28.9.05

LA NIT TORNA A PALESTINA. GAZA TORNA A ESTAR TANCADA.





Dark returns to Gaza one more time after the pullout

In this spot I talk about the last events in Palestine. I refer the consequences of the pull out, the disengagement of Gaza, and the violent acts from both parts.

The reflexion is that the violent acts shall finish to continue the democratic proces of palestine, and search more possibilities to found the peace.
Al mes de març de 2005, exactament el dia 8, s’iniciava una treva entre el govern d’Israel i l’Autoritat Nacional Palestina (ANP), com a representant de la causa palestina.

Tot apuntava en un nou camí cap a la pau, ja que l’ANP necessitava un marc estable per a poder realitzar les diferents fases dels comicis electorals locals que se celebrarien després de diverses dècades i també era un avenç en la nova figura del nou president Mahdmud Abbas, o també dit Abu Mazen, que havia pres la presidència després de la mort d’Arafat.

El Govern d’Israel també estava interessat en aquest procés, ja que per una banda el seu primer ministre Ariel Sharon continuava amb el seu discurs que amb Abbas es podia començar a parlar, cosa que segons ell, no es feia amb Arafat, i per altra banda també necessitava aquest marc estable després de la segona Intifada y de la poca operativitat de la IDF (forces de defensa d’Israel) per controlar i acabar amb les diferents faccions armades palestines.

Tot apuntava que es podria començar una nova via, ja que sobre la taula hi havia temes com el permís d’armes per a la policia de l’ANP, o el permetre l’autogestió d’alguna ciutat autònoma més, o l’acabament dels atacs suïcides contra la població d’Israel.

Aquesta treva però, no volia dir que es respectarien els acords d’Oslo, o s’aturaria la construcció del mur, o que els grup militars deposessin les armes.
Molt poc va durar ja que el mateix 25 de febrer es va realitzar un atac suïcida a la ciutat de Tel Aviv que acabà matant a 3 persones i en va ferir 38. Aquest atemptat va donar la volta al món, ja que es reconeixia que la poca operativitat de l’ANP a controlar un procés de pau, i de la radicalitat de les diverses faccions armades palestines.

El que no es va dir en cap lloc, a excepció de la red crescent society, és que entre els dies 8 i 25 de febrer l’IDF va matar a 8 palestins i en va ferir 36 als diferents check ponits (punts de control) del territori.

Fins als mesos de juny-juliol, es pot dir en boca petita, que hi hagut una calma relativa que han permès celebrar els comicis locals a Gaza i Cisjordània, permetre que la policia de l’ANP pugui anar armada i poder començar a treballar per reduir grups armats, l’alliberament de presos palestins (malgrat que també s’han fet moltes detencions simultànies), i també han hagut diversos contactes entre responsables d’Israel, Palestina, visites a la zona de ministres d’exteriors i visites a USA.

El mes d’agost ha estat caracteritzat pel procés de desconnexió de Gaza, que ha centrat durant dues setmanes tota la premsa internacional caracteritzat pels centenars d’enfrontaments del teatrisme dels colons ultraortodoxos, i de les celebracions de la banda palestina per veure si s’apropiava de més part de l’èxit històric.

Durant el cap de setmana passada milícies de Hamas han llençat fins a 40 projectis Oassam, caracteritzats per la seva fabricació casolana en petits tallers, contra ciutats d’Israel, com a resposta, deien, a diverses detencions practicades i la continuació de l’abús per part d’Israel. Això va provocar un còmput de 20 ferits que vivien prop de la granja d’Ariel Sharon.

La resposta de l’IDF no es va fer esperar. Va bombardejar 4 suposats laboratoris i va detenir centenar de palestins. També va iniciar una pràctica que no havia utilitzat durant la treva: l’inici dels assassinats selectius, acabant amb la vida de dues persones, entre elles les d’un líder local de la Yihad Islàmica. Aquesta nit, s'ha continuat bombardeixant alguns indrets de Gaza, i l'IDF ha comisat documentació i ordinadors a pressumptes simpatitzants de la Yihad a Betlem, Hebró i Tulkarem, a part de practicar diverses detencions. La població palestina pateix perquè sap que tornarà a haver-hi una reacció i contrareacció.

Tot apunta que ja podem dir que HI HA UN TRENCAMENT DEL PROCÉS DE PAU, I UN TRENCAMENT DE L’ALTO FOC, almenys en aquest moment, per ambdues parts, malgrat que alguns líders de Hamas i l’ANP han demanat que no es continuï l’escalada de violència i haver penalitzat l’assassinat al més pur estil Al-Quada d’un ciutadà israelià. Estan en joc moltes coses, i al gener tocar votar a les presidencials palestines.

Per la seva banda Sharon ha deixar ben clar que Gaza i Cisjordània no dormiran mentre que els israelianas no puguin dormir tranquils, i aquesta serà la seva resposta de contundència.

Mentre el LIKUD, partit ultradretà israelià continua amb el seus debats interns entre Netanyahu i Sharon. Tradicionalisme sionista versus populisme actual.

El que està clar, és que cal donar més oportunitats a la pau i aturar tota escalada de violència, ja que tot l’aconseguit en aquests mesos comença a quedar al passat.

2 comentaris:

blogpromo ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Tim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.