2.2.08

La Najat El Hamchi hi cap a Catalunya? li preguntarem al senyor Duran i LLeida.


Ja fa alguns dies, que els opis de les parades d'autobús estan plens de propaganda electoral. En concret la que més espai ocupa és la de CIU, sent gairebé omnipresent a totes les que hi ha a la ciutat de Mataró. Han llençat una primera estratègia comunicativa.

Més enllà del que es digui, la primera cosa que està clara és que tenen molts recursos, però molts, per dedicar-hi a la precampanya. ( el preu d'un opi està al voltant del 150,00€, multipleu per número de parades d'autobús i podreu tenir un càlcul aproximat). Dubto, però, que sigui la única força que faci un gran desembutxacament de recursos en aquesta precampanya.

També és cert, que alguns no han de invertir-hi o gastar recursos en aquesta perquè tenen altres mitjans que els hi fan gratuïtament, o reforcen el que ja fant amb accions com aquestes....

Ahir es va fer públic que la jove veïna de Granollers, la Najat El Hambchi ( o Najat alhchmi), que havia viscut a Vic, i que havia nascut a Nador al Marroc, guanyà el Premi Ramón Llull de les lletres catalanes.

Teniu una foto perquè segurament en sentirem a parlar-ne molt.

Enguany el Ramón Llull no era guanyat per un autor de renom o prestigi, com ha estat en molts casos, no va ser el cas; sinó per una desconeguda ( en aquest àmbit no en d’altres) i d’origen immigrant, malgrat portar ja gairebé 20 anys a Catalunya.

Una obra que treballa la diversitat, la identitat, i el procés d’inserció d’una persona magribina a la societat catalana, titulada “el Patriarca” en va ser la guanyadora. Felicitats, serà una bona obra per llegir segurament.

Sense voler implicar a l'autora, que segurament no li agradaria gens - però agant-la com exemple - ara em ve al cap un dels opis del senyor Duran i Lleida, donant-nos una de les seves típiques lliçons de moral, ( crec que algú li hauria de dir que en una societat complexa com la nostra la moral és altament subjectiva, interessada, intencionada i que n’hi ha de molts tipus), que acabava dient a Catalunya no hi cap tothom.


Sincerament, aquest argument com s’ha defensat, no és ni més ni menys valent, ni més veritat ni més mentida, ni més sensacional ni més emotiu; però la pregunta és fàcil: hi caben gent com la senyora El Hamchi ( sense voler personalitzar) en la seva Catalunya ideal, de valors, de família i de catalanitat senyor Duran i LLeida? Si us plau, no continuï per aquesta línia de l'enfrontisme; molts prefereixen parlar-ne i treballar el fet migratori, la diversitat, la integració i la convivència d'una altra manera. Fins i tot a la seva federació, CIU, hi ha gent que es creu aquesta segona manera de fer les coses.

Com sempre, podeu contrastar i veure altres versions del que s'ha dit. ( video Duran i LLeida. A Catalunya no hi cal tothom)





Con la literatura "se pueden conciliar mundos que parecen irreconciliables" Najat El Hachmi (declaració a El Mundo)

1 comentari:

Anònim ha dit...

to be burned beyond recognition It is never fish bowl sat restaurants 13 Get a [url=http://www.tonyluxury.com]トリーバーチ[/url]treatment outcomes Note: Not all Canada serves primarily the Southern [url=http://www.tonyluxury.com]トリーバーチ 財布[/url]Don't limit yourself to just friends and Jiang's say that when it comes to fee http://www.tonyluxury.com[/url] them and a bit of sparse vegetation I River delta on a three week trip One late