31.7.06

CARTA DES DE EL LÍBAN.

Us passo, traduïda una carta d'una noia libanesa. Prego disculpeu la no molt bona traducció.
----------------------------
Estimats amics i col·legues.

Un cop vaig viure en pau amb vosaltres, un cop vaig viure en un lloc segur i molt lluny d’aquí. Ara, us insisteixo a que realitzeu algun tipus d’actes, d’una manera o d’una altre, a través de manifestacions i protestes, ja que nosaltres necessitem la vostra ajuda. La única esperança (per a nosaltres) per a que s’aturi l’alto el foc és a través de la pressió de la comunitat internacional i dels seus governs.

Us demano que realitzeu actes contra la guerra al Líban bàsicament per dues raons:
La primera d’elles és per salvar una situació humanitària desastrosa; però la segons raó és per a que hi hagi menys actes de violència al món.

Aquesta guerra no és entre el Líban i Israel, com us pot semblar, sinó és una guerra contra el Líban, ja que la guerra només succeeix en territori libanès.

El conflicte a l’Orient Pròxim ha fet un gir important al tenir ara més que mai, una lectura entre les ideologies islamistes i la política americano-israelí.

Aquesta violència d’Israel contra el Líban, que provoca més morts i més sang, l’únic al que porta és a un major extremiste al món àrab, essent un bon exemple els aconteixements de l’11 de setembre.
Nosaltres no volem que tornin a passar actes esgarrifosos com aquests, per tant no volem que hi hagi més bombes contra els nostres nens i les nostres cases.

LA GUERRA QUE ISRAEL ESTA DIRIGINT ÉS MASSA BRUTA PER A SER ANOMENADA UNA GUERRA,
aquesta més que una guerra són les successions de masacres i genocidis que han estat passant conjuntament a la terra de les oliveres, a l’Orient Pròxim.

Israel està utilitzant les anomenades bombes de phosphoring, (fòsfor blanc) i d’altres bombes prohibides, que el que fan és cremar a la població civil i convertir la terra en un camp de matança. També estant utilitzant l’anomenada “bomba intel·ligent”, que prové directament dels USA per a ser utilitzada al Líban.

Això és el que vull que sàpigues: no sé res de tu, des de fa 30 anys, i nosaltres en aquest temps hem viscut ja la nostra sisena guerra, tot i que només recordo tres d’elles. No estic convençuda que puguem suportar una altra guerra.

Malgrat que la intenció d’aquesta guerra sigui destruir Hezbolà, aquesta guerra no ho està aconseguint. El que s’està aconseguint és destruir un país. Un país que ja un cop va estar ple de vida, alegria i bellesa humana.

El meu país ja no s’assembla a un país. El que està succeint aquí és un desastre real. La mitjana de morts és de 40 al dia. En aquests quinze dies han mort més de 600 persones. D’aquestes el 90% són població civil, havent-hi entre aquests el 45% de nens i nenes. Tanmateix el promig de ferit als dia sobrepassa els 120. Això ja és pitjor que Irak i Palestina.

Estan plovent tones de bombes des del cel del Líban meridional, Beirut meridional i el nostre estimat ball de Bekaa. (pràcticament el 30% de la població total del Líban)

Si això que t’estic explicant et sembla dramàtic, et puc dir que no és una veritable catàstrofe; aquí vivim una catàstrofe humanitària real.


El Líban és un país petit amb menys de 4 milions d’habitants, dels quals més de mig milió han marxat ja, tot i que poden ser molts més els que ho han fet. Aquest desplaçats que han pogut marxar són gent que van sobreviure a moltes guerres; però ara han decidit marxat. (ja no poden més)
Quantes vegades més haurem de tornar a reconstruir les nostre cases derrivades? Què passa amb els nostres somnis?

Prop de 700.000 libaneos són immigrants en el seu propi país, vivint ara acollits en escoles públiques, en jardins.... ja que més de mig milió han perdut la seva casa i tot el que tenien perquè se l’han destrossat literalment. Quan aquesta guerra s’aturi aquesta gent no tindrà on anar. I això si no parem compte a tota la infrastructura destrossada i una situació econòmica molt miserable al Líban, ja que la seva situació actual és d’estar en una situació de manca d’higiene total, no disposar d’aigua neta, manca d’aliments.... Espero i desitjo que l’aliment arribi aviat!

També hi ha aldees remotes que han sigut aïllades per complert i fins i tot en algunes d’elles ja no hi ha vida. Els camins han estat tallats, les fonts d’electricitat han estat destruïdes, així com les bombes d’aigua o de gas, i com no l’aliment que no arriba, ja que no hi ha cap camí practicable per fer arribar els vehicles d’emergència.

Al mateix temps s’han trobat casos de vehicles de la creu roja i ambulàncies bombardejats, fins i tot camions de bombers i d’aliments. I com no, els vehicles privats que intenten fugir. L’excusa del bombardeig sempre és la sempre: estan lluitant contra Hezbolà.

Al Sud del Líban la situació també és similar del que està passant aquí. Per descomptat les línies de telefonia, les antenes de televisió han estat destruïdes. Hi ha prop de 250 desapareguts i cases destrossades amb famílies dintre. No hi cap oportunitat de tenir ajut del govern, i tampoc de poder recuperar els cossos.

Això és el que està passant a les aldees, però està començant a passar el mateix a la ciutat més gran del Sud, Tyr, el port més antic de la civilització fenícia, i la ciutat amb l’estadi romà més gran. Aquesta ciutat està començant a ser una ciutat aïllada. Aïllada perquè fins al cinquè dia de bombardeigs el govern d’Israel no va permetre que poguessin entrar aliments i ajudes de les Nacions unides per una zona de seguretat, ja que podien ser bombardejats pels avions israelians.

Tinc por que Israel no ens permeti arribar (amb l’ajut) a les aldees i a les ciutats del Sud. Tinc por perquè sinó arriben molta gent pot morir de fam i d’infeccions.

Estimats amics i col·legues, un cop vaig viure en pau amb vosaltres, un cop vaig viure en un lloc segur i molt lluny d’aquí. Ara, us insisteixo a que realitzeu algun tipus d’actes, d’una manera o d’una altre...

El govern americà i el d’Israel saben que no acabaran amb Hezbollà, ja que té arrels més profundes que el mateix cel d’Israel. Això també és una desgràcia. Si un líder cau, en vindrà un altre. ( i nosaltres continuarem patint)

Hezbolà va començar a existir després de l’ocupació militar d’Israel, i ells saben que si maten i bombardegen l’únic que fan és enfortir molt més a Hezbolà, ja que aquesta és la seva raó d’existir. Els membres de Hezbolà no tenen res a perdre, ja ho han perdut tot, els nens, les seves cases.. i la seva única possessió és la seva vida.
Nosaltres, el poble libanès treballem conjuntament amb el partit de Hezbolà per a que iniciï un procés progressiu i pacífic per a abandonar la violència i deposar les armes. Però la situació actual fa que el poble libanès haguem de treballar les urgència i les situacions extremes que ara tenim a l’Orient Pròxim. Israel i els USA són coneixedors del nostre treball i són coneixedors de la nostra situació d’emergència.

Per a tu, i vosaltres, que encara teniu la capacitat de pensar sobre les estrelles i la galàxia, i tu que encara tens una vida quotidiana normal, si us plau dedica’ns una estona, pensa com pots ajudar-nos a salvar una criatura.

Nelly.

2 comentaris:

la tomaquera ha dit...

Indignant. Certament, ni tan sols es pot anomenar guerra a tot això. És massa bruta. Quan es carreguen fins i tot el teu paissatge... Ginebra queda molt lluny.

Tercera edad ha dit...

Hola JORDI estado mirando tu blog y me ha gustado las fotos y creo que pones cosas muy interesantes , ya no es todo triste yo creo que la vida es lo bastante triste como para buscar mas problema en el extrajeron un saludo ENCARNA