17.12.07

DIA INTERNACIONAL DE LES PERSONES MIGRANTS.-

El fet migratori és un dels aspectes de més importància a nivell social en aquest moment en les societats occidentalitzades. Ho és actualment, i la tendència apunta que també ho serà en el futur, essent un factor central del desenvolupament demogràfic, econòmic, social i cultural d’aquestes societats.


El dia 18 de desembre se celebra el Dia Internacional de les persones immigrants. Se celebra aquest dia perquè el 18 de desembre de 1990 les Nacions Unides varen aprovar la Convenció Internacional sobre la Protecció dels Drets de tots els Treballadors Immigrants i des Membres de les seves famílies.


Va ser a partir de 1997 que la gran majoria de les organitzacions, associacions, organitzacions no governamentals, i governs europeus i asiàtics, que van decidir celebrar aquest mateix dia per difondre els drets i les llibertats de les persones migrants, per tal de garantir-ne el compliment dels drets humans i per protegir la població immigrant arreu del món.


Els països del Sud d’Europa, entre ells Espanya, ha experiment un gran creixement de població immigrada en poc molt temps, i s’ha situat en el país d’Europa amb la taxa d’immigració més alta (10,3%) després de Suïssa (20,60%), i per davant de països amb una llarga tradició de ser receptors com eren Anglaterra (8,10%), França (9.60%) i Alemanya (8,90%).


La migració cap a Catalunya i Espanya és un fet, i ha fet que se situen en la mateixa tònica dels països de la UE, en molt espai de temps. Per exemple, a Espanya el percentatge d’immigració era de 3,3% a l’any 2002 i al mes de novembre se situa al 10,3%. A Mataró en les mateixes dades era de 7,89% i de 15,43% .


Entre aquestes causes cap a la convergència econòmica es poden destacar causes externes a la pròpia societat catalana, com són la creixement integració en els mercats de bens, serveis i capitals a escala mundial, l’increment de fluxos migratoris a escala global...


Entre les causes més característiques de Catalunya es poden remarcar l’arribada i l’assentament de poblacions relacionades amb el desenvolupament econòmic de les dècades dels 80 i 90, la relativa estabilitat política i social, la incorporació d’Espanya a la UE...


La intensitat i la naturalesa dels processos migratoris a Catalunya i Espanya correspon bàsicament a un caràcter dual: per una part immigrants de països desenvolupats que s’han instal·lat a poblacions de costa i grans ciutat, i que són d’una mitjana d’edat més avançada; i per altra banda immigrants de països en vies de desenvolupament que s’han concentrat en les zones econòmicament més actives, responent a una dinàmica de necessitats socioeconòmiques i específiques del mercat de treball espanyol i català.


A nivell d’integració s’ha constatat un patró d’inserció al mercat de treball diferenciat segons l’origen geogràfic, fent que aquest mercat de treball actuï com a mecanisme de segmentació laboral per gènere, nacionalitat i àmbit d’activitat.


D’aquest segon grup de població estrangera, la composició és d’una gran presència de països amb vincles històrics i culturals com és Amèrica Llatina i el Nord d’Àfrica, i una presència també de països de l’Àfrica Negra, i altres dinàmiques de fluxos més recents de països asiàtics i de l’Europa de l’Est. La gestió d’aquest fluxos és diferenciada i més o menys flexible i/o rígida per part del Govern Central en funció del país.


En relació a la gestió del fet migratori, el Govern espanyol ha aprovat tres Lleis d’estrangeria i diversos reglaments, però ha estat a partir de l’any 2005 que no només es dedica a legislar, i es fa un salt qualitatiu en el disseny de polítiques d’estrangeria i d’integració, i a començar tímidament, a destinar-hi recursos a diferents àmbits.


El món local, sobretot a Catalunya, va iniciar molt abans la gestió d’aquest tipus de polítiques endegades des del ajuntaments i alguns consells comarcals, a través de Plans Territorials i Plans de Nova Ciutadania,