31.8.08

FUNDACIONS DELS PARTITS: Think Tank o fonts de financiació?





No fa molt de temps es parlava de la capacitat dels partits catalans i espanyols en organitzar les seves estratègies polítiques, en l’entramat de pensadors i pensadores que aportaven idees per als dirigents polítics/ques, i sobretot de com comunicaven interna i externament el que un partit polític, o els seus dirigents volien projectar tant dins com fora.

Apareixia en aquesta esfera, un altre concepte anglosaxó, o millor dir americà del nord, ja que la seva traducció podria semblar una mica barruera. Es va posar en l’esfera dels mitjans de comunicació la paraula Think Tank, traduït com tancs de pensament.

Altra cop, la manera de fer política a l’americana, irrompia a casa nostra, en aquesta ocasió de la mà de les fundacions dels partits.

De fet és cert, que aquestes fundacions a casa nostra tenen certa entitat, algunes certa història i trajectòria, i procuren cercar algun dirigent històric o algun concepte central per anomenar-les. S’ha estès la moda “d’alliberar” a algun dirigent, i fins i tot ésser el seu lloc de retirada política d'altres, i com no, si se’m permet arribant en determinades ocasions a ser una empresa de col·locació temporal de determinats càrrecs i de projecció futura d’altres.

Que no s’enfadi ningú, és cert, també fan xerrades quan toca, fan alguna publicació més o menys interessant, ofereixen alguns recursos i intenten tenir una política assessora i alhora comunicativa. Algunes ho tenen millor resolt que d’altres.

Però també és veritat que aquestes fundacions, a més, s’han convertit gràcies a la Llei de Finanació dels Partits Polítics, el lloc de destinació del percentatge que quota, o de destinació que molts càrrec electes i nomenats pels partits destinen part de la seva retribució. Després, com no, via declaració d’IRPF tot ajuda. S’afegeix a més, amb la nova llei que desgrava l’aportació de les quotes directes també als partits.


Tant el Ministerio de Cultura com el Departament de Justicia fan aportacions econòmiques, en tant que subvencions, per a aquests think tanks controlats estríctament per la cúpula dels partits, per a que aquestes ho destinin al seu funcionament, a les seves activitats d’estudi i al seu desenvolupament polític. (A part d'altres vies de financiació que tenen també els partits polítics, aquesta com a mínim, és pública i es pot contrastar)

En el passat, en l’era del president Aznar molts i moltes es van esgarrifar per les aportacions dineràries que es feia a aquestes fundacions totalment privades, interessades, i creades per al manteniment de l’estructura i per a realitzar programes d’activitats dels partits polítics. I sobretot per a fundacions determinades. A l'actualitat, però, donada una ullada al volum de recursos que es destinen a aquestes hom comprova que l’Estat hi destina prop més de 7 milions d’Euros, el pressupost mitjà de despesa d’un municipi d’entre 5.000 i 7.500 habitants, i també ho fa la Generalitat de Catalunya, però amb una quantia propera al 10% d’aquesta. Es podria fer per exemple un paral·lelisme sobre si són els mateixos recursos que destina una Comunitat Autònoma en el seu 50% d'aportació al desenvolupament i desplegament de la LLei de Promoció de l'Autonomia Personal i d'Atenció a la Dependència; però no voldria pas fer-ho. ( animo a qui vulgui fer aquest exercici)

El criteri: el de representació parlamentaria. L’objectiu: per a que realitzin activitats. La necessitat: la d'ajudar al finançament dels partits?

Una cosa interessant, i molt necessària, i que poc o gens amplia l'article 13 de la LLei és qué es justificarà. Del ben segur que hi haurà molta publicació, estudis i accions per a justificar que fan aquestes fundacions; però també, i com no, el volum de recursos de manteniment de l’estructura de personal.

Clica les imatges per ampliar-les. Elaboració a partir de les fonts i Europa Press.