16.7.06

DARRERS ESDEVENIMENTS A PALESTINA I EL LIBAN.


Malgrat que alguns ho neguin, Gaza està a punt de la crisis humanitària.


Com a resultat del tancament de Gaza els primers dies del conflicte, i el bombardeig dels recursos elèctrics, la població civil de Gaza ha estat dies a les fosques i sense poder-se proveir d’aigua, ja que aquesta es fa mitjançant electricitat. D’altra banda, els recursos alimentaris bàsics han començat a decreixer de manera estrepitosa, així com els medicaments tant necessaris.

Davant les dures acusacions per part d’entitats de cooperació que treballen en la zona, y que són les que proveeixen en gran part a la població civil, el govern d’Israel va permetre que poguessin entrar 14 camions el passat dijous amb sucre i aliments bàsics. En aquest comunicat que es va anunciar per evitar posar en dubte que Israel tenia intenció de provocar una altre crisis humanitària a Gaza, va informar que es va permetre obrir un pas amb Egipte per al pas de carburants, gas natural i aliments.

Més enllà d’aquests ajuts o de la permissibilitat puntual per passar recursos de primera necessitat, el més complicat és que el 85% de la població de Gaza depèn directament de programes alimentaris i d’ajudes.
A aquesta dada, cal tenir en compte que el 80% dels ciutadans i ciutadanes de Gaza viuen sota el llindar de pobresa i la taxa d’atur no baixa del 40%.
Entre els ocupats el 43% treballen per a l’Autoritat Nacional Palestina, que fa ja quatre mesos que no pot pagar els salaris dels seus treballadors i treballadores.
Tanmateix els proveïdors.



A Dios rogando y con el mazo dando.

Ehud Olmert va advertí en la roda de premsa de la passada setmana que l’escalada de la violència no impedirà la creació, en el futur, d’un Estat Palestí. Davant d’algunes dures crítiques d’alguns països, el president va comentar que “Volem separarnos dels palestins amigàblement i viure en pau. El meu son és el mateix que el de Bush: dos estats un al costat de l’altre sense terrorisme ni violència”. (referint-se a la violència de l’altre)


La crisis es fa molt i molt més complexa, Israel ataca el Liban. Iran adverteix.


Aquest moment és el més complicat des de l’any 2002, després de les dures ofensives per part d’Israel a les milícies de Hezbollah, i la confrontació duríssima en Cisjordània, quan va ocupar totes les ciutats.


En molts mitjans de comunicació internacional es fa ressò que el Liban va ser qui va realitzar un ACTE DE GUERRA contra Israel al segrestar i matar diversos soldats de l’IDF. El que pots comenten és que la setmana anterior F-16 d’Isarel sobrevolaven Beirut i la casa del seu president com a mesura de pressió.

La qüestió és que una cosa o l’altre, s’ha obert un segon front de confrontació, que ha fet que Israel realitzi una operació de càstig contra tots els libanesos. En aquests darrers dies ha bombardejat seus de Hezbollah, així com tota la enginyeria civil de comunicacions, inclòs l’aeroport internacional. El nombre de morts civils incrementa a cada hora que passa.

D’altra banda els grups armats han respost de la mateixa manera contra Israel, cosa que ha fet que s’hagin llençat més míssils casolans contra la frontera que en molts anys. Això, també ha provocat molts ferit i morts en les ciutats de la frontera.

Iran ha anunciat que si Israel ataca Siria, país veí a Liban, i que l’exèrcit israelià ha deixat sense comunicació per terra i aire entre Damasc i Beirut, serà entès com un atac a tot el món islàmic.

Aquest dijous Mahmoud Abbas expressava la seva gran preocupació perquè la tensió amb el Liban està a punt de desencadenar una guerra regional, i això deixa lluny les minses expectatives dels processos de pau.


Hezbollah més preparat.

A diferència dels grups de resistència armada palestina, Hezbollah és una organització no tant diversificada ni dividida en multifraccions. Però una de les diferències és que Hezbollah ha demostrat que en els darrers anys s’ha convertit en una organització molt més sofisticada, amb una capacitat d’acció amb molta més experiència, i amb un armament més evolucionat, que la contrapart Palestina.
Aquest és un factor que explica, segons fons israeliana, el perquè de l’alta consistència i duresa militar de l’IDF, entre molt altres motius.



Més mort, molts més morts.... dones i nens en el punt de mira.

L’escalada militar ha provocat que el nombre de morts a Gaza, al Liban i a les ciutats d’Israel es dispari.
Es parla de més de 80 morts a Beirut, prop de 50 a Gaza, la gran majoria d’ells menors d’edat, per par de l’exèrcit israelià, sense tenir en compte els centenars de ferits.
Tanmateix, els mísils llençat per grups de resistència armada palestina i libanesa han ocasiona també molts ferits israelians. En total s'han llençat fins fa pocs minuts prop de 750 mísils. Els més greus els anomenats katyuscas, que han causat 11 morts civils, entre els quals hi ha diverses dones. Avui a l'estació de trens de Haifa ha causat el més violent. ( a més dels diversos militars a Gaza i a la frontera amb el Líban en atacs múltiples) La població israelina de les ciutats de la frontera viuen amb molt de pànic, així com la població de l'altre costat, el llançament indiscriminat de mísils. Diversos grup de resistència han anunciat que es continuarà amb aquesta pràctica i que ara, també sortiran de Cisjordània, no només de Gaza i el Liban.


Respostes internacionals. Dures crítiques contra la UE.


Com era d’esperar, el president dels Estats Units, George Bush culpabilitza als grups terroristes de provocar aquesta tensió en la zona i d’haver de fer que Israel els ataqui d’aquesta manera, per autodefensar-se. En unes declaracions, que va fer en un acte conjunt amb la Cancillera alemanya, Angela Merkel, Bush va dir que aquest tipus de respostar davant el terror son necessàries en aquest nou segle.
Per la seva banda alguns països com Rússia, França o Veneçuela han llençat dures acusacions contra Israel, sobretot per la duresa amb la que ha castigat a la població civil, i que han tillat com acció de guerra desproporcionada. A més, alguns d’aquest països, que són donants i que defensen també interessos estratègics han posat en alerta que la població del liban ja està fugint en un moment que haurien d’estar reconstruint el seu país.


Per la seva banda, Javier Solana, realtizava unes declaracions el passat divendres lamentant la situació i preocupant-se per les víctimes i els atacs contra l’obra civil; poca cosa més. Va afegir en aquestes que Hezbollah i Israel fessin el possible per tal de respectar les vides dels civils, que es comportessin conforme la llei internacional i actuar de forma proporciona” (?)


La Lliga Àrab va acusar a Israel de provocador i va criticar el Consell de Seguretat per la seva gran passivitat, i el silenci des de l’any 2002 amb l’ocupació ferotge i militaritzada de Palestina. Aquest organisme va acusar a l’ONU com una de les parts en el conflicte, ja que la inacció i el silenci davant l’ocupació militar a Gaza i Cisjordània, ha fet que s’arribi a situacions com aquestes.


Tanmateix, en diversos blogs palestins i jordans s’ataca durament a la UE per defensar els interessos geoestratègics del Estats Units, i es reclama, en nom d’entitats, una intervenció contundent contra Israel per a que aturi l’escalada militar desproporcinada contra la població civil.


El govern espanyol també s’ha pronunciat i va criticar l’atac desmesurat i contra la població civil. A més, dissabte en un acte del PSOE, líders d’aquest partit van associar els actes com a serrells de la guerra de l’Iraq, on Espanya va intervení contra la voluntat del poble.

Les declaracions de l’ambaixador israelià no s’han fet esperat i ha dit que lamenta la completa falta de comprensió d’Espanya, i que s’hauria de mantenir més equidistant.

L’estratègia d’Israel.

Les diverses fonts consultades sobre les intencions del govern d’Israel és que la crisis es pot resoldre a través d’una gran consistència d’accions militars combinades amb una gran pressió diplomàtica.

Aquestes mateixes fonts reconeixen que la situació és molt més complexa que moltes situacions anterios, a més juga en contra seu el segrest de diversos militars, motiu que Israel ha exposat com a detonant. Malgrat això, l’estratègia d’Israel continua basada en una ofensiva militar sense precedents a la zona, i a més, d’ocupar el Liban, Gaza i Cirjordània, la intenció és, com s’ha demostrat, bombardeixar totes les infrastructures civil properes a les fronteres amb Israel i de la ciutat de Beirut. Aquestes infrastructures, en la seva gran majoria, són vies de comunicacions i edificis civils construïts després de l’any 2002, com a edificacions de reconstrucció de les diverses zones.

Israel, segons han explicat diversos oficials e l’IDF, té la legitimitat moral de fer-ho per autodefensa, i per poder rescatar els soldats segrestats, dels quals acusa directament al govern del Liban i a tots els palestins.
Davant els fets, el cap de l’Exèrcit Israelià ha posat en alerta a totes les tropes, i com ja se sap, ha disposat el reclutament de tota una unitat de reserva.


El Pla de Convergència (ó Hitkansut)

El partit del govern israelià, Kadima, tenia previst inicar un pla de retirada de Judea i Samaria (Cisjordània), igual que va passar amb el pla de desconnexió de Gaza el passat estiu. Aquesta idea, que revia el nom de Pla de Convergència, estava basada en una retirada unilateral de les diverses colònies dels territoris ocupats, tot i poc deia de la desmilitarització de la zona.

Aquesta idea està començat a ser molt criticada dintre del sinus del mateix Kadima, j que molts sectors polítics encara fan ressò de les deficiències que pateixen els colons que van ser desallotjats de Gaza.
La tensió del moment, segurament farà canviar l’estratègia


El Sionisme es vol unir. Polítics Israelians aposten per un govern nacional.


Diversos partits polítics israelians han anat anunciant les darreres hores que aquest no és un moment de divergències ideològiques en el sinus d’Israel, i per tant, aposten per un govern d’unitat de tots els partits, depositant tota la confiança al govern sionista del Kadima.El partit laboralista no s’ha identificat molt amb aquesta idea, i diversos partits del centre i dreta d’Israel li han llençat dures acusacions indicant que aquest no és un moment per fer altres coses, a més, han acusat als líders del partit laboralista de tenir formació sindical, poc o gens necessària en moments de confrontació armada. Per això alguns han apuntat a Shaúl Mofaz, un polític no molt de primera línia, però un personatge amb un trajectòria militar i en defensa considerable, per a que li sigui confiada la defensa d’Israel.
fotos: Haaretz.com i diversos blogs.

1 comentari:

Anònim ha dit...

I'm impressed with your site, very nice graphics!
»