5.9.05

EL MUR DE LA VERGONYA ENTRE ISRAEL I PALESTINA.-

Aquests darrers mesos han estat plens d’actes al Pròxim Orient: la commemoració del 60 aniversari de l’holocaust contra el poble jueu; la celebració de l’aniversari del Govern d’Israel; la realització d’uns comicis locals a Palestina - que no es realitzaven des del 1978 a Cisjordania i des de 1954 a Gaza - ; així com també la commemoració del Nakba. (dia del desastre nacional Palestí), com esdeveiments com la desconnexió de Gaza.

Aquestes celebracions per a la memòria, no estan aïllades del context sociopolític que es viu actualment a Israel i als territoris ocupats; és més, hi ha uns fets que es reprodueix constantment com són l’assetjament social, econòmic, psicològic i polític que exerceix el govern d’Israel intencionadament sobre el poble palestí.

Aquest assatjament s’ha vist incrementat des de l’any 2002, després de la segona Intifada, quan el govern de Sharon va decidir començar a construir el mur o “barrera de seguretat” per a protegir la població israeliana dels atacs del grups armats propalestins. Entre d’altres pretextos, aquesta construcció posava en evidència l’objectiu clar que era que es permetés portar a terme la política d’annexió territorial construint més enllà de la línia verda (frontera oficiosa) de divisió i d’un major control sobre la població dels territoris ocupats. Aquest mur, en els seus diversos formats, ha tingut greus conseqüències sobre la població palestina, exposant entre d’altres, les dificultats de provisió d’aigua, aïllament d’enclavaments, problemes de mobilitat, separació de les zones fèrtils de conreu, distanciament dels serveis públics d’ensenyament i d’assistència mèdica... així com la pèrdua en molts casos de les terres i dels habitatges, i convertint els ciutadans en ostatges en algunes zones de Cisjordània i Gaza.

S’han aixecat diverses veus contra aquest mur des d’organitzacions polítiques, de grups ecologistes, de grups d’agricultors, dels comitès de salut locals, diverses ONG’s internacionals i de la Xarxa de Ciutats Europees per a la Pau al Pròxim Orient, així com també alguns petits col·lectius d’Israel que han acusat la gran hostilitat per part de l’exèrcit fronterer i demandant una resolució alternativa al conflicte.(rabins per la pau, anarquistes contra el mur, Ta’ayush o les dones de negre) El mateix Tribunal Internacional de la Haya ha fallat a l’any 2004 en contra del mur, denunciant totes les alteracions del Dret Internacional i de vulneració dels Drets Humans, demanant que s’aturi la seva construcció i es desmantellin els més de 500 quilòmetres ja edificats.

Davant totes aquestes pressions internacionals el govern Sharon ha anunciat una retirada de 24 assentaments jueus Gaza i de 4 a Cisjordània a partir del proper agost, amb el vist i plau de la complicitat del quartet internacional dels Estats Units, Rússia, la Unió Europea i l’ONU, i amb la dura oposició de la ultradreta i els colons jueus. Al darrera hi ha una estratègia evident: desviar l’atenció internacional posada sobre els camps de refugiats de Gaza i no haver de rendir comptes de les aberracions comeses contra la població d’aquesta regió que contempla el dret internacional.

A més, això li permetrà guanyar temps per continuar la seva política d’annexió i ocupació, de fer la vida impossible, i d’aïllament de la població Palestina per a provocar-los un èxode lent de Cisjordània.
El que és evident és que aquest mur és una eina de neteja ètnica, que potencia la creació de ghettos, de misèria, de desestructuració social, i d’increment de totes les traves possibles per a no poder trobar els ponts de diàleg entre el poble israelià i el poble jueu.

Aquests ponts i no murs són els objectius que defensa la Xarxa de Ciutats Europees per la Pau a l’Orient Mitjà, que també treballa per a la realització de projectes de cooperació participats entre palestins i israelians.

Fotos i text: J.Merino