa que l’havia incomodat veure un gegant mossèn (en biscuter), una parella de guàrdies civils ( els de les cooperatives), o un gegant guenyo, o un que porta una escopeta (el guardavinyes), o fins i tot cirerer o una torre de defensa....

La qüestió és que l’opinió d’aquesta mare, en segon moment em va preocupar. En quins valors està educant als seus fills? Què no s’ha passejat per la ciutat de Mataró o per qualsevol altra societat? Pell sensible? No pas, un discurs basat en l’antialteritat. I en això és el que hem de treballar; perquè aquests discursos no ajuden pas a la cohesió social, no col·laboren en la construcció d’un Mataró plural, just i solidari, de drets i deures...

Sigui el que sigui, convido a la senyora en qüestió i als seus/ves a gaudir de Les Santes, que ve s’ho valen! I com no, a fer l’esforç de conèixer una mica més la nostra ciutat, que s’hi passegi, que conegui gent... La seva experiència serà enriquidora i molt satisfactòria.

p.d: Les imatges són propietat del web www.gegantsdemataro.net

BURRIACH DESDE CABRERA DE MAR

2008-07-11T16:35:00.000-07:00

¿CRISIS? ¿QUÉ CRISIS?

2008-06-29T13:03:00.001-07:00

Ferreres

Desaceleración econòmica, desaceleración notable, relentización econòmica, indicios de cambio sustancial de modelo de crecimiento, moderación del crecimineto econòmico, escenario de contención, escenario menos favorable..... minitrasvasito o trasvase temporal. ¡Venga ya!

SANT POL DE MAR DES DEL MÒBIL

2008-06-20T11:18:00.001-07:00

LA PAU DE LES 5 DEL MATÍ. ( THE 5.00 A.M. PACE)

2008-06-18T13:37:00.000-07:00

Ja fa dies que dirigents de Hamàs han anunciat als 4 vents que l'Estat d'Israel estava disposat a posar fi al setge militar, civil, social i de primeres matèries de la població a Gaza.

Des que Hamas va aconseguir fer-se amb el control de Gaza, va començar l'empobriment a l'extrem de la població, i la privació de béns i necessitats a la població. Hamas era la variable independent? No pas, sinó que va produir l'epi fenomen del tancament dels recursos de cooperació per part del països donants amb l'excusa que Hamàs no reconeixia l'Estat d'Israel, i l creixement de l'hostilitat tant a la franja entre les diverses faccions palestines a l'interior de Gaza, i com no, de la beligerància de les relacions dels membres del quartet cap a la causa palestina, el creixement de llançament de quassam cap Hesderot i altres poblacions, i la contundència de la resposta per part de la IDF d'Israel.... Com sempre, qui pagava la situació política, la població.

Tant el primer ministre Israelià, com el ministre de defensa, varen ser prudents però l'evidència quedava palesa, i la mediació, la dura mediació per part d'Egipte, semblava que era capaç de posar una data, les cinc d'aquesta nit per a iniciar una fase pacificació i mediació.

Esceptisme, per part de tots, perquè malauradament hi ha molts precedents, hi ha moltes ferides obertes, i encara es miren uns i altres a veure qui fa un primer pas en fals.

Això serveixi per a rentar la cara a un Israel que s'ha passat pel forro la diplomàcia internacional i ha fet un ús i abús de la força militar, o serveixi per a que les faccions armades de Hamàs minimitzin les seves respostes de David contra Goliat, o serveixi per a alliberar el soldat segrestat fa dos anys... serveixi per a carregar tota la dificultat de convivència i la de controlar Gaza a Egipte...

Benvinguda siguin les 5 de matí d'avui. I que cada dia tinguem les cinc del matí presents, perquè molts i moltes la necessiten.

ALGUNS QUE NO TENEN NI EL DRET A VAGA

2008-06-13T12:47:00.000-07:00

Com sempre, hi ha alguns que no saben el que és el dret a vaga, perquè de fet, no saben ni el que és un treball digne, ni el que és el dret a tenir-ho. Sumergits en un primer món.

Imatge de l'entrada a les 5 Sènies de Mataró a primera hora del matí d'un grup de treballadors malinesos i gambians residents a Mataró, apunt d'entrar en una furgoneta que els recull.

PAMPLONA EN IMATGES. PAMPLONA EN IMÁGENES.

2008-06-05T15:29:00.000-07:00

Els que som de fora de Navarra estem acostumats a conèixer Pamplona per la seva tradició de festes, dels seus carrers plens de gom a gom, de festa, de música per als San Fermín, i com no la seva cultura del bon menjar i beure.
Però més enllà d'això, Pamplona i la seva gent acollidora, ofereix una meravellositat d'imatges. Ací en teniu algunes.

CONVERSES AMB EL GENERAL SERBI JOVAN DIVJAK

2008-05-27T00:38:00.000-07:00

Enguany la Nit de la Solidaritat es va centrar en el tema del conflicte de Bòsnia. El general Serbi Jovan Divjak va explicar la seva experiència durant el conflicte, i com està la situació actual a Bòsnia. "A bosnia no es por parlar ni de situació de guerra, ni de situació de pau" va concloure.
Un cop acabat l'acta, durant un sopar a la Botiga Solidària, els i les membres del Consell de Solidaritat vàrem tenir l'oportunitat de conversar, reflexionar i tractar diversos temes sobre Bòsnia-Herzegovina, la cooperació internacional, i com "l'home és un llop per a l'home".