12.1.09

...Però a què juga en Saura amb el tema de Gasa?


-“No us creieu tot el que diu la premsa, ni el que veieu per la televisió sobre el conflicte de Palestina”, deia un edil del PP la passada setmana en una discussió política sobre una moció de condemna de la massacre a Gasa, -“ aquests també juguen a etiquetar el suport de les esquerres amb Palestina i el de la dreta amb Israel”. És de suposar que s’hauria llegit l’obra del sociolingüista Noam Chomsky - o vist el documental -. Ho tenia clar, cercava un esperit reflexiu entès des del seu món més immediat; l’opinió i el consentiment també són creats i construïts socialment. Res de nou, la lliçó és massa apresa, coneguda i aplicada a molts nivells.

El que sembla que no tenen la lliçó apresa són els 146 professor i professores universitàries de Catalunya – entre els qual també hi sóc jo - que han signant el manifest “prou complicitat amb la massacre del poble palestí”, que han adreçat aquests dies al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat.

Cosa ben curiosa. Per un costat aquests professors i professores de diferents universitats, disciplines i tipologia contractual, entre els que hi ha en Josep-Maria Terricabras, David Llistar, Francesc Morata, Josep Fontana, Pere Solà, Montse Pi, Rafael Grassa, Lluís Alòs, Andreu Lope... entre molts i moltes d’altres, reclamen que el Govern de la Generalitat suspengui el foment de les relacions comercials i de col·laboració amb el Govern d’Israel impulsades des del Departament de Vicepresidència. ( en l’àmbit de les noves tecnologies de la comunicació i de les tecnologies de gestió de l’aigua, altres gestions en turisme...).

Per altra banda, la reacció del Govern de la Generalitat no ha estat per part del Conseller Huguet assumint responsabilitat, matitzant alguna qüestió, concretant d’altre, o discutint les afirmacions d’aquest Manifest. Ha estat el secretari d’Imatge i Comunicació d’ERC, Ignasi LLorente, que el proppassat dia 5 va anunciar que no hi ha cap conveni signat entre el Govern de Catalunya i el Govern d’Israel. -“És una qüestió entre empreses privades”; però amb el foment de la Generalitat. S’hi ha sumat a aquest desmentiment enmig de la concentració del dia 8 - no quedant clar, altrecop, si en qualitat de Conseller o de president d’ICV- en Joan Saura informant que “El Govern català no té cap acord comercial amb Israel.


És cer però, que l’organització presidida per en Joan Saura, des de la seva fundació s’ha caracteritzat – juntament amb d’altres organitzacions polítiques i socials espanyoles i catalanes– per la denúncia a l ‘Estat d’Israel pels atemptats contra la població civil de Palestina i el menyspreu al dret internacional i als drets humans. És cert però, que aquesta organització política està també jugant un paper en l’exigència per tal que el Govern espanyol aturi l’exportació d’armes al Govern d’Israel, i s'ha adherit als manifestos crítics; però a que juga en Saura amb el tema de Gasa? Surt altracop aquesta dèria “pseudomediadora” – que no pas intermediadora- que ja es va veure a l’estiu passat de tornar a salvar de situacions complicades als seus socis de govern, i convertir-se en l’epicentre de la crítica, tant de la dreta, com de l’esquerra, com de l’esquerra més transformadora. Sembla ser que tot gira, comença i s'acaba només en el Govern de la Generalitat. -" Si voleu més president en tindreu més president" va dir a la passada Assemblea d'ICV. Si és per això, millor que no.


En aquest tema, no es pot fer política de “cal i arena”, i no es pot fer igual que el Govern espanyol està fent amb el tema del comerç d’armes. Per un costat condemno, per altra permeto i promociono.


A la universitat, espai on s’aprèn, s’intercanvia coneixement i experiència, es donen eines per a comprendre, entendre i analitzar les coses, les persones, el món... s’ensenya que existeix un mètode de pràctiques utilitzades i ratificades per la comunitat científica com a vàlides per tal de fer aquests exercicis. Aquest és l’anomenat mètode científic i s’ha de basar – entre d’altres – en l’observació, la realització d’hipòtesis, experimentar, provar, demostrar, refutar, realitzar teories... Per tant, si el terreny de la política nega aquesta denuncia de part de la comunitat científica catalana, resta a dir que aquesta darrera s’han passat l’empirisme a la mentida interessada? Si és així, senyors Consellers cal doncs, reciclar al personal universitari, revisar que s’està ensenyant, i aplicar filtres per a que això no passi. O potser, qui desmenteix està distorsionant i marejant amb contundència? Bona classe pràctica per a ensenyar el manufacturing consent de Chomsky a qualsevol universitat catalana.

Com sempre, tingueu la vostra pròpia opinió i discutiu-la. Un consell no tot el món s'acaba i comença en el Govern de la Generalitat.


Foto: El conseller Huguet amb el Director General de l'empresa israeliana Alvarion. (empresa de xarxa Wimax de banda ampla per posar xarxa a la Catalunya rural.)

Aquí teniu alguns links sobre el tema:

7 comentaris:

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

són les coses que passen quan el més important és governar, governar i governar per deixar-ho un dia i des de l'oposició radicalitzar-se per tornar algun dia a governar-governar-governar...un disc ratllat.

la història, politicament, funciona amb moviments, revoltes, revolucions i "aconteixements"...

ara toca escriure la història de la solidaritat total amb el poble palestí. sense embuts i rialletes del Polònia.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

gràcies per la visita, Jordi, i per tantes estones de complicitat, coincidència i conspiració per assolir una esquerra digna d'aquest nom.

Sobre el tema Rahola, sincerament penso que la senyora Terribes té la paella pel mànec... ens va prometre una televisió pública com cal... tot i que la Rahola va muntar la performance d'ahir a la 2, convé destacar que donya Rahola té barra lliure als Matins de Josep Cuní.

Amb Strummer, Combat Rock!
Amb Revolta, esquerra de combat!

Maxi ha dit...

Home, el problema del company Saura es que encara que vol marcar espai participant activament en una manifestació, que la majoria de la massa social de ICV i l'esquerra transformadora i contestaria participa -encara que sigui en forma de recolzament-, torna a tenir problemes per definir els espais on es President d'un partit -o simplement un ciutadà qualsevol-, i on es Conseller d'interior del Govern Català.

Bravo per a ell per assistir-hi tot i conèixer la que li plouria posteriorment -des del fastigos populisme de la dreta catalana i la demagògia mediàtica a la que últimament ens tenen acostumats determinat mass medias-, però una targeta vermella per fer novament de paraigües del govern en temes sensibles com el de Gaza, quant el que li tocava era fer com Herrera i ser el més reivindicatiu i exigent possible amb els diferents governs, en relació a Israel.

O comença a entendre que també té que fer de President sense corbata i xaque de Conseller, o que només faci de Conseller i deixi per altres l'espai de partit de lluita i carrer.

Portem 2 mesos de reedició de President, esperem i donem el recolzament que la lleialtat que el partit ens demanaria, respectant la decisió de la majoria de la militància del partit li va atorgar en el seu moment, des de la postura de reivindicació de que fer una altre forma de fer política es també es possible a ICV, i esperem que el company torni a ser més President tal i com va prometre en el seu moment.

Bon article.

Salut i Revolució!!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Hello Maxi!

Em temo que aquests són els handicaps irresolubles de l'esquerra gestionària...

ICV ja és una opció assimilada per les lògiques governamentals i aquestes són estrictament social-liberals com mana qui dicta la llei i qui proposa l'esta de les coses. Només es pot governar des de l'esquerra des d'un estadi de transició cap a la ruptura amb el capitalisme. Amb vistes a l'exit, toca reformular el que significa el fet militant i apostar per les energies disperses de la lluita anticapitalista, la resitència i las constitució d'espais d'esperança al marge del dictat del capital. No ens agrada el que tenim davant, rebel·lem-nos i fem xarxa. És inutil insistir, l'esquerra occidental quan governa està gestionant un sistema que pertany als altres.
Saura? és un governant. Té les seves lògiques.

canviem de lògiques i, en el cas de Palestina, omplim els carrers i presionem. Fem solidaritat i sapiguem que l'esquerra de combat existeix arreu del món, fins i tot dins d'Israel i dins de Palestina.

fem possible una solidaritat combativa!

Anònim ha dit...

Què tal companys activistes! me n'alegra molt que em visiteu. Maxi, veig que has entès a la perfecció el que volia dir.
Àngel, hi ha qüestions en que cal dir les coses pel seu nom, i no s'hi val jugar al cinisme de les paraules ni a revestir-les còmodament. aquests dies hem vist com partits d'esquerres han canviat el discurs en el tema de Gaza per defensa de l'status quo. En aquest tema aquest s'ha de perdre i denunciar-lo, s'està aniquilant la població civil per part d'un Estat que no represeta l'Estat jueu, només representant una part dels sinonisme colonianiste capitalista que no respecta ni la vida humana; ni la dels seus soldats.
Salut

Jordi

Anònim ha dit...

Afegeixo que avui Carod ah dit al consulat d'Israel que la Generalitat no farà marxa enrera en les seves relacions.
Quants interessos oi? quants mentiders oi?

Salut

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

les bases del capitalisme mundial integrat (CMI) són intocables i passen, entre moltes coses més, per l'statu quo israelià, l'imperi americà i la coexistència en un mateix paquet de la democràcia representativa (amb limits) i la dictadura (intocable) del capital.

Davant d'això: cal coordinar lluites, resistències i posicions en favor d'un altre món possible.

l'anticapitalisme politic necessita creixer i desmarcar-se del reformisme integrat del social-liberalisme i la dreta.

El tripartit és una mostra clara de la subordinació de l'esquerra als dictats d'aquest C.M.I.

Des de fora d'ICV només hi ha una unitat, la més important: unitat en les lluites, en les resistències i en la creació d'espais d'esperança.

Des de Revolta Global (i des d'espais semblants) treballem en aquesta direcció i diem ben alt:

ÉS POSSIBLE UNA ESQUERRA A L'ESQUERRA DEL POSSIBLE.