13.10.05

DESFILADA MILITAR: ENSENYANT LES DENTS¡¡¡ ENSEÑANDO LOS DIENTES.

Ahir amb motiu del dia de la hispanitat es va celebrar a Madrid la tradicional desfilada militar. Més enllà de les barbaritats que s’han dit d’aquest acte sobre la presència del president de la Generalitat de Catalunya, o com diu la razón “estirada de orejas de Esperanza a Pascual”, o si el tema de debat polític sobre les ofenses cap a l’Estatut de Catalunya... m’agradaria centrar-me en el tema de la desfilada militar, i amb això no estic dient pas que no m’agradaria dir la meva sobre l’exposat anteriorment.

Una pregunta que voldira llençar, potser perquè determinats detentadors i ministres ens consideren tontos i ho som, o potser perquè no tenim la ciutadania les coses clares és la següent: les armes per a què serveixen, per a protegir-se o per a matar?

D’acord que molts diuen que està acceptat, sobretot per part de la gran majoria de líders de païssos occidentals i en el políticament correcte que cal protegir-se d’algun enemic, un enemic que sempre és l’altre, i que cal dotar-se d’armes per a preservar determinats valors com el nostre model democràtic o fins i tot imposar-lo com no, (com hem vist recentment)... en definitiva, acabant sempre en la defensa d’un sistema econòmic.

Agafant aquesta premissa, llavors si serveixen per protegir-se i tothom es protegeix, i sovint, com hem vist, s’utilitza i es mata a gent, llavors perquè continuen determinades persones a dir que les armes que es mostren en les desfilades militars, sigui la que sigui, no són armes per matar, són armes per lluir, són armes per defensar una “nació” (ai maleïda terminologia”)... vaja una considerable presa de pèl. Com deia el desaparescut humorista Perich, perquè existeixen ministeris de defensa si cap país té un ministeri de l’atac.

Això ho comento, perquè si que vaig veure gran part de la panòplia de la desfilada militar ja que jo m’esperava doncs que es potenciés algun valor, que es parlés de la funció que fa l’exèrcit i la guàrdia civil en tot lo que ens foten en els anuncis a la televisió, sobre com treballen en missions com ara a Pakistan, o fins i tot d’alguna cosa lligada a això que tothom parlar però que a ningú li han dit que és: la hispanitat.

Il·lús de mi, només vaig veure armes, més armes i fins i tot com es mostraven llançaderes de misils al més pur estil anys 60 durant la guerra freda, carros de combat, avions de guerra.... o és que havia d’haver vist alguna altre cosa?

Tot just em va semblar una demostració brutal de força; un dir –ei tu vigila que mira el que tinc eh¡ com aquell escorpí que aixeca la cua per a demostrar-te que si t’apropes et va la vida, o la granota groga que et mostra el color per dir-te – si em menges moriràs. Molt fora de lloc.

A més, em va semblar una falta de respecte o fins i tot un acte de submissió terrible el fet que es passessin banderes de païssos d’Amèrica Llatina o fins i la tot la presència de presidents escollits democràticament d’aquests païssos, sota aquesta esceneficació desmesurada de força .

Crec que no em cal recordar a Fray Batolomé de las Casas, una de les primeres persones que posà el crit en el cel, i mai millor dit, per denunciar els milers d’assassinats, abusos, expoliacions i expropiacions que van realitzar aquells bons colonitzadors espanyols.
Perquè la Gran Espanya dels Carles i dels Felips, podria ser moltes coses a nivell cultural, i fins i tot a nivell territorial; però també va ser això. I no va acabar allà ja que ara actualment la UE o USA fan obrir-se les venes a Amèrica Llatina. (com sempre diu l’Eduardo Galeano)

Llavors jo m’esperava en el dia de la Hispanitat, com deia, alguna cosa que potenciés algun tipus de valor, potser algun tipus d’agermanament amb Amèrica Llatina, alguns aspectes de co-desenvolupament o solidaritat... però no. És va utilitzar per atacar i insultar a Catalunya per part de determinats sectors de la dreta rància, i no tan dreta, i per a ensenyar les dents al món.....